Liber de infantia Salvatoris

El Liber de infantia Salvatoris o Evangeli llatí de la infància i també anomenat de vegades Nativitat de Maria i de Jesús, és un evangeli apòcrif que forma part del que s'anomenen Evangelis de la infància i que s'inspira en el Protoevangeli de Jaume.

Liber de infantia Salvatoris

Tipus	obra escrita

El text, escrit en llatí cap al segle ix sobre materials en llengua grega, es conserva en dos còdex de diferent contingut: el Còdex Herenford, del segle xii, conservat a la Biblioteca Nacional de París i el Còdex Arundel 404 conservat al Museu Britànic. L'Arundel atribueix el text a l'evangelista Mateu i l'Herenford diu que l'autor és l'apòstol Jaume.

El llibre és una relació sintètica de l'Evangeli del Pseudo-Mateu. El mateix autor comença explicant que les coses que dirà les va llegir en un altre lloc i que se li han esborrat de la memòria molts detalls. El llibre recull les dades ja conegudes i les reelabora per donar-les-hi una forma elegant i distingida. L'estil és planer i intel·ligible. Explica de manera concisa els fets principals de la vida de Joaquim i Anna, el naixement de Maria i la seva vida al Temple, el seu casament amb Josep i l'anunciació i el naixement de Jesús. Aquí s'acaba el Còdex Arundel, i l'Herenford segueix, recollint tradicions i llegendes generalment conegudes per altres documents, sobre la infància de Jesús, que semblen recollits en part de l'Evangeli del Pseudo-Tomàs.

Alguns detalls curiosos l'aparten d'altres textos, com ara l'explicació de què el portal o va néixer Jesús es trobava dins del poble i el va triar Josep, no perquè no hi hagués lloc on aixoplugar-se, sinó per la pobresa de la parella i la necessitat de tranquil·litat per part de Maria. Alguns crítics veuen en aquest llibre certes expressions docetistes, com el fet que el nounat no pesés res, i que el nen fos com una mena de condensació de la llum.