Sàtires del suïcidi romàntic
Sàtires del suïcidi romàntic és una sèrie de dues pintures realitzades per Leonardo Alenza el 1839. Consta de Sàtira del suïcidi romàntic i Sàtira del suïcidi romàntic per amor. Actualment ambdues obres es conserven al Museu del Romanticisme de Madrid.
.jpg) | |
| Tipus | sèrie pictòrica  |
|---|---|
| Creador | Leonardo Alenza |
| Creació | 1839 |
| Mètode de fabricació | oli sobre tela |
| Mida | 36,5 ( ) × 28,5 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu del Romanticisme, Madrid |
 | |
| Tipus | sèrie pictòrica |
|---|---|
| Creador | Leonardo Alenza |
| Creació | 1839 |
| Mètode de fabricació | oli sobre tela |
| Mida | 35 () × 26,5 () cm |
| Col·lecció | Museu del Romanicisme, Madrid |
Història
modificaAmbdues peces van ser adquirides a París el 23 de desembre de 1878, per Enrique de Aguilera y Gamboa, marquès de Cerralbo. Anys després de comprar-les, el marquès les donaria a l'aleshores acabat de crear «Museu Romàntic» l'any 1921. A l'època en què van ser creats, aquests llenços eren coneguts pel títol Els Romàntics!.[1]
Ambdues obres són les més reconegudes de tota la producció de l'autor i també és considerada com una de les obres més romàntiques de l'art espanyol.[2]
Malgrat la seva mida reduïda, les obres compten amb un alt detall i una gran quantitat d'elements simbòlics. És una de les obres que millor reflecteix la idea de l'època romàntica, aproximant-se directament a la tragèdia, el drama del terrible Romanticisme.[1]
Elements comuns
modificaEn tractar-se de dues obres «complementàries»" i amb un tema similar, podem trobar moltes similituds a l'hora de parlar d'elements pictòrics. Aquí, podem parlar de l'obscuritat que mbolcalla ambdues escenes, els contrasts de colors, les llums crepusculars, o els elements iconogràfics que es repeteixen a tots dos llenços com són, la natura morta macabra formada per llibres, la corona de llorer, l'espasa de cassoleta, el punyal, l'ampolla, elements tallants i tota una sèrie d'artefactes disposats per al suïcidi que de fet són una crítica en to caricaturesc als excessos romàntics.
Relació amb la literatura
modificaCarolina Miguel Arroyo (2013) esmenta que podria haver-hi una relació entre l'obra El Romanticisme i els Romàntics (1837) de Ramón Mesonero Romanos i aquestes obres, en el moment d'inspirar-se a les històries que compten.[1] És important tenir en compte la importància de la literatura en aquesta època, coneguda com a literatura romàntica. A l'obra esmentada, l'autor relata de forma còmica l'imaginari romàntic. Es creu que Leonardo Alenza fos coneixedor d'aquesta obra, ja que les obres tenen una certa similitud a l'hora de relatar de forma lleugerament còmica i així ho han confirmat alguns autors.[1]
Manuel Sánchez-Camargo també assenyala que les obres podrien tenir possibles influències a les obres de Francisco de Quevedo.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Miguel Arroyo, Carolina «Pieza del Mes: diciembre 2013 - Leonardo Alenza Sátiras del suicidio romántico, ca. 1839. Sala XVII: Gabinete de Larra» (PDF) (en castellà). Pieza del Mes: diciembre 2013 - Museo del Romanticismo [Consulta: 24 desembre 2015].
- ↑ «Tuitearte #pildorasdearte» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-12-25. [Consulta: 24 desembre 2015].
- ↑ Sánchez-Camargo, 1954, p. 381.
Bibliografia
modifica- Sánchez-Camargo, Manuel. La muerte y la pintura española (en castellà). Madrid: Editora Nacional, 1954.