Leopold V el Virtuós

Leopold V de Babenberg el Virtuós (115731 de desembre de 1194 a Graz) també Leopold V el Vell fou duc d'Àustria de 1177 a la seva mort el 1194, i duc d'Estíria de 1192 a 1194. Era el fill d'Enric II Jasomirgott i de la princesa romana d'Orient Teodora Comnena.

Plantilla:Infotaula personaLeopold V el Virtuós
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Luitpold V der Tugendhafte Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1157 Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1194 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Graz (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, caiguda d'un cavall Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Heiligenkreuz Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBabenberg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHelena of Hungary (1172 (Gregorià)–1199) Modifica el valor a Wikidata
FillsFrederic I el Catòlic, Leopold VI el Gloriós Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric II de Babenberg Modifica el valor a Wikidata  i Teodora Comnena Modifica el valor a Wikidata
GermansEnric I de Mödling
Richardis of Babenberg
Agnès d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
ParentsAndrònic Comnè, avi
Irene, àvia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Leopold V el Vell per Josef Kremer (1759)

Biografia

modifica

El 17 d'agost de 1186 es va negociar l'acta de Georgenberg, segon la qual Leopold V va heretar el 1192 el ducat d'Estíria i alguns territoris de l'Alta Àustria, el que va reforçar les possessions del ducat d'Àustria.

Leopold és famós sobretot per la seva participació en la Tercera Croada, durant la qual va entrar en conflicte amb Ricard Cor de Lleó bé a Acre, o bé a Ascaló, segons les fonts. Al viatge de tornada el 1192, el rei d'Anglaterra va fer parada a Viena i allí fou arrestat per ordre de Leopold. Fou retingut per un cert temps a Dürnstein abans de ser lliurat a l'emperador Enric VI. El rescat fou l'enorme quantitat de sis mil eimers de plata (equivalents a 100.000 marcs de plata o sigui unes 23,3 tones, i es va utilitzar per a la construcció de la Münze Österreich (fàbrica de moneda de Viena), per una nova muralla fortificada, i per fundar noves viles (Wiener Neustadt i Friedberg).

Per aquest acte el duc fou excomunicat i se li va llençar l'interdicte pel papa Celestí III. Això no obstant, aquesta decisió no fou mai feta pública. El bisbe de Verona fou enviat per transmetre a Leopold V les condicions per aixecar l'excomunicació: Leopold V havia d'alliberar els ostatges anglesos, retornar el rescat i marxar a Terra Santa a la croada el mateix temps que havia durat la captivitat de Ricard Cor de Lleó.

Les condicions no s'havien començat a complir quan Leopold V ja va començar a preparar la nova croada. Però llavors fou ferit en un torneig i es va trencar la cama. Va prometre llavors al sacerdot catòlic d'Hartberg que compliria totes les condicions exigides per l'aixecament de l'excomunicació en cas de curar-se de la cama. Una mica més tard va prometre al bisbe de Salzburg Adalbert de Bohèmia, de sotmetre's al papa. L'excomunicació fou aixecada però Leopold V no es va curar. Va morir el 31 de desembre del 1194 de les ferides i fou enterrat a l'abadia de Heiligenkreuz. Els seus estats foren dividits entre els seus dos fills: el gran Frederic va rebre Àustria i el segon Leopold VI, Estíria.

Matrimoni i fills

modifica

Leopold V es va casar el 1172[1] amb Elena d'Hongria (vers 1158-1199), filla del rei Géza II d'Hongria, de la qui va tenir dos fills:

Llegenda

modifica
 
Blasó d'Àustria

Segons la llegenda durant el setge de Sant Joan d'Acre (1191), la túnica blanca de Leopold es va trobar coberta de sang; en retirar el seu cinturó va quedar una banda blanca al mig del vermell donant origen al que va ser el blasó i després la bandera d'Àustria. La bandera fou adoptada per Frederic II d'Àustria al segle xiii.

  • Article de la wikipèdia en alemany "Leopold V. (Österreich)"
  • (alemany) Heide Dienst, Die Babenberger 976-1246, Kohlhammer, Stuttgart, 2005. ISBN 3-17-018165-3
  • Michel Dugast Rouillé, Les Maisons souveraines de l'Autriche, Imprimeries réunies, Lió, 1967.
  • (alemany) Karl Lechner, Die Babenberger. Markgrafen und Herzoge von Österreich 976–1246, 6., Böhlau, Viena, 1996 ISBN 3-205-98569-9

Notes i referències

modifica
  1. Jiri Louda i Michael MacLagan, Les Dynasties d'Europe, Bordas, 1995 (ISBN 2-04-027115-5)

Enllaços externs

modifica