Libia Grueso
Líbia Grueso (Buenaventura, 4 de juny de 1965) és una treballadora social, activista dels drets humans colombiana, treballadora pels drets civils de les comunitats afrocolombianas. És una de les persones més rellevants al capdavant de l'anomenat moviment ecologista negre llatinoamericà, un dels moviments més importants dels últims anys en defensa dels drets humans, culturals i ambientals.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juny 1965  (59 anys)Buenaventura (Colòmbia) |
| Formació | Pontifícia Universitat Xaveriana Universitat del Valle |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, activista, ambientalista |
| Premis | |
| |
Formació
modificaColombiana afrodescendent, es graduà en Treball Social per la Universidad del Valle, a Cali (Colòmbia), i és especialista en Educació Ambiental per la Universidad Santiago de Cali (Usaca) i en Estudis Polítics per la Universidad Javeriana amb seu a Bogotá.[4]
Activitat
modificaA començaments dels anys 90 fou cofundadora de Proceso de Comunidades Negras (PCN),[5] que es va crear a fi de promoure el reconeixement oficial dels drets de la població afrodescendent. També en aquells anys obtingué drets territorials per a les comunitats negres rurals de Colòmbia sobre 2.4 milions d'hectàrees. Va ser una de les promotores de la Ley 70 de 1993,[6] que va portar el reconeixement oficial de les comunitats negres com una ètnia amb drets culturals i territorials consolidats.[3] Ha estat Consellera per Colòmbia a Found Grenngrants, que dona suport a iniciatives locals de conservació a tot el món. I al 2005 fou Secretària de Cultura i Turisme a la Governació del Valle del Cauca. Més recentment s'ha centrat en la protecció de la regió selvàtica del Pacífic colombià,, la más pobra del país, que ha despertat l'interès especulatiu de promotors estrangers i s'ha d'enfrontar amb la creixent amenaça del conflicte armat, la degradació ecològica, i el desplaçament massiu i reemplaçament de pobladors afrocolombians.[3][7]
Al 2017 Grueso s'incorporà com a assessora per al tema ètnic a l'ONU (Drets Humans), des d'on dona suport a l'activisme com a mecanisme vàlid per a l'exigència de drets i impulsa el protocol de la Consulta Prèvia.[8][9]
Algunes publicacions
modifica- libia Grueso, Arturo Escobar, carlos Rosero. 2002. Diferencia, nación y modernidades alternativas. Gaceta. 48: 50-80
- libia Grueso, Arturo Escobar, carlos Rosero. 2008. “The Process of Black Community Organizing in the Southern Pacific Coast of Colombia”. En Cultures of Politics/Politics of Culture. Revisioning Latin American Social Movements, Westview Press, Boulder
- (juntament amb altres autors) Antropología y desarrollo. Discurso, prácticas y actores. 2012. Editorial Catarata, Colección Desarrollo y Cooperación, núm. 406
Reconeixements
modificaL'any 2004 la seva tasca de recerca i assessoria en el camp mediambiental a Colòmbia ha estat reconeguda amb el Premi Mediambiental Goldman a Sudamérica, considerat el Premio Nobel Ambiental.
Referències
modifica- ↑ International Museum of Women. «Guerreras ambientalistas. Mujeres que protegen la Tierra» (en castellà), enero 2009. Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 27 setembre 2011].
- ↑ Revista Futuros Nº. 14, 2006 Vol. IV. «Entrevista a Libia Grueso Castelblanco. Comunidades negras: el derecho a ser diferentes» (en castellà), 2006. [Consulta: 27 setembre 2011].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Libia Rosario Grueso Castelblanco» (en castellà). afrocolombianosvisibles, 07-09-2010. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ «Libia Rosario Grueso». Catarata. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ «¡Somos Proceso de Comunidades Negras en Colombia!». Renacientes. PCN Colombia. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ Salazar Ibarguen, Licenia. «Ley 70». Centro de Estudios Políticos y Sociales del Pueblo Afrocolombiano (CEPSAFRO), 01-08-2017. [Consulta: octubre 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Libia Grueso» (en anglès). Libia Grueso. 2004 Goldman Prize Recipient South and Central America. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ Soto, Laura. «Los súper poderosos de la organización social afro e indígena». La silla vacía, 08-10-2017. Arxivat de l'original el 2019-10-17. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ «El derecho de las comunidades negras, afrocolombianas, raizal y palenquera a la consulta y al consentimiento previo libre e informado». Naciones Unidas. Derechos humanos. Colombia, 2015 (2a ed.). Arxivat de l'original el 2019-10-17. [Consulta: octubre 2019].