Limonium majoricum
El limònium de Mallorca,[1] ensopeguera[2] o Limonium majoricum, és una planta endèmica de l'est de la badia d'Alcúdia, al municipi d'Artà, Mallorca, de la família Plumbaginaceae. El seu nom deriva de l'illa on habita.
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Plumbaginaceae |
| Tribu | Staticeae |
| Gènere | Limonium |
| Espècie | Limonium majoricum  Pignatti |
.svg){kind=icon}
Es tracta d'un petit camèfit que fou descobert per farmacèutic mallorquí Llorenç Garcias i Font, i identificat el 1955 com una nova espècie pel botànic italià Alessandro Pignatti.[3] És una planta perenne, glabra, amb un cep curt d'uns 2-7 cm, escassa i laxament ramificada. Les fulles estan disposades de forma helicoidal densa o rosetades a l'àpex de les rames, de color verd més o manco fosc, amb el limbe espatulat, obtuses i de vegades dèbilment emarginades, amb 1, 2 o 3 nervis, netament arcades cap avall. Té el pecíol pla o una mica plegat en forma de "V", meitat o menys de la longitud del limbe, amb una amplitud màxima compresa entre 1,9 mm i 3,3 mm.[4]
Té inflorescència amb ramificacions totes fèrtils, desenvolupant-se per damunt del 1r o 2n article basal. Té poques subramificacions, d'1 a 4 a la primera rama amb flors. Espigues (cimes) curtes, la terminal de 10-20 mm, les altres de 7-12 mm, quasi dretes. Espiguetes (címules) de 5,4-6,1 mm, disposades de forma bilateral molt densa, (8-) 9-13 per cm, amb 4-5 flors. Bràctea externa de 2,1-2,4 x 1,9-2,4 mm, triangular-ovada. Bràctea interior, el·líptica, de 5-5,2 x 2,7-3,1 mm, amb l'àpex molt obtús. El calze de (4,2-) 4,5-5 mm, que sobrepassa més de 0,5 mm la bràctea interna; tub més curt que el limbe (de mesura similar quan madur); dents obtuses, més o manco el·líptiques. Pètals de 6,4-6,6 x 2,1-2,3 mm, violacis.[4]
Viu en talussos i replans de substrat argilo-arenós, i en encletxes dels roquissars costaners. L'única població que s'ha descobert es troba just davant la Punta des Molí, a la Colònia de Sant Pere. El 1999 comptava amb 73 exemplars. Està en perill crític d'extinció degut a la pressió urbanística.[4]
Referències
modifica- ↑ Genestar Serra, R. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma: Consell Insular de Mallorca, 1985. ISBN 84-7535-069-0.
- ↑ GENCAT - CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DEL MEDI AMBIENT. Espècies protegides: Plantes, animals. 5ena. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei de Parcs i Espais Naturals, 1991.
- ↑ Pignatti, S «Studio sulla flora e vegetazione dell' isola di Mallorca (Baleari). II. I Limonium della flora balearica.». Arch. Bot. (Forlì), 31, 1955, pàg. 16-51.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Llorens, Ll.; Bibiloni, G.; Vicens, M. Pla de recuperació de Limonium majoricum Pignatti (Plumbaginaceae). Jardí Botànic de Sóller, 1999. Arxivat 2014-06-17 a Wayback Machine.