Limonium magallufianum
El Limonium magallufianum és una saladina endèmica de les restes del prat de Magalluf, al municipi de Calvià, Mallorca, de la família Plumbaginaceae. El seu nom deriva del lloc on habita. Fou descrita el 1985 pel botànic mallorquí Lleonard Llorens.[1]
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Plumbaginaceae |
| Tribu | Staticeae |
| Gènere | Limonium |
| Espècie | Limonium magallufianum  L.Llorens, 1986 |
Es tracta d'un petit camèfit que creix formant poblacions denses al voltant de les illes de vegetació del salobrar, concretament de les mates de cirialeres (Sarcocornia fruticosa, Arthrocnemum macrostachyum) i en alguns punts de joncs (Juncus acutus). Forma comunitat amb d'altres saladines també endèmiques d'aquest lloc (Limonium inexpectans, Limonium carvalhoi, Limonium ejulabilis i Limonium boirae).[2] Floreix entre maig i agost, i fructifica entre el setembre i l'octubre. És hermafrodita, amb pol·linització entomòfila generalista. Té 2n = 26 cromosomes. Es tracta d'una espècia apomíctica triploide, de suposat origen híbrid. La major part dels seus grans de pol·len presenten malformacions i irregularitats, i només s'ha detectat un únic sistema d'incompatibilitat en els individus analitzats.[3]
El principal factor limitant per a la supervivència és la disponibilitat d'hàbitat. Actualment aquest hàbitat es troba molt degradat. A més la zona està sotmesa a una intensa pressió antròpica, ja que està envoltada d'urbanitzacions i complexos turístics i és freqüentada per gent que les trepitja i ha obert camins sobre el matoll halòfil.[2] Se'n han comptabilitzat 634 individus.[3]
Referències modifica
- ↑ Llorens, Ll. «Revisión sistemático-taximétrica del género Limonium en la isla de Mallorca». Lazaroa, 8, 1985, pàg. 11-68.
- ↑ 2,0 2,1 Moragues, E. «Limonium magallufianum, L. boirae, L. carvalhoi, L. ejulabilis i L. inexpectans». A: BioAtles. Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, 2013.
- ↑ 3,0 3,1 «Limonium inexpectans». A: Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente. Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España (en castellà), p. 362-363. Arxivat 2012-04-13 a Wayback Machine.