Obre el menú principal

La lingua ignota és una llengua artificial inventada per la científica i escriptora Hildegarda de Bingen al segle XII.[1] De Bingen és l'única persona de la que perduren avui escrits usant aquesta llengua. Ella la va descriure, empra un alfabet també inventat, de vint-i-tres lletres, i conté unes mil paraules, de les que en va fer un glossari en llatí. La utilitzava com a llengua mística, la que tindrien els àngels, i podia intercalar paraules de lingua ignota en els seus escrits, aconseguint un efecte global enigmàtic.[1][2]

Infotaula de llenguaLingua Ignota
Litterae ignotae.png
Les lletres de la lingua ignota, o Litterae ignotae
Creador Hildegarda de Bingen
Data segle XII
Tipus llengua artificial, llengua sacra i llengua
Classificació lingüística
llengua artificial
Modifica les dades a Wikidata
Una pàgina del còdex de Wiesbaden, conegut com a "el codi gegant", que conté la obra de Hildegarda de Bingen relativa a la lingua ignota

És una de les primeres llengües artificials de la història, per la qual Santa Hildegarda de Bingen és considerada patrona dels esperantistes.[3]

La llengua apareix descrita en un manuscrit de de Bingen en llatí com a Lingua Ignota per simplicem hominem Hildegardem prolata. Ella n'explica la gramàtica, la sintaxi i el vocabulari, donant sinònims en llatí o en alemany per afavorir la seva comprensió. Cercava la bellesa semàntica, l'eufonia i estava dissenyada per a sonar bé a càntics. Gràcies a la correspondència d'amics seus es pot intuir que aquesta llengua era coneguda per més persones. Algunes teories havien indicat que potser es tractava d'alguna mena de llengua secreta. Altres el descriuen com a llengua utòpica i amb un objectiu primari musical. Al segle XIX la teoria més estesa suponia que volia ser ideollengua universal. De Bingen escriu que preten ser una llengua "menys àrida" i "verda".[2][4]

L'expressió "lingua ignota" és la que de Bingen va usar per a anomenar la llengua que va crear i utilitzar als seus escrits. És llatí i significa, literalment, "llengua desconeguda".

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Vicente Beltrán Pepió, Actas del primer congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Promociones y Publicaciones Universitarias, 1988 (castellà)
  2. 2,0 2,1 S. Higley, Hildegard of Bingen’s Unknown Language, 2007. ISBN 9780230610057 (anglès)
  3. Jeffrey T. Schnapp, Virgin's words: Hildegard of Bingen's Lingua Ignota and the Development of Imaginary Languages Ancient to Modern, 1991 (anglès)
  4. Anne H. King-Lenzmeier, Ildegarda di Bingen: la vita e l'opera, editorial Gribaudi, 2004. ISBN 9788871527659 (italià)