Leona di Marco
Leona di Marco (Utica (Nova York) 1927, 2022) fou una directora d'escena i instructora de teatre.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1927  (96/97 anys)Utica (Nova York) |
| Dades personals | |
| Formació | Flora Stone Mather College Historic District (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de teatre |
Llicenciada en Lletres per la Flora Stone Matger College (Cleveland, Ohio) i diplomada en teatre per la High School d'Utica ha exercit com a professora d'arts escèniques a la Western Reserve University, la Bruford School of Drama, la Universitat de Maryland i la Universitat de Londres.[2] Ha realitzat cursos amb gent de reconegut prestigi com la ballarina Marta Graham, el director i actor Max Reinhardt, el promotor teatral Basil Dean, Henry Kurth o Charlotte Chopenny entre d'altres.[2]
El 1962 es traslladà a Anglaterra, juntament amb el seu marit, l'actor poeta i dramaturg Harry Tierney. Allà va fundar i dirigir el Holland Park Theatre de Londres (1962-1969), a més de treballar com a productora executiva d'Eurofilms, al Pinewood Studios de Londres (1974-1976).[2] El 1978 va retornar als Estats Units, on va treballar dues temporades amb Tennessee Williams al Fine Arts Center Key West de Florida (1978-1980).El 1982 va establir la seva residència a Banyalbufar, Mallorca, localitat on va dirigir alguns muntatges infantils.[2] Posteriorment va col·laborar en la formació d'actors del grup Trip-Trup Teatre, que més tard es convertiria amb Estudi Zero, companyia de la cual va ser co-fundadora i directoria artística d'alguns dels seus muntatges teatrals entre el 1984 i el 1994.[1] A principis dels anys 90 va contribuir a la creació de l'Escola d'Arts Escèniques del Teatre Sans, per a la qual va dirigir alguns dels seus muntatges.[2]
El 1994 va fundar el Centre Dramàtic di Marco, escola de referència a l'illa i cuna de moltes generacions posteriors d'actors i professionals del teatre com Bartomeu Homar, Aina de Cos, Joan Yago, Agnès Llobet o Júlia Truyol.[3][4] A principis dels 2000, va impulsar el Festival Internacional de teatre de Teresetes de Mallorca, juntament amb altres companyies de teatre de l'illa.[2] Fou distingida al Memorial Llorenç Moyà per la seva direcció de La cantant calba (1986) i al XVI Festival de Teatro de Oriente (Caracas, Veneçuela) per la direcció de Zero '92 Magazine (1991). L'any 2007 va ser guardonada amb el premi Jeckyll, concedit per l'Associació d'Actors i Actrius de les Illes Balears per 'la seva tasca infatigable en el camp pedagògic i docent'.[5] El 2008 va retornar a la seva Nova York natal.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Palma, c mulet. «Leona di Marco se despide del teatro mallorquín» (en castellà), 06-09-2008. [Consulta: 4 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Diccionari del teatre a les Illes Balears. 1. ed. Palma: Lleonard Muntaner, Editor, 2003-. ISBN 84-95360-71-3.
- ↑ «ENTREVISTA A AGNÈS LLOBET». [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ Vallés, M. Elena. «Júlia Truyol: "Con La Calórica llevamos diez años, recibimos premios, pero no accedemos a los grandes teatros"» (en castellà), 26-03-2019. [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ «Els actors illencs reten homenatge a Leona Di Marco i a Aina Segura», 02-05-2007. [Consulta: 4 març 2021].[Enllaç no actiu]