Becenc
Leccinum scabrum, el becenc,[1] també anomenat cep de beç[2][3] i abró de bedoll[3] és un molleró comú, del grup dels mollerons becencs, els mollerons que creixen vora bedolls.
Leccinum scabrum  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Leccinum | ||||||||
| Espècie | Leccinum scabrum Gray, 1821 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus scaber | ||||||||
| Sinònims | Boletus avellaneus Boletus gilletii Boletus roseofractus Boletus rotundifoliae Boletus scaber Leccinum oxydabile Krombholzia oxydabilis Suillus gilletii Gyroporus scaber Gyroporus scaber var. flavescens Gyroporus scaber var. niveus Boletus scaber var. niveus Leccinum rotundifoliae Krombholzia rotundifoliae Leccinum rigidipes Leccinum roseofractum Leccinum avellaneum Leccinum subcinnamomeum Leccinum scabrum subsp. tundrae Leccinum scabrum subsp. niveum Leccinum scabrum var. avellaneum Leccinum scabrum var. coloratipes Leccinum scabrum var. niveum Leccinum scabrum var. pinguipedum Leccinum scabrum var. roseofractum Boletus scaber var. areolatus Boletus scaber var. brunneus Boletus scaber var. chioneus Boletus scaber var. cinnamomeus Boletus scaber var. decipiens Boletus scaber var. fuligineus Boletus scaber var. fuscus Boletus scaber var. leuphaeus Boletus scaber var. oxydabilis Boletus scaber var. testaceus Boletus scaber var. coloratipes Boletus niveus Krombholzia scabra
| ||||||||
.svg){kind=icon}
Morfologia
modificaBolet de solitari a gregari; d'aspecte relativament variable; barret gran, de 5-15 cm de diàmetre, de convex a aplanat, mai truncat; de vellutat a llis; de consistència ben aviat blana. Superfície de color bru groguenc a bru olivaci, fins a bru fosc; inicialment tomentós, ben aviat víscid; marge enter, no excedent.
Tubs de blanquinosos a grisencs; porus blancs durant molt de temps, finalment cremosos, brunencs a la pressió. Cama de fins a 20 cm de longitud, rugosa, de blanca a tànnica o groc camussa, coberta d'aspres foscs, gairebé negres; sovint sobre línies o en les crestes de solcs paral·lels; aspres molt marcats en la zona del peu, progressivament més suaus cap el barret i gairebé inexistents a la part superior de la cama; peu sense coloracions blau-verdoses. Carn blanca, d'oxidació variable, des d'immutable a lleugerament rosa o vermellosa al frec; no enfosqueix ni presenta taques blau verdoses al còrtex del peu; olor i tast dolços.[4][5]
Hàbitat
modificaCreix des d'estiu a tardor; sobre sòls silícics; a partir de l'estatge subalpí fins a la muntanya baixa; només vora bedolls; prefereix sòls humits i amarats en aigua però accepta ambients secs.
Comestibilitat
modificaComestible; cal eliminar la cama
Analítica
modifica- Carn formol +: rosa salmó, no sempre ràpid.
- Carn FeSO4 +: de gris a gris blavós.
Comentaris
modificaS'ha confós amb Leccinum melaneum, el becenc fosc, que té la superfície de la cama grisenca o negrosa, mentre en Leccinum scabrum és de blanquinosa a brunenca.
Referències
modifica- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Ballarà, Josep; Mercadal, Oriol; Valiente, Pere. Cerdanya amb bolets. Puigcerdà: Sinopsis, 2004. ISBN 8493388211.
- ↑ 3,0 3,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ «Besenc (Leccinum scabrum) · micopedia.cat». [Consulta: 7 agost 2023].
- ↑ Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.