Leidrat de Lió

Leidrat (francès Leidrade, llatí Laidradus o Leidradus) (Francònia vers 743/745-després del 821) fou bisbe de Lió del 798 al 814 i bisbe d'Urgell en funcions (799 - 806) després que, Fèlix d'Urgell, fos titllat d'adopcionista pels teòlegs carolingis i, per aquesta causa, deposat i confinat a Lió.

Infotaula de personaLeidrat de Lió
Nom original(fr) Leidrade
(la) Laidradus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 743 Modifica el valor a Wikidata
Nuremberg, circa Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 28 desembre 821 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Soissons Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe catòlic
798 – 814
← Goduinus (en) Tradueix
Diòcesi: Bisbat de Lió
Escudo de la Diócesis de Urgell.svg Bisbe d'Urgell
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPrevere, sacerdot catòlic, arquebisbe i escriptor Modifica el valor a Wikidata

Fou diaca de l'església de Freisingen i després esdevingué un dels lletrats de Carlemany; fou agregat a l'escola de palau el 782 on fou deixeble d'Alcuí de York i segurament bibliotecari del rei.[1] Després fou degà del capítol de Zuric durant 11 anys. El 798 a la mort d'Adó, bisbe de Lió, fou nomenat al seu lloc per imposició de Carlemany (ratificada després ple clergat i el poble) i juntament amb Teodulf d'Orléans fou enviat com a missi dominici a Septimània i als comtats al sud dels Pirineus per fer abjurar al bisbe Fèlix d'Urgell que seguia defensant l'adopcionisme. Fèlix fou enviat a defensar la seva posició al concili d'Aquisgrà (Aix-la-Chapelle, Aachen) que es va celebrar el 800 i Leidrat es va ocupar de l'administració del bisbat uns mesos. Va retornar a França a finals del 799 i fou llavors quan es va fer càrrec efectiu del seu bisbat que interinament havia exercit Eldoí durant prop de dos anys. Els primers anys es va ocupar de la uniformització de les pràctiques religioses suprimint les tradicions locals i difonent els textos canònics, desenvolupant també les noves còpies de llibres per monjos de l'arxidiòcesi. El 807 va iniciar un programa de restauració d'establiments religiosos de Lió i rodalia com a l'Île Barbe i Saint-Rambert-en-Bugey que havien estat malmesos per les incursions dels sarraïns.

El 811 fou cridat a Aquisgrà i fou un dels signataris del testament de Carlemany. El 813, ja malalt, va nomenar coadjutor Agobard de Lió (el que ell mateix havia ordenat sacerdot el 804) i a la mort de l'emperador el 814 va renunciar al bisbat i va proposar a Agobard (després sant) com a successor. El 816 es va retirar per acabar els seus dies a l'abadia de Saint-Médard de Soissons, on va morir un 28 de desembre d'any desconegut però no abans del 821, en què encara una carta de l'abat Teodemir a Claudi de Torí el dóna per viu.[2]

Va deixar una carta a Carlemany i un tractat sobre el rei anomenat De sacramento baptismi.

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. Aquesta funció no existia abans i el seu exercici és discutit.
  2. Edition E. Dümmler, MGH, Epist., IV, 1895, pàgina 605, 18-23

BibliografiaModifica

  • A.Coville, Recherches sur l'histoire de Lyon du Ve au IXe siècle (450-800), Paris, 1928.
  • A. Péricaut, Notices sur Leidrade, Agobard et Ardon, archevêques de Lyon, 1825.
  • Dictionnaire des spiritualités, Beauchesne, 1976.


Precedit per:
Fèlix d'Urgell
 
Bisbe en funcions d'Urgell
Llista de bisbes d'Urgell

799/800806/807
Succeït per:
Possedoni