Lelio Basso

Lelio Basso (Varazze, 25 de desembre de 1903 - Roma, 16 desembre de 1978) va ser un advocat i home polític socialista italià, fundador del Tribunal Permanent dels Pobles.[1]

Infotaula de personaLelio Basso
Lelio Basso Senato.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 desembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Varazze (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental de Milà Modifica el valor a Wikidata
Senador del Senat italià
5 juliol 1976 – 16 desembre 1978
Senador del Senat italià
25 maig 1972 – 4 juliol 1976
Emblem of Italy.svg Diputat de la República d'Itàlia
30 maig 1968 – 24 maig 1972
Emblem of Italy.svg Diputat de la República d'Itàlia
12 maig 1963 – 4 juny 1968
Emblem of Italy.svg Diputat de la República d'Itàlia
6 juny 1958 – 15 maig 1963
Legislatura: 3rd Legislature of Italy (en) Tradueix
Emblem of Italy.svg Diputat de la República d'Itàlia
16 juny 1953 – 11 juny 1958
Legislatura: 2nd Legislature of Italy (en) Tradueix
Emblem of Italy.svg Diputat de la República d'Itàlia
29 abril 1948 – 24 juny 1953
Legislatura: 1st Legislature of Italy (en) Tradueix
Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pavia
Universitat de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat, polític, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Italià d'Unitat Proletària Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Lelio Basso va néixer a Varazze, a la província de Savona, a Ligúria (Itàlia). Militant socialista, va participar en la lluita contra la dictadura feixista, i per això va ser empresonat. El 1946, va ser triat diputat del PSI a l'Assemblea Constituent. El 1964, va ser un dels fundadors del Partit Socialista Italià d'Unitat Proletària, PSIUP). Periodista i autor de diverses obres teòriques, també va traduir a l'italià diversos textos de Rosa Luxemburg. A més, va participar en el Tribunal Russell, i a iniciativa seva, el 1979 es va fundar el Tribunal Permanent dels Pobles.[2]

ObraModifica

  • Due totalitarismi: fascismo e democrazia cristiana (1951);
  • Il Partito socialista italiano (1956);
  • Il principe senza scettro (1958, reimpressió 1998);
  • Da Stalin a Krusciov (1962)
  • Introduzione e cura di R. Luxemburg, Scritti politici (1967, reimpressions: 1970, 1976);
  • Neocapitalismo e sinistra europea (1969);
  • Introduzione e cura di R. Luxemburg, Lettere alla famiglia Kautsky (1971);
  • Introduzione e cura di Stato e crisi delle istituzioni (1978);
  • Socialismo e rivoluzione (1980);
  • Scritti sul cristianesimo (1983).

ReferènciesModifica