Leonardo Alenza Nieto

pintor espanyol (1807-1845)

Leonardo Alenza Nieto (Madrid, 1807 - 1845) va ser un pintor espanyol.[1]

Infotaula de personaLeonardo Alenza Nieto

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 novembre 1807 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 1845 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaSacramental de San Ginés y San Luis Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Estudià a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, amb Juan Antonio Ribera i Fernández i José de Madrazo. Va aconseguir estimació crítica des de les seves primeres obres. El 1842, va ingressar a la Real Academia de San Fernando.

Característic representant del Romanticisme. És un dels escassos seguidors de Goya, sobretot en la seva vessant més tràgica i dura. Realitza pintura històrica i retrats. Però és famós, sobretot, per les seves obres costumistes i satíriques, reflex d'una "Espanya negra", dins de la línia del casticisme i l'estil Goyesc. Obres d'aquesta tendència popular són La azotaina ò El Borratxo; de tall satíric. Sàtires del suïcidi romàntic és una sèrie de dues pintures: consta de Sàtira del suïcidi romantic i Sàtira del suïcidi romàntic por amor, on es burla de la "costum" romàntica del suïcidi, amb dues obres es conserven al Museu del Romanticisme de Madrid.

És autor d'una sèrie de gravats coneguda per Capritxos. Es conserven igualment nombrosos dibuixos de tipus populars, entre ells el famós El cafè de Llevant, esbós d'un altre quadre, avui perdut.

La seva tècnica és solta i natural, fonent harmoniosament les influències de Velázquez i de Goya.

Es conserven obres seves al Museu del Romanticisme, al Museu del Prado i al Museu Abelló de Mollet del Vallès.

Referències

modifica
  1. Navarro, 1999, p. 147.

Bibliografia

modifica
  • Diccionario Larousse de la pintura. vol. 1, 1987. ISBN 84-395-0649-X. 
  • Diccionario de Arte. Madrid: LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6. 
  • Delgado Bedmar, J. D.. Leonardo Alenza y Nieto (1807-1845) (tesi). Universidad Complutense de Madrid, 1996. 
  • Navarro, Mariano. La luz y las sombras en la pintura española. Madrid: Espasa-Calpe, 1999. ISBN 84-239-8599-7. 
  • Ramírez Domínguez, J. A.. Historia del Arte. Madrid: Anaya, 1986. ISBN 84-207-1408-9.