Arquebisbat de Lió

El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió. la primera comunitat cristiana es va estructurar a l'entorn de sant Potí[1] vers 150. Fou el primer bisbat de la Gàl·lia; el segon bisbe fou sant Irineu, vingut d'Esmirna i deixeble de sant Policarp que havia estat deixeble al seu torn de sant Joan Evangelista. Al segle ix el bisbat fou elevat a arquebisbat sent el primer Agobard de Lió. Després van portar el títol de Primat de les Gàl·lies, que fou confirmat oficialment per Gregori VII el 1079. El titular actual és monsenyor Olivier de Germay.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Lió
Archidioecesis Lugdunensis

Localització
Map
 45° 45′ 39″ N, 4° 49′ 37″ E / 45.7608°N,4.8269°E / 45.7608; 4.8269
Província eclesiàstica catòlicaprovíncia eclesiàstica de Lió Modifica el valor a Wikidata
Parròquies160
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.014.067 (2019) Modifica el valor a Wikidata (395,92 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície5.087 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creaciósegle II
Esdeveniment clau
PatrociniMàrtirs de Lió
Sant Potí
Sant Ireneu
Sant Nizier
Santa Blandina
CatedralSant Joan
Organització política
• arquebisbe metropolità i primatOlivier de Germay

Lloc webwww. catholique-lyon.cef.fr
X: diocesedelyon Modifica els identificadors a Wikidata


Territori

modifica

L'arxidiòcesi comprèn el departament francès del Roine i el districte de Roanne, al departament del Loira.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Lió, on es troba la catedral de Sant Joan Baptista.

El territori s'estén sobre 5.087 km² i està dividit en 143 parròquies, agrupades en 3 ardiaconats: l'ardiaconat Saint-Jean, que comprèn la zona urbana de Lió; l'ardiaconat Saint-Pierre, que s'estén sobre la resta del departament del Roine, i l'ardiaconat Notre-Dame, que comprèn el districte del Roanne.

La província eclesiàstica

modifica

Des del 2002 la província eclesiàstica de Lió està constituïda per les següents diocesis sufragànies:

Pels primers temps, a part d'alguna biografia solta, hi ha tres llistes estudiades per A. Coville.[2] Després hi ha una llista fins Amolon (publicada per M.-C. et G. Guigue) i tres llistes generals:

  • Obituaire de l'Église primatiale de Lyon, Lió, 1902, pàg. 110.
  • Llista d'Hug de Flavigny a la Chronique universelle. Text a Monumenta Germaniae Historica, SS, pàg. 321.
  • Llista a l'inici de l'obituari de l'església de Lió del segle xiii (publicada per M.-C. et G. Guigue)

Llista de bisbes i arquebisbes

modifica
 
Saint Pothin
 
Carlemany amb els papes Gelasi I i Gregori I a la consagració de Carles el Calb.

Arquebisbes

modifica
 
La primatiale Saint-Jean
 
Guiu de Borgonya coronant al papa Gregori XI
 
Hipòlit d'Este
 
Alfons Lluís du Plessis
 
Pere Guerí de Tencin
 
Louis-Joseph Maurin
 
Philippe Barbarin

Estadístiques

modifica

A finals del 2016, la diòcesi tenia 1.240.272 batejats sobre una població de 1.936.940 persones, equivalent al 64,0% del total.[cal citació]

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1970 1.700.000 2.020.036 84,2 1.863 1.363 500 912 2 980 4.600 743
1980 1.298.000 1.679.000 77,3 1.216 837 379 1.067 5 676 3.676 522
1990 1.200.000 1.630.000 73,6 1.052 652 400 1.140 22 679 2.859 516
1999 1.224.000 1.750.000 69,9 902 517 385 1.356 40 776 2.090 486
2000 1.200.000 1.725.300 69,6 885 500 385 1.355 44 409 2.090 514
2001 1.200.000 1.725.300 69,6 878 493 385 1.366 46 399 2.090 514
2002 1.200.000 1.733.500 69,2 545 450 95 2.201 48 108 2.090 189
2003 1.200.000 1.733.500 69,2 577 484 93 2.079 50 106 2.090 175
2004 1.200.000 1.735.000 69,2 570 470 100 2.105 51 114 2.090 160
2013 1.246.000 1.912.441 65,2 654 366 288 1.905 64 574 1.322 149
2016 1.240.272 1.936.940 64,0 504 328 176 2.460 80 330 1.011 143

Notes i referències

modifica
  1. Eusèbe de Césarée, Histoire Ecclésiastique, llibre V, 1 a 3
  2. Alfred Coville, Recherches sur l'Histoire de Lyon; du s. V au s. IX (450-800), Éditions Auguste Picard, 1928, París, pàgs 242 - 248
  3. Nominis : Saint Agobard
  4. Émile Jolibois, La Haute-Marne ancienne et moderne: dictionnaire géographique, statistique..., impr. Ve Miot-Dadant, 1858, pag. 396
  5. Fills de Geoffroy III de Semur, mort en 1123, al lloc de la Foundation for Medieval Genealogy
  6. Cartulari de l'Abadia de Sant Martí d'Autun, Carte N°I, supplement.
  7. Cartulari de l'Abadia de Sant Martí d'Autun, Carte XCVII.

Bibliografia

modifica
  • Jacques Gadille, René Fédou, Henri Hours, Bernard de Vrégille, s.j., Le Diocèse de Lyon; Histoire des diocèses de France - 16, Beauchesne, 1983, Paris, 350p., ISBN 2-7010-1066-7
  • Bruno Galland, Deux archevêchés entre la France et l'Empire : les archevêques de Lyon et les archevêques de Vienne, du milieu du XIIe siècle au milieu du XIVe siècle, Paris, 1994 (Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, n° 282).
  • Patrice Béghain, Bruno Benoit, Gérard Corneloup, Bruno Thévenon, Dictionnaire historique de Lyon, Stéphane Bachès, 2009, Lyon, 1054 p., ISBN 2-915266-65-8 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida
  • Michel Francou, Armorial historique des archevêques de Lyon, René Georges ed., 2002, Lyon, 177p., ISBN 2-909929-11-6
  • André Pelletier, Jacques Rossiaud, Françoise Bayard et Pierre Cayez, Histoire de Lyon : des origines à nos jours, Éditions Lyonnaises d'Art et d'Histoire, Lyon, 2007, 955 p. ISBN 2-84147-190-4 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida, présentation en ligne Arxivat 2013-09-28 a Wayback Machine.

Enllaços externs

modifica

Vegeu també

modifica