Les grans banyistes (Cézanne, Londres)
Les grans banyistes és un quadre del pintor francès Paul Cézanne. Està realitzat en oli sobre llenç. El quadre es troba a la National Gallery de Londres, al Regne Unit, exhibit amb el nom de Bathers (Les Grandes Baigneuses). Va ser adquirit el 1964 gràcies a l'ajuda especial de la Max Rayne Foundation.
| francès: Les Grandes Baigneuses | |
|---|---|
 | |
| Tipus | pintura  |
| Creador | Paul Cézanne |
| Sèrie | Baigneuses (Bathers) (en)  |
| Creació | 1900-1905 |
| Mètode de fabricació | pintura a l'oli |
| Gènere | art de gènere i nu |
| Moviment | Postimpressionisme |
| Mida | 130 ( ) × 195 ( ) cm |
| Col·lecció | National Gallery de Londres |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | NG6359 |
| Catàleg | The Paintings, Watercolors and Drawings of Paul Cezanne: An Online Catalogue Raisonné:(FWN 979) The paintings of Paul Cézanne: a catalogue raisonné:(855) Cézanne: Son art, son œuvre:(721) 100 great paintings : Duccio to Picasso : European paintings from the 14th to the 20th century:(99) Catàleg raonat de Paul Cézanne, 1970:(658)
|
Cézanne va pintar banyistes més d'un cop, renovant el de la dona en el bany, fent d'ell una construcció moderna. Així ho va fer a partir de la dècada del 1870, en quadres en què els personatges es fonen amb la natura que els rodeja: Banyistes (1874-1875, Nova York), Tres banyistes (1879-1882, París), Cinc banyistes (1885-1887, Basilea), Gran banyista (1885-1887, París).[1]
Les versions posteriors del mateix tema són de mides més grans i en ells s'exalta la forma geomètrica i el color com es mostra en aquest quadre o en Els banyistes de la Barnes Foundation (Merion, Pennsilvània), i Les grans banyistes de Filadèlfia.[1]
EL tractament que dona a les figures despullades en un paisatge és completament diferent al dels mestres de segles precedents, com Ticià o Poussin. No es tracta aquó de figures mitològiques o literàries. Tampoc no les representa segons els cànons de l'anatomia tradicional. Pinta les banyistes en diverses postures: unes dretes, altres sentades, altres tumbades.[2] Els cossos i les postures estan reduïts a elements vius que estan ja propers a l'abstracció, i el mateix es pot aplicar al paisatge.[3] Les banyistes s'integren en la natura que les rodeja.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Carrassat, P. F. R.. Maestros de la pintura. Spes Editorial, S.L., 2005. ISBN 84-8332-597-7.
- ↑ 2,0 2,1 Cirlot, L. National Gallery (Col. «Museos del Mundo», Tom 1) p158 159. Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3804-8.
- ↑ von Lengerke, Christa. «Del Impresionismo al Art Nouveau» a Los maestros de la pintura occidental (p 152). Taschen, 2005. ISBN 3-8228-4744-5.