Lilian Mercedes Letona
Lilian Mercedes Letona, coneguda pel nom de guerra «Comandante Clelia»,[1] (Turín, 24 de setembre de 1954 - El Salvador, 1 d'agost de 1983) va ser una política i guerrillera comunista salvadorenca, membre del Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional (FMAN), que va participar en la Guerra Civil del Salvador.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 setembre 1954 Turín (El Salvador) |
| Mort | 1r agost 1983 (28 anys) El Salvador |
| Causa de mort | Homicidi (Mort en combat ) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Comunisme |
| Activitat | |
| Ocupació | política, partisana |
| Activitat | 1972 – 1983 |
| Partit | Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional |
Trajectòria modifica
Nascuda l'any 1954 a Turín, població situada al departament d'Ahuachapán, va ser filla d'un mestre d'escola i d'una petita comerciant. Llicenciada en pintura l'any 1972, va formar part del moviment estudiantil abans d'incorporar-se a l'Exèrcit Revolucionari del Poble (ERP),[2] alhora que va promoure-hi la incorporació de la seva germana Mercedes del Carmen Letona («Comandante Luisa»), que més tard esdevindria responsable de Ràdio Venceremos.[3]
Des de 1973, va incorporar nombrosos treballadors de la fàbrica Cinturón Obrero de San Salvador, a la unitat de treball secret de l'ERP. Es va unir a la guerrilla urbana i va participar en accions armades i de propaganda revolucionària. El gener de 1974, als 19 anys, va passar a la clandestinitat per evitar persecucions i es va unir a la lluita armada, de forma que va participar en la construcció del Partit de la Revolució Salvadorenca (PRS-ERP),[4] un dels subjectes fundadors de l'FMLN, convertint-se així en membre del seu comitè central el 1977. Com a membre d'aquest, va ser responsable del partit i va participar en la preparació de l'ofensiva general de 1981 al voltant de la ciutat de San Salvador, fins que va ser capturada l'11 de febrer de 1974.
Durant 22 dies, va romandre en condició de «desapareguda» en una presó clandestina de la Policia Nacional salvadorenca, on va ser trobada per la Creu Roja Internacional i traslladada a la presó de dones d'Ilopango. El juny de 1983 va ser alliberada per una amnistia decretada pel govern d'Álvaro Magaña. Després d'això, es va incorporar al front militar del nord-est Francisco Sánchez de l'FMLN. Dos mesos després va morir en combat.
A la cultura popular modifica
- Una cançó de 1985 del cantant salvadorenc Eduardo Cutumay Camones va ser anomenada «Comandante Clelia» i forma part de l'àlbum Por Eso Luchamos.[5]
- La pel·lícula documental de 1984 Commander Clelia: Political Prisoner[6] es basa en entrevistes a 5 dones, inclosa Lilian Letona, reclosa a la presó de dones d'Ilopango.[7]
- Una cançó de 1992 del grup italià Banda Bassotti va ser anomenada «Figli della stessa rabbia», que forma part de l'àlbum homònim,[8] i en la qual la comandant Clelia apareix citada juntament amb altres revolucionaris.[9]
Referències modifica
- ↑ «Lilian Mercedes Letona - Clelia Commander» (en anglès). MyEtymology.com. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ «Ejercito Revolucionario del Pueblo – ERP» (en castellà). FMLN-NY.org. Arxivat de l'original el 2010-08-15. [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ Burton, Julianne. The Social Documentary in Latin America (en anglès). University of Pittsburgh Press, 1990. ISBN 9780822974444.
- ↑ «Partido de la Revolución Salvadoreña - Ejército Revolucionario del Pueblo» (en castellà). Marxists.org. [Consulta: 24 juliol 2023].
- ↑ «Comandante Clelia» (en anglès). Folkways.si.edu. Arxivat de l'original el 2011-10-01. [Consulta: 24 juliol 2023].
- ↑ «Commander Clelia: Political Prisoner» (en anglès). TWN.org. [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ «Commander Clelia: Political Prisoner» (en anglès). Mediarights.org. Arxivat de l'original el 2007-10-23.
- ↑ «Figli della stessa rabbia: album details and track listing» (en italià). RadioChango.com. Arxivat de l'original el 2012-12-18. [Consulta: 24 juliol 2023].
- ↑ «Figli della stessa rabbia lyrics» (en italià). Angolotesti.Leonardo.it. Arxivat de l'original el 2006-11-05. [Consulta: 24 juliol 2023].