Lexicon technicum
Lexicon technicum és el títol abreujat de l'enciclopèdia de John Harris, considerada la primera obra d'aquestes característiques en llengua anglesa.
![]() ![]() | |
Tipus | obra escrita ![]() |
---|---|
Fitxa | |
Autor | John Harris ![]() |
Llengua | anglès ![]() |
Publicació | 1704 ![]() |
Dades i xifres | |
Gènere | enciclopèdia ![]() |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Lexicon_technicum-_or%2C_an_universal_English_dictionary_of_arts_and_sciences-_explaining_not_only_the_terms_of_art%2C_but_the_arts_themselves_Fleuron_T142407-7.png/220px-Lexicon_technicum-_or%2C_an_universal_English_dictionary_of_arts_and_sciences-_explaining_not_only_the_terms_of_art%2C_but_the_arts_themselves_Fleuron_T142407-7.png)
En 1704, John Harris publica un llibre de titulació Lexicon Technicum: or an Universal English Dictionary of Arts and Sciences (Lexicon Technicum: o, un diccionari anglès universal d'arts i ciències).
Com el seu nom indica, John Harris el considerava un "diccionari d'arts i ciències", però era més que això. Per la manera en va tractar els temes, i pel format que tenia, és considerat avui dia, com la primera d'una sèrie d'Enciclopèdies modernes, antecedida per Etimologies de Sant Isidor (1470), i antecessor de les enciclopèdies modernes, com Cyclopaedia d'Ephraim Chambers (1728), L'Encyclopédie de Denis Diderot (1750), i Enciclopèdia Britànica (1768).[1]
La primera edició tenia 4 plaques, 1.220 pàgines i molts diagrames i figures. El seu suposat avantatge sobre els diccionaris francesos d'arts i ciències era que contenia una explicació no només dels termes utilitzats en les arts i les ciències, sinó també de les arts i les ciències mateixes.[2]
En la segona edició apareix:
- "La primera enciclopèdia anglesa amb les entrades disposades en ordre alfabètic"
- "Sembla ser el primer diccionari tècnic en qualsevol idioma".
- Inclou articles sobre la llei, l'església, matemàtiques, ciència, i tecnologia, incloent-hi taules logarítmiques, trigonomètriques, i astronòmiques.[2]
Un segon volum de 1419 pàgines i quatre plaques s'edita en 1710. John Harris intenta que aquest segon volum serveixi com una petita biblioteca matemàtica. Gran part d'aquest consisteix en taules matemàtiques i astronòmiques. Sir Isaac Newton li va permetre imprimir el seu tractat sobre els àcids. En aquest segon volum apareix una taula de logaritmes amb 7 decimals (44 pàgines), i una de pits, tangents i secants (120 pàgines), una llista de llibres de 2 pàgines, i un índex d'articles en els dos volums amb 26 encapçalats ocupant 50 pàgines. La llista més llarga era de lleis (1700 articles), cirurgia, anatomia, geometria, fortificació, botànica i música. La part matemàtica i física és considerada molt bona. Harris freqüentment esmenta les seves fonts i mostra llista de llibres en un particular subjecte, com botànica i cronologia.
Lexicon Technicum va ser molt popular. La 5a edició va ser publicada en 1736 amb 2 volums.
Un suplement, que no incloïa nous temes apareix en 1744, contenint 996 pàgines i 6 plaques. Va intentar rivalitzar amb el treball d'Ephraim Chambers, però no va ser ben rebut pel públic lector.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- text del Lexicon Technicum: or, an universal english dictionary of arts and sciences
- En aquesta pàgina s'hi poden clicar les imatges:
Referències
modifica- ↑ «Encyclopaedia - The kinds of encyclopaedias» (en anglès). [Consulta: 13 novembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Cubells, Olga; Rull, Xavier «Va Degur Ser Ell, Qui Va Diguer Dir-Ho. La Combinacií de L'Auxiliar Deure Epistèmic Amb Els Auxiliars De Temps-Aspecte Prototípics (Va, Haver) En Concatenacions de Perífrasis Verbals». Catalan Review, 27, 2013-01, pàg. 51–68. DOI: 10.3828/catr.27.1.51. ISSN: 0213-5949.