Les suplicants (Èsquil)

tragèdia d'Èsquil
Vegeu també: Les suplicants

Les suplicants (en grec Ικέτιδες) és una tragèdia d'Èsquil datada al voltant del 466 i 463 aC.[1][2]

Infotaula d'arts escèniquesLes suplicants
Tipusobra de teatre
AutorÈsquil
Idiomagrec antic
Gèneretragèdia grega
Personatges
Personatgesdanaides, Dànau i Pelasgus (en) Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Les danaides, John William Waterhouse, 1903

PersonatgesModifica

ArgumentModifica

 
Les danaides matant els seus marits, miniatura de Robinet Testard

Les danaides, filles de Dànau, conduïdes pel seu pare, han arribat a Argos fugint dels fills del rei Egipte, que pretenien obligar-les a casar-s'hi. Un cop a Argos, es fan suplicants de Zeus, llur ascendent, refugiant-se en el seu altar. També invoquen la protecció d'Hèlios, d'Apol·lo i de Posidó.

Les suplicants temen ser forçades pels seus perseguidors i supliquen pel dret a no ser lliurades a qui elles no volen i a disposar del seu propi cos davant la violència masculina.

Des de l'altar estant, les danaides expliquen a Pelasg, rei d'Argos, la seva genealogia: Io fou una argiva que, transformada en vaca, arribà errant a la regió del delta del Nil i allà engendrà Èpaf, després de ser seduïda per Zeus. Èpaf fou pare de Líbia, i ella mare de Belos. Dànau i Egipte foren fills de Belos. Dànau tingué 50 filles, que són les danaides, i Egipte, uns altres 50 fills. També amenacen de suïcidar-se en les estàtues dels déus que hi ha a l'altar.

Pelasg s'interessa per llur demanda d'asil, però ha de jutjar la possibilitat d'entrar en guerra amb Egipte per protegir les suplicants.

El rei consulta el poble, que decideix protegir-les. En l'escena, es dóna la notícia de l'entrada d'un vaixell egipci l'herald del qual increpa les danaides i el rei, argumentant el seu dret sobre les danaides per emportar-se-les al seu país. Amenaça amb la guerra contra Pelasg si no accedeix a donar-les-hi. Pelasg s'hi nega, bo i acollint les suplicants, atès que és un deure envers els déus i un deure envers els seus ciutadans que així li ho han demanat.

ReferènciesModifica

  1. Diamantopoulos, A. «The Danaid Tetralogy of Aeschylus». The Journal of Hellenic Studies, vol. 77, 1957, pàg. 220–229. JSTOR: 629361.
  2. Thomson, G.. Aeschylus and Athens. 4th. Lawrence & Wishart, 1973, p. 285–295. 

FontsModifica

  • Friis Johansen, H. and Whittle, E.W. Aeschylus: The Suppliants. 3 vols. Copenhagen, 1980.
  • Garvie, A.F. Aeschylus' Supplices, Play and Trilogy. Cambridge, 1969.
  • Sommerstein, Alan. Aeschylean Tragedy. Bari, 1996.

Enllaços externsModifica

Vegeu texts en català sobre Les Suplicants a Viquitexts, la biblioteca lliure.