Limonium boirae
El Limonium boirae és una saladina endèmica de les restes del prat de Magalluf, al municipi de Calvià, Mallorca, de la família Plumbaginaceae.
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Caryophyllales |
Família | Plumbaginaceae |
Tribu | Staticeae |
Gènere | Limonium |
Espècie | Limonium boirae L.Llorens i Tébar, 1988 |
És una planta perenne, robusta, d'entre 30 cm i 70 cm d'alçària. Té fulles disposades en forma de roseta, molt obertes en zones d'alta salinitat, àmpliament espatulades. Totes les ramificacions produeixen flors, que són de color violat.[1] Es tracta de petits camèfits que creixen formant poblacions denses al voltant de les illes de vegetació del salobrar, concretament de les mates de cirialeres (Sarcocornia fruticosa, Arthrocnemum macrostachyum) i en alguns punts de joncs (Juncus acutus). Forma comunitat amb d'altres saladines també endèmiques d'aquest lloc (Limonium magallufianum, Limonium carvalhoi, Limonium ejulabilis i Limonium inexpectans).[2]
El principal factor limitant per a la supervivència és la disponibilitat d'hàbitat. Actualment aquest hàbitat es troba molt degradat. A més la zona està sotmesa a una intensa pressió antròpica, ja que està envoltada d'urbanitzacions i complexos turístics i és freqüentada per gent que les trepitja i ha obert camins sobre el matoll halòfil.[2]
Referències
modifica- ↑ Llorens, Ll; Tebar, J «Limonium escarrei y Limonium boirae Llorens & Tebar, dos nuevas especies de la isla de Mallorca (Baleares)». Anales Jardín Botánico de Madrid, 45, 1, 1988, pàg. 173-180.
- ↑ 2,0 2,1 Moragues, E. «Limonium magallufianum, L. boirae, L. carvalhoi, L. ejulabilis i L. inexpectans». A: BioAtles. Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, 2013.