Leonor de Almeida Portugal
Leonor de Almeida Portugal de Lorena e Lencastre, més coneguda com a Leonor de Almeida Portugal (Lisboa, 31 d'octubre de 1750—Benfica, 11 d'octubre de 1839[1]) va ser 4a marquesa d'Alorna i 7a comtessa d'Assumar, comtessa d'Oeynhausen-Gravenburg i una cèlebre escriptora de cartes preromàntiques portuguesa. Alessandro Herculano la comparava amb Madame de Staël, amb la qual tenia molts punts en comú.
Nom original | (pt) Leonor de Almeida Portugal de Lorena e Lencastre |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 31 octubre 1750 Lisboa (Portugal) |
Mort | 11 octubre 1839 (88 anys) Lisboa (Portugal) |
Sepultura | Prazeres (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia |
Ocupació | poetessa, traductora, pintora, salonnière, escriptora |
Nom de ploma | Alcipe |
Altres | |
Títol | Count of Assumar (en) Marquis of Alorna (en) |
Cònjuge | Karl Peter Maria Joseph August von Oyenhausen-Gravenburg |
Fills | João Carlos Augusto de Oyenhausen-Gravenburg, Juliana de Oyenhausen de Almeida |
Ha deixat una obra poètica (Oferenda aos mortos) i epistolar considerable encara en gran part inèdita. Està previst que la seva correspondència sigui publicada, més concretament les seves cartes a la comtessa de Vimioso, Teresa de Mello Breyner sobrenomenada "Tirce", durant la seva reclusió en el convent de Sant Félix de Chelas, a Lisboa. Tenia 9 anys el 1759, quan es va produir l'extermini de la seva família materna, els Távora, a mans del marquès de Pombal, primer ministre de Josep I, en una sagnant revenja que va provocar una profunda impressió en tota Europa i va marcar durant dècades la memòria de la gent.[1]
Enclaustrada al llarg de divuit anys, com sa mare i la seva germana Maria, futura comtessa de Ribeira Grande, i els propers de la casa de Távora, al convent dedicà el seu temps a llegir, escriure (és aquí on escriu les Poesies de Chelas) i a tenir el seu propi saló de poesia, cosa que conservarà una vegada recobrada la llibertat a la seva residència de Bemfica.[1] Adquireix una cultura enciclopèdica i s'adhereix a les idees il·lustrades. Escriu amb el pseudònim arcadià d'"Alcipe" i adquireix renom al món de les lletres com Outeiros de Chelas.[1]
Es va enamorar del comte Carlos Augusto de Oeynhausen, que havia anat a Portugal juntament amb el seu cosí per ordre del marquès de Pombal. Aquest va haver de renunciar al protestantisme i es va casar amb ella el 15 de febrer de 1779, en foren padrins el rei Pere III i la reina Maria I. El comte va ser nomenat cavaller de l'orde de Crist i, posteriorment, ambaixador plenipotenciari de la cort portuguesa a Viena.[1] Una vegada allí va aconseguir gran estima de l'emperadriu Maria Teresa I i del seu successor José II.[1]
Ella i el seu marit, després de la seva ambaixada a Viena, van tornar a Lisboa a la fi de la dècada de 1780 a causa dels seus problemes de salut derivats del clima.[1] El 3 de març de 1793, el seu marit, que havia estat nomenat governador dels Algarves va morir amb només 54 anys.[1] Molt apesarada, la vídua es va retirar amb els seus fills a les seves propietats d'Almeirim i d'Almada.[1] Lliurada a l'educació de la seva prole, fou estimada pel poble gràcies a les seves obres benèfiques envers els pobres, i per finançar una petita escola perquè ensenyés a les nenes de famílies humils a cosir, llegir, escriure i a fer les tasques domèstiques.[1]
Molt considerada i respectada per la família reial, no va trigar a ser nomenada dama d'honor de la princesa de Beira i de Brasil Carlota Joaquina de Borbó, esposa de l'hereu del tron; se li va encarregar llavors elaborar els dissenys per a la decoració interior del palau d'Ajuda, però mai va arribar a executar tal comesa.[1]
Després de la mort del seu pare el 1802, va partir per a Madrid i d'allí a Londres, on es va demorar més del que tenia planejat per rebre notícies de la invasió francesa i de la marxa a l'exili brasiler de la família reial portuguesa.[1] A la ciutat del Tàmesi, va freqüentar assíduament els salons aristocràtics i elegants de l'alta societat, com també la casa de l'ambaixador lusità Domingo de Sousa Couthino, comte de Funchal.
Notes
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Alorna (D. Leonor de Almeida Lorena e Lencastre, condessa de Oeynhausen, 7.a condessa de Assumar e 4.a marquesa de).» (en portuguès). Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico p. 324-326.
Enllaços externs
modifica- Enciclopédia Universal Multimédia On-Line. Marquesa de Alorna (Leonor de Almeida Portugal Lorena e Lencastre) (portuguès).
- La Coctelera: Relatos de Historia - Categoría biografías. Arxivat 2008-01-05 a Wayback Machine.
- GeneAll.net, Da. Leonor de Almeida Portugal, 4a marquesa de Alorna.
- http://aristocraciaportuguesa.blogs.sapo.pt/6492.html Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine.