Lectura dramatitzada
Una lectura dramatitzada és un estadi d'interpretació intermedi entre la lectura d'un text i la seva representació escènica. El text pot ser un text teatral o no, per exemple cartes o poemes, i si hi ha personatges, aquests poden ser interpretats per persones respectives o també tots per aquesta.[1][2][3]
Requereix menys temps de preparació i menys recursos que una obra teatral, i per tant permet una resposta més ràpida i actual a esdeveniments socials, polítics i culturals. Així, de vegades es fa servir juntament o com a alternativa a debats, conferències, trobades, recitals literaris o concerts, per exemple. També pot ser una eina pedagògica a les escoles o de dinamització sociocultural a biblioteques.[4][2][5][6]
També permet donar a conéixer el treball dels dramaturgs, d'una manera pública però deixant a l'espectador, i també a possibles directors, per exemple, la llibertat d'imaginar com faria la posada en escena. En general, quan es tracta d'un text teatral, l'objectiu final és fer un muntatge, però mentre no es pugui, per motius econòmics, polítics o d'altre tipus, es pot optar per fer-ne almenys la lectura dramatitzada.[7][8]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Núria Santamaria, La literatura dramàtica, Editorial UOC, 2009. ISBN 9788497880466 (català)
- ↑ 2,0 2,1 L'Avenç, Edicions 331-341, editorial Avance, 2008 (català)
- ↑ Llengua & literatura, volum 12, any 2001, editat per l'Institut d'Estudis Catalans (català)
- ↑ Armando Nascimento Rosa, Darren Donohue, Davide Carnevali, Maria Tranou i Ferran Joanmiquel Pla, PIIGS Dramatúrgia sobre la crisi, editat per Perpetuummobile, 2014. ISBN 9788461707195 (català)
- ↑ Amnistia Internacional: informe 1998, Icaria Editorial, 1998. ISBN 9788474263633 (català)
- ↑ Ensenyar llengua, editoria Grao, 1993. ISBN 9788478278695 (català)
- ↑ Una tradició dolenta, maleïda o ignorada?, Punctum, 2006. ISBN 9788493480233 (català)
- ↑ La revolució teatral dels setanta, edicions Punctum, 2010. ISBN 9788493737153 (català)