Liniker
Liniker de Barros Ferreira Campos, coneguda monònimament com a Liniker (Araraquara, 3 de juliol de 1995), és una cantant, compositora, actriu i artista visual brasilera. Es mou entre el soul i la música negra.[1] Va formar part del grup Liniker e os Caramelows.[2]
_(cropped).jpg) (2022, Belo Horizonte)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt-br) Liniker de Barros Ferreira Campos 3 juliol 1995 (29 anys)Araraquara (Brasil) |
| Altres noms | Liniker |
| Grup ètnic | Negres |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, cantautora, actriu |
| Activitat | 2015 - |
| Membre de | Liniker e os Caramelows (2015–2020) |
| Gènere | Soul |
| Influències | |
| Instrument | Veu |
| Premis | |
         
 | |
Com a dona trans negra, la seva obra tracta la negritud i situacions quotidianes de la vida afectiva (com el flirteig, el sexe i l'atracció no corresposta), i és aclamada per la jovenalla LGBT+.[3]
Forma part d'una generació d'artistes populars obertament trans de la música brasilera, en què s'emmarquen el grup As Bahias e a Cozinha Mineira i la cantant Linn da Quebrada.[3]
Vida primerenca
modificaProvinent d'una família de músics humils,[4] va ser batejada Liniker en homenatge al futbolista anglès Gary Lineker, el màxim golejador de la Copa del Món del 1986.[2] Va ser negligida pel pare i criada per la mare soltera, que cuidava d'ella i el seu germà petit.[4] Va créixer al ritme de la samba, samba-rock i el soul. Malgrat el seu talent vocal precoç, no s'exhibia gaire com a cantant justament perquè l'envoltaven professionals; només s'hi va atrevir després de començar a fer teatre a l'adolescència.[2]
Quan tenia 12 anys, va viure diversos episodis d'abús sexual de persones pròximes a la família.[4]
Carrera
modificaEl 2015, gràcies al llançament de Cru, el primer EP dins la formació Liniker e os Caramelows, va ser comparada per la premsa amb Tim Maia, el «rei del soul brasiler». Van seguir a Cru els discos Remonta del 2016 i Goela Abaixo del 2019. Més endavant, el 2021, es va desvincular del grup i va editar el primer àlbum com a solista, Indigo Borboleta Anil.[4]
El novembre del 2022, va actuar en el Primavera Sound de São Paulo, juntament amb artistes com L7nnon, Arctic Monkeys, Björk, Travis Scott i Beach House.[5]
Estil
modificaGènere
modificaLa seva obra s'emmarca generalment en el soul i la música negra.[1] Tanmateix, també incorpora sons i elements del funk, l'R&B i la samba-rock.[4] De fet, el soul, la samba-rock i la samba en si van influir-la des de ben petita.[2]
Influències
modificaAlguns dels referents de l'artista són Clube do Balanço, Cartola, Elza Soares, Etta James, Nina Simone, Caetano Veloso, Gilberto Gil, Gal Costa, Tulipa Ruiz, Tássia Reis, Tim Maia i Whitney Houston, a banda dels seus familiars mateix.[2][6][4]
Reconeixements
modificaEl 2022, es va convertir en la primera dona trans guardonada als Premis Grammy Llatins en rebre el Premi al Millor Àlbum de Música Popular Brasilera per Indigo Borboleta Anil. Per la baixa consideració de la comunitat LGBTQ al Brasil, això va ser entès com una fita de caràcter social.[4]
Discografia
modifica.jpg)
.jpg)
Amb Os Caramelows
modifica- Cru (2015, EP)
- Remonta (2016)
- Goela Abaixo (2019)
En solitari
modifica- Indigo Borboleta Anil (2021)
Filmografia
modificaCinema
modifica| Any | Títol | Rol | Ref. |
|---|---|---|---|
| 2018 | Bixa Travesty | Ella mateixa | [7] |
Televisió
modifica| Any | Títol | Rol | Ref. |
|---|---|---|---|
| 2018 | 3% | Ella mateixa | [8] |
| 2021- | Manhãs de Setembro | Cassandra | [9] |
| 2022 | Cara e Coragem | Ella mateixa | [10] |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Sánchez, Erica. «Rock in Río 2022 anuncia un nuevo line up femenino para celebrar a las mujeres» (en castellà). Global Citizen, 09-03-2022. Arxivat de l'original el 2 de juny 2023. [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Moraes, Camila. «Liniker: “Sou negro, pobre e gay e tenho potência também”» (en portuguès). El País, 13-11-2015. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2023. [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Liniker» (en portuguès). Enciclopédia Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2022. [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Liniker: ¿per què la seva victòria en els Grammy Llatins va ser una fita per al col·lectiu trans?». El Periódico, 04-12-2022. Arxivat de l'original el 25 de maig 2024. [Consulta: 3 juny 2023].
- ↑ Linés, Esteban. «Primavera Sound: una orquestra simfònica al sambòdrom». La Vanguardia, 07-11-2022. Arxivat de l'original el 3 de juny 2023. [Consulta: 3 juny 2023].
- ↑ «Liniker: “Sou dona do meu corpo e das coisas que escolho para mim”» (en portuguès). Carta Capital, 29-07-2018. Arxivat de l'original el 2 de juny 2023. [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ Ito, Carol. «Linn da Quebrada leva seu Pajubá para a Europa» (en portuguès). Universo Online, 21-02-2018. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2023. [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ Brunetti, Itaici. «Liniker brilha em episódio da 2ª temporada de 3%, da Netflix» (en portuguès). Virgola, 01-05-2018. Arxivat de l'original el 2 de juny 2023. [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ «Liniker será protagonista 'Manhãs de Setembro', nova série da Amazon» (en portuguès). Correio Braziliense, 26-04-2021. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2021. [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ Kogut, Patrícia. «Liniker grava participação em 'Cara e coragem'. Saiba mais» (en portuguès). O Globo, 14-07-2022. Arxivat de l'original el 2 de juny 2023. [Consulta: 2 juny 2023].
Bibliografia complementària
modifica
- Barros Basílio, Luiz Gustavo. Vozes LGBTI+ na música popular brasileira: um estudo sobre o comportamento vocal de cantoras LGBTI+ a partir do lançamento dos ep’s de Pabllo Vittar, Liniker e Gloria Groove (tesi) (en portuguès brasiler). Universidad Federal de Integración Latinoamericana, 2019-01-17.