Li Xiannian

3r president de la República Popular de China.

Li Xiannian (23 de juny de 1909 - 21 de juny de 1992) va ser un polític xinès, president de la República Popular de la Xina entre 1983 i 1988 i després president de la Conferència Consultativa Política de la Xina Popular fins a la seva mort.

Infotaula de personaLi Xiannian
Li Xiannian - 1974.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(zh) 李先念 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juny 1909 Modifica el valor a Wikidata
Comtat de Hong'an (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juny 1992 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Revolucionari de Babaoshan Modifica el valor a Wikidata
President del Comitè Nacional de la Conferència Política Consultiva del Poble Xinès
abril 1988 – març 1992
← Deng YingchaoLi Ruihuan (en) Tradueix →
National Emblem of the People's Republic of China.svg 3r President de la República Popular de la Xina
18 juny 1983 – 8 abril 1988
← Liu ShaoqiYang Shangkun →
Vicepresident del Partit Comunista Xinès
juliol 1977 – setembre 1982
Viceprimer ministre de la República Popular de la Xina
National Emblem of the People's Republic of China (2).svg Ministre de Finances de la República Popular de la Xina
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Jiao Tong de Shanghai Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Xinès (1927–) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
16 octubre 1934Llarga Marxa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLin Jiamei (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsLi Xiaolin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Li Xiannian
Xinès:
Mandarí
Pinyin:Lǐ Xiānniàn
Wade-Giles:Li Hsien-nien

BiografiaModifica

Es va unir al Partit Comunista Xinès el 1927, i va servir a l'exèrcit comunista xinès durant la Llarga Marxa. Va esdevenir una important figura política al partit comunista, on va arribar a ser membre del Politburó xinès el 1956.

És considerat com un dels Vuit Immortals del Partit Comunista.[1]

ReferènciesModifica

  1. Kurt Anderson. «History Beckons Again» (en anglès). Time, 07-05-1984. [Consulta: 21 maig 2010].