Obre el menú principal
No s'ha de confondre amb Limfoma.

Un limfedema és un edema crònic, indolor, produït per una obstrucció en els canals limfàtics de l'organisme (normalment de les extremitats); pot ser primari (hereditari) o secundari en el cas de lesions o obstrucció limfàtica.

Infotaula de malaltiaLimfedema
Lymphedema.jpg
Tipus malaltia limfàtica
Especialitat genètica mèdica
Associació genètica VEGFC Tradueix, FLT4 Tradueix i GJC2 Tradueix
Causa de Stemmer sign Tradueix
Classificació
CIM-10 I89.0, I97.2, Q82.0
CIM-9 457.0, 457.1, 757.0
Recursos externs
OMIM 153100
DiseasesDB 7679
eMedicine med/2722
MeSH D008209
UMLS CUI C0024236
DOID DOID:4977
Modifica les dades a Wikidata
Explicació en vídeo

Tal situació es produeix per l'acumulació de la limfa (composta per un líquid clar ric en proteïnes i fibroblasts) en els espais intersticials (àrea existent entre les diferents cèl·lules d'un teixit), dins del teixit cel·lular subcutani.

Obeeix en general a una fallada o a una insuficiència en el sistema limfàtic, i porta com a conseqüència l'augment del volum de les extremitats, en forma completa o parcial, i la desaparició dels relleus que s'aprecien per sota de la pell . Cal vigilar estretament l'extirpació de la mama (per un tumor mamari) i limfadenectomia.

CausesModifica

Una acumulació de la limfa en algun punt del cos provoca un limfedema, que al seu torn pot ser primari o secundari.

Limfedema primariModifica

Ocorre quan el sistema de conductes i / o ganglis limfàtics d'una zona té dificultats o directament és incapaç de transportar les proteïnes grans i altres molècules per ser absorbides de nou pel sistema venós.

Limfedema secundariModifica

Pot ser conseqüència d'una cirurgia o un radioteràpia que hagin requerit l'extirpació o la radiació dels ganglis limfàtics, provocant una posterior anomalia en el procés de drenatge.

Exploració físicaModifica

En les primeres fases, amb edema intens que deixa fòvea; els membres acaben patint una induració edematosa crònica sense fòvea. S'ha de distingir de la insuficiència venosa crònica, que presenta hiperpigmentació, dermatitis d'estasis i varicositats superficials.

Dades complementàriesModifica

L'ecografia i la CT o la MRI abdominal i pelviana poden identificar les lesions obstructives. La limfografia confirma el diagnòstic. Si l'edema és unilateral, s'ha de distingir de la DVT mitjançant exploracions no invasores.

TractamentModifica

El tractament, en el cas de les extremitats inferiors, consisteix a portar una higiene meticulosa dels peus per evitar infeccions, elevació del membre amb limfedema, i l'ús de mitges de compressió o botes de compressió pneumàtica. S'han d'evitar els diürètics per evitar una disminució del volum intravascular.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Harrison, Manual de Medicina. Editorial Mc Graw Hill

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Limfedema