Leopold Löwenheim

matemàtic alemany

Leopold Löwenheim (Krefeld, 26 de juny de 1878 modifica Berlín, 5 de maig de 1957 modifica) va ser un matemàtic alemany.

Infotaula de personaLeopold Löwenheim
Biografia
Naixement26 juny 1878 modifica
Krefeld (Alemanya) modifica
Mort5 maig 1957 modifica (78 anys)
Berlín (Alemanya) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín (1896–1901)
Technische Hochschule Charlottenburg-Berlin (1896–1901)
Luisengymnasium Berlin (–1896) modifica
Activitat
Camp de treballLògica matemàtica modifica
OcupacióMatemàtic i filòsof modifica
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJohanna Rassmussen
ParesDetmold Louis Löwenheim i Elise Röhn

Vida i ObraModifica

El seu pare era un intel·lectual que havia deixat la seva plaça docent per a fer un detallat estudi de la influència de Demòcrit en Galileu, motiu pel qual es va traslladar a Itàlia amb la família.[1] El 1881 van retornar a Alemanya, instal·lant-se a Berlín, on el jove Löwenheim va fer els seus estudis. Els secundaris al Royal Luisengymnasium fins el 1896 i els universitaris a la universitat de Berlín i a la universitat Tècnica de Berlín fins el 1901, any en què va obtenir la llicència per ser professor de matemàtiques i física de secundària.[2]

A partir d'aquest any va ser professor del Jahn-Realgymnasium de Berlín, fins el 1934, en que va ser inhabilitat pel règim nazi per tenir un avi jueu. Els anys següents va sobreviure donant classes particulars i a la Societat Antroposòfica de la qual era membre.[3] El 1943 la seva casa va ser víctima dels bombardeigs aliats i es van perdre els seus escrits.[4] En acabar la guerra, va tornar a ser professor d'institut a Berlín entre 1946 i 1949.[3]

Löwenheim, malgrat no tenir una posició universitària, va dedicar bona part del seu temps a la recerca en el camp de la lògica matemàtica.[5] És recordat pel teorema que porta el seu nom: el teorema de Löwenheim-Skolem que estableix que si una proposició de primer ordre és satisfactible, aleshores té un model numerable finit o infinit.[6] La demostració es va publicar el desembre de 1915 a la revista Mathematische Annalen, amb el títol de Über Möglichkeiten im Relativkalkül i, en ell, segueix la tradició del càlcul de predicats establerta per Peirce i Schröder.[7] El matemàtic noruec Thoralf Skolem, va estendre aquesta demostració en els seus articles de 1920, 1923 i 1929.[8] Aquest teorema és de suma importància perquè va obrir un nou camp de recerca a les matemàtiques: la Teoria de models.

ReferènciesModifica

  1. Thiel, 2007, p. 289.
  2. Thiel, 2007, p. 291-292.
  3. 3,0 3,1 Thiel, 2007, p. 292.
  4. Thiel, 2007, p. 298.
  5. Siegmund-Schultze, 2009, p. 18.
  6. Brady, 2000, p. 171-172.
  7. Brady, 2000, p. 169.
  8. Brady, 2000, p. 197.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leopold Löwenheim» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Thiel, Christian. «Löwenheim, Leopold». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 12 febrer 2020]. (anglès)