Obre el menú principal

Les bacants

tragèdia d'Eurípides

Les bacants (en grec antic: Bάκχαι; en llatí: Bacchæ) és una tragèdia àtica de l'escriptor grec Eurípides, escrita l'any 406 aC.

Infotaula d'arts escèniquesLes bacants
Thebacchae1997.jpg
Tipus obra de teatre
Autor Eurípides
Idioma grec antic
Gènere tragèdia grega
Lloc de la narració Tebes
Personatges
Personatges Dionís, Penteu, Agave, mènades, Tirèsias i Cadme
Estrena
Estrena 405 aC
Altres dades
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica 4wf
IBDB: 1778
Modifica les dades a Wikidata
Bacants, de Jacques-Philippe Caresme

Era la darrera obra d'una trilogia: Ifigènia a Aulis n'és la primera i l'obra desapareguda Alcmeó a Corint n'era la segona part. Va estrenar-se en els dionísia de la Macedònia històrica, en els quals va obtenir el primer premi.

PersonatgesModifica

 
Una bacant

ArgumentModifica

Un estranger desconegut, que de fet és el déu Dionís (fill de Zeus i Sèmele) disfressat, arriba a la ciutat de Tebes, acompanyat per les seves seguidores, les bacants, representades pel cor, després d'un viatge per Àsia. Penteu, el rei de Tebes, s'oposa vivament al nou culte de Dionís, el qual no reconeix com a déu i li recrimina el seu caràcter immoral. L'endeví i conseller del rei, Tirèsies, adverteix Penteu dels poders de l'estranger Dionís, i li explica que és descendent de Zeus i inventor del vi; però Penteu es nega a escoltar-lo i pretén reprimir violentament les dones de Tebes que s'han posat a seguir el culte i els rituals de Dionís. Llavors, tota una sèrie d'esdeveniments miraculosos comencen a tenir lloc a Tebes. L'estranger Dionís aconsella Penteu assistir discretament a les orgies, els rituals en honor a Dionís. L'enganya i el guia cap al lloc on es troben les bacants vestit de dona. Àgave, mare de Penteu, participa en els rituals orgiàstics i, extasiada, al·lucina, creu que Penteu és una bèstia salvatge, i crida les altres bacants per esquarterar-lo. Quan més tard torna en si, s'adona de la seva equivocació gràcies al seu pare Cadme, qui li revela que Penteu és, en realitat, el seu fill, i se n'adona, així, del tràgic desenllaç. Aleshores, l'estranger Dionís apareix, mostra la seva identitat divina i castiga tota la família.

TraduccionsModifica