Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre un rei d'Arcàdia. Vegeu-ne altres significats a «Gos salvatge africà».

Licàon (Lycaon -onis[1], ὁ Λυκάων -άονος), segons la mitologia grega, fou fill de Pelasg i l'oceànida Melibea (filla d'Oceà), o segons altres versions, de la nimfa Cil·lene, i rei d'Arcàdia.

Infotaula personatgeLicaó
Lycaon Transformed into a Wolf LACMA M.71.76.9.jpg
Tipus autòcton
personatge de la mitologia grega
ésser humà possiblement fictici
Dades
Sexe home
Família
Mare Cyllene Tradueix, Melibea i Deianira Tradueix
Pare Pelasg
Fills Haemon Tradueix, Mantineus Tradueix, Parrhasius Tradueix, Tesprot, Mènal, Acacos, Acontes, Arcas, Níctim, Macèdon, Tegeates, Cia Tradueix, Eleuther Tradueix, Stymphalus Tradueix, Pallas Tradueix, Aegaeon Tradueix, Ancyor Tradueix, Canethus Tradueix, Orestheus Tradueix, Aseatas Tradueix, Charisius Tradueix, Q5392510 Tradueix, Daseatas Tradueix, Heraeeus Tradueix, Hypsus Tradueix, Macareus Tradueix, Cal·listo, Alipherus Tradueix, Càucon, Q12879790 Tradueix, Melaeneus Tradueix, Enotre, Orchomenus Tradueix, Peuceci, Phassus Tradueix, Ftios, Trapezeas Tradueix, Tricolonus Tradueix, Nyctippus Tradueix, Theisoeus Tradueix, Archebates Tradueix, Bucolion Tradueix, Ceteus Tradueix, Carteron Tradueix, Clitor Tradueix, Q58642091 Tradueix, Q60649168 Tradueix, Q60776877 Tradueix, Q60777424 Tradueix i Q65053880 Tradueix
Altres
Càrrec mythological king of Arcadia Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Licàon va succeir el seu pare en el tron d'Arcàdia. Va tenir cinquanta fills amb un gran nombre de dones. Els mitògrafs no estan d'acord amb el noms i el nombre exacte d'aquests fills, però són, amb freqüència, herois epònims de nombroses ciutats del Peloponès.

Segons alguns mitògrafs Licàon era, igual que el seu pare Pelasg, un rei molt pietós, sovint visitat pels déus. Però els seus fills volien saber si els estrangers que arribaven a la casa del seu pare eren realment déus, i per comprovar-ho van matar un nen i van barrejar la carn amb la preparada pel banquet. Els déus, horroritzats, van enviar una tempesta que va exterminar els culpables. Més sovint es presenta Licàon com un tirà despietat i juntament amb els seus fills com a una família d'impius. Un dia Zeus, volent-lo provar, es presentà a casa seua disfressat de pelegrí. Licàon el va acollir, però desitjós de saber si el seu hoste era realment un déu, li va servir per sopar un plat de carn humana, d'un nen o d'un ostatge que retenia a la seva cort, o d'Arcas, un dels seus fills. Però el déu se n'adonà i, indignat, va tombar la taula, encès d'ira i va matar amb els seus llamps Licàon i tots els seus fills (incloent-hi Càucon). Gea, la terra, hi va intervenir i va salvar el més petit, Níctim. Aquest fill el va succeir en el tron.

Segons altres versions, Licàon fou transformat en llop mentre fugia. Aquesta darrera versió es pot relacionar amb el costum de fer sacrificis humans en honor de Zeus Lici, a l'Arcàdia, on s'immolava una persona i els assistents es menjaven les seves entranyes. Llavors es convertien el llops i conservaven aquesta forma durant vuit anys. Si en aquest temps no havien menjat carn humana, tornaven a la seva forma primitiva.[2]

Segons la tradició més estesa fou un bàrbar que fins i tot va desafiar als déus, però també es diu que fou el primer a civilitzar l'Arcàdia on va construir la ciutat de Licosura i va introduir el culte al déu Zeus Liceu. Quan va sacrificar un infant al déu, Zeus el va convertir en llop.

ReferènciesModifica

  1. Ly̆cāōn -āŏnĭs.
    Per exemple: cōllŏcăt īn thălămō sŏcĕrūmquĕ Ly̆cāŏnă sūmĭt? (Ovidi, Metamorfosis. Llibre II, vers 526).
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 324. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 137. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Licaó