Viquipèdia

Joan Yago

dramaturg mallorquí

Joan Yago (Palma i Barcelona, 1987) és un dramaturg català de teatre contemporani[1] i un dels membres fundadors de la companyia La Calòrica.[2] També va ser un dels creadors i guionista de la sèrie Mai neva a Ciutat d'IB3 Televisió.[3][4][5][6]

Infotaula de personaJoan Yago
Biografia
Naixement1987 Modifica el valor a Wikidata (36/37 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció teatral i dramatúrgia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódramaturg, guionista, director de teatre, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Twitter (X): joanyago Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Tot i néixer a Barcelona, passà la infantesa i l'adolescència a Palma, on estudià interpretació. L'any 2006 tornaria a Barcelona i el 2011 es llicencià en Direcció i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre. Poc abans de graduar-se, cofundà amb uns companys de promoció la companyia teatral La Calòrica,[2] el primer espectacle de la qual seria Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I que s'estrenà el gener del 2010 al Versus Teatre.[7] Des d'aleshores ha sigut el dramaturg de totes les obres de la companyia.

Més enllà de La Calòrica, Yago també ha firmat les dramatúrgies i adaptacions de diverses obres com: Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner, estrenat el 2018 al Teatre Lliure, sota la direcció de Juan Carlos Martel Bayod[8] o la versió escènica d'El fantasma de Canterville protagonitzada per Joan Pera al Teatre Condal aquell mateix any.[9] També ha escrit altres peces com El Futur (2018),[10] You say tomato (2015)[11] o Aneboda-The Show (2014).[12]

Obres amb la companyia La Calòrica modifica

Altres obres modifica

Reconeixements i premis modifica

Referències modifica

  1. ↑ «En el meu cas, el mite de l'actor frustrat és 100% cert». Ara, 04-05-2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Joan Yago» (en cas). Contexto Teatral. [Consulta: 1r octubre 2018].
  3. ↑ CCMA. «TV3 emet "Mai neva a Ciutat", una sèrie sobre el món dels "millennials", a Palma», 03-08-2018. [Consulta: 21 maig 2021].
  4. ↑ Mateu, Margalida. «Els espectadors d’IB3 trien la proposta més atrevida», 24-12-2016. [Consulta: 21 maig 2021].
  5. ↑ Iglesias, Eulàlia. «‘Mai neva a Ciutat’, torna la sèrie revelació mallorquina», 20-09-2018. [Consulta: 21 maig 2021].
  6. ↑ «Joan». [Consulta: 21 maig 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Cervera, Marta. «La Calòrica recupera su antimonárquico primer espectáculo» (en castellà), 08-01-2020. [Consulta: 21 maig 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Sis personatges a la recerca de Tomás Giner». [Consulta: 21 maig 2021].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Joan Pera es converteix en fantasma». [Consulta: 21 maig 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 «El futur que som capaços d’imaginar». [Consulta: 21 maig 2021].
  11. ↑ «You say Tomato!». [Consulta: 21 maig 2021].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Planimetria teatral - 04 oct 2015». [Consulta: 21 maig 2021].
  13. ↑ «EKSTRAORDINARNYY a l'Espai Lliure». La Calòrica, desembre 2012.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «E la nave va». [Consulta: 21 maig 2021].
  15. ↑ «La dansa desbordada». Mercat de les Flors, 2013.
  16. ↑ «´La nau dels bojos´, Premi Jaume Damians» (en cas). Diario de Mallorca, 15-02-2016.
  17. ↑ «"Bluff", premi Quim Masó, s'estrena al Temporada Alta». CCMA, 24-10-2014.
  18. ↑ «Sobre el fenomen de les feines de merda». [Consulta: 21 maig 2021].
  19. ↑ «La Calòrica ataca a ‘Fairfly’ la bombolla de l'emprenedoria». Ara, 06-03-2017.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Vull celebrar amb vosaltres que Urdangarin és a la presó». CCMA, 19-06-2018.
  21. ↑ 21,0 21,1 Cervera, Marta. «'L'ànec salvatge' y 'Scaramouche' triunfan en los Butaca» (en castellà), 27-11-2017. [Consulta: 21 maig 2021].
  22. ↑ «La nit de La Maña (i altres premiats)». [Consulta: 21 maig 2021].
  23. ↑ «Els Ocells». Arxivat de l'original el 2020-11-02. [Consulta: 28 octubre 2020].
  24. ↑ «Arbres, vodka i naus voladores | Activitats». [Consulta: 21 maig 2021].
  25. ↑ «La consagració escatològica de La Calòrica». [Consulta: 21 maig 2021].
  26. ↑ «Le congrès ne marche pas | Teatre Lliure | Barcelona» (en castellà). [Consulta: 23 juny 2023].
  27. ↑ «No sóc Dean Moriarty». Nau Ivanow. [Consulta: 1r octubre 2018].
  28. ↑ «Joan Yago i Israel Solà instauren la 'República Bananera' al Versus». Teatralnet, 02-02-2012. Arxivat de l'original el 2 d’octubre 2018. [Consulta: 1 d’octubre 2018].
  29. ↑ «Martingala, de Joan Yago: delicada y fuerte unión de cuatro solitarios» (en cas). Culturamas, 25-04-2018. [Consulta: 1r octubre 2018].
  30. ↑ Palma, Lara Villar. «Personajes ambiguos ´En un país tan llunyà´, un "cuento chino" en el Principal» (en castellà), 27-02-2013. [Consulta: 21 maig 2021].
  31. ↑ 31,0 31,1 «Una comèdia agredolça, Premi de Teatre Ciutat d'Alzira». El Punt Avui, 31-10-2014.
  32. ↑ 32,0 32,1 «La desertització cultural». [Consulta: 21 maig 2021].
  33. ↑ «Los años 60 se instalan en el Teatre Principal con 'Quan venia l'esquadra'» (en castellà). [Consulta: 21 maig 2021].
  34. ↑ «L'èxit de ‘Sis personatges' és que l'hem fet entre tots». Arrels Fundació, 08-06-2018.
  35. ↑ 35,0 35,1 «'Una gossa en un descampat', guanyadora dels Premis de la Crítica». [Consulta: 21 maig 2021].
  36. ↑ 36,0 36,1 «Fabulamundi – Playwriting Europe | Journal: Joan Yago on his experience at Teatrul Odeon» (en anglès britànic). [Consulta: 21 maig 2021].
  37. ↑ «'Entrevistes breus amb dones excepcionals' de Joan Yago al Théâtre Ouvert de París». [Consulta: 21 maig 2021].
  38. ↑ Llull, Institut Ramon. «Helena Tornero serà professora de la universitat d'esti». [Consulta: 21 maig 2021].
  39. ↑ «Home». [Consulta: 21 maig 2021].
  40. ↑ «Breve historia del ferrocarril español - Centro Dramático Nacional». [Consulta: 23 juny 2023].
  41. ↑ «Residencies dramatiques CDN 2020-2021».

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Yago&oldid=32175584»