Lipman Bers

matemàtic estatunidenc d'origen letó

Lipman Bers (Riga, 22 de maig de 1914 - New Rochelle, 29 d'octubre de 1993), conegut usualment com Lipa Bers, va ser un matemàtic i activista social nascut a Riga i emigrat als Estats Units.

Infotaula de personaLipman Bers
Biografia
Naixement22 maig 1914 Modifica el valor a Wikidata
Riga (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1993 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
New Rochelle (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
43è President Societat Americana de Matemàtiques
1975 – 1976
← Saunders Mac LaneR. H. Bing → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Carolina de Praga (1934–1938)
Universitat de Letònia (–1934) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiCharles Loewner Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAplicacions quasi-conformes Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia (1964–1984)
Institut Courant de Ciències Matemàtiques (1951–1964)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1949–1951)
Universitat de Syracuse (1945–1949)
Universitat Brown (1942–1945) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralEnrico Arbarello, Lesley Sibner, Murray H. Protter, Robert Fernholz, Garo K. Kiremidjian (en) Tradueix, Henrik Hermann Martens (en) Tradueix, Bernard Maskit, Jane Piore Gilman, Joaquin Diaz, Linda Keen, Irwin Kra, Alexander Nagel (en) Tradueix, Raymond Wells, Tilla Weinstein, Charles Kalme, Rubí Rodríguez, Martin Schechter, David Bell (en) Tradueix, Seymour Parter (en) Tradueix, Charles Saltzer (en) Tradueix, Harold Hsiao-li Chang (en) Tradueix, Tienchen Chu (en) Tradueix, Józef Dodziuk (en) Tradueix, Michael A. Engber (en) Tradueix, Frederick Prime Gardiner (en) Tradueix, Noemi Halpern (en) Tradueix, Sondra Osher Jaffe (en) Tradueix, Chi-Yuan Lee (en) Tradueix, Michelle (Harvey) Linch (en) Tradueix, Dorothy E. Mussman (Levy) (en) Tradueix, Bruce A. Olsen (en) Tradueix, David Bruce Patterson (en) Tradueix, Gita Resnicoff (en) Tradueix, Gonzalo G. Riera (en) Tradueix, Gary L. Russell (en) Tradueix, Samuel Schechter (en) Tradueix, Lev Slutskin (en) Tradueix, Judith C. Wason (en) Tradueix, Elizabeth (Ferentz) Wetherell (en) Tradueix, Eddie R. Williams (en) Tradueix, Chak-Kuen Wong (en) Tradueix, Fu Yeh (en) Tradueix, Walter Koppelman (en) Tradueix, Charles William Lytle (en) Tradueix, Esther (Phillips) Rodlitz (en) Tradueix, Irwin Feinberg (en) Tradueix, Jacqueline Lewis (en) Tradueix, Robert Jules Sibner (en) Tradueix, Ricardo Nirenberg (en) Tradueix, Vicki (Steinhardt) Chuckrow (en) Tradueix, Marion (Berger) Weiner (en) Tradueix, Paul Berg (en) Tradueix i Ivan Polonsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMary Kagan
FillsVictor Bers Modifica el valor a Wikidata
ParesIsaac Bers i Bertha Weinberg (coneguda com Bertha Tumarin als EUA)
Premis

Vida i ObraModifica

Nascut a Riga (avui Letònia, però en aquella época Imperi Rus), va passar els primers anys de vida a Sant Petersburg.[1] El 1919 la família va retornar a Riga[2] on els seus pares eren professors a l'institut jueu de la ciutat[3] i militants del Bund.[4] Els seus pares es van divorciar i el 1925 la seva mare se'l va endur a Berlín mentre ella estudiava a l'Institut Psicoanalític de Berlín i ell era escolaritzat.[5] El 1932 es va matricular a la universitat de Zuric però ho va haver deixar l'any següent perquè el seus pares no podien mantenir-lo i va retornar a Riga on va estudiar a la universitat els dos cursos següents.[6] Com els seus pares, Bers tenien opinions polítiques socialdemòcrates i militava a les joventuts del Bund, per això, després del cop d'estat de Kārlis Ulmanis de maig de 1934, va decidir abandonar el seu país per evitar les represàlies.[7] Va aconseguir visat per Txecoslovàquia i el 1934 va començar a estudiar a la universitat Carolina de Praga on va tenir com a mestre Charles Loewner del qual esdevindria íntim amic i col·laborador de per vida.[8] El 1938 es va doctorar i va marxar a París per fer treball post-doctoral, però aquest mateix any es va produir l'Acord de Munic pel qual es desmembrava Txecoslovàquia i va decidir, amb la seva esposa, emigrar als Estats Units.[9]

Els primers anys a Amèrica van ser difícils perquè no va trobar cap posició acadèmica fins al 1942[10] quan va ser contractat per la universitat de Brown en la qual va estar els anys de la Segona Guerra Mundial i va coincidir amb el seu mestre, Loewner.[11] Des de 1945 fins a 1949 va ser professor de la universitat de Syracuse,[12] on novament va coincidir amb Loewner, i els dos anys següents va estar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton on, arrel d'una conferència de Lars Ahlfors, va començar a orientar les seves recerques cap a les aplicacions quasi-conformes i les seves aplicacions.[13] El 1951 va passar a l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques on va romandre fins al 1964 quan va anar a la Universitat de Colúmbia, en la qual es va retirar el 1984. Després de la seva jubilació, encara va col·laborar amb la universitat de la Ciutat de Nova York.[14]

A més de les seves activitats com matemàtic, Bers va ser un activista social fermament involucrat en la defensa dels drets humans.[15] La seva eloqüència i coneixement de la història van fer que influís notablement en les institucions, ja fos defensant les víctimes del maccarthisme o oposant-se a la guerra del Vietnam; per tot això, va ser el fundador del Comité de Drets Humans de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[16]

Els principals treballs científics de Bers van ser en el camp de l'anàlisi complexa, tot i que també va publicar treballs sobre equacions diferencials parcials i sobre superfícies mínimes. Les seves aportacions més notables van ser en la teoria de Teichmüller, en els problemes de compactificació i en els grups kleinians.[17]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lipman Bers» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Abikoff, William. «Bers, Lipman». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 juliol 2022]. (anglès)
  • Baick, Michael. «October, 80 Years Later». Harvard Political Review, 2020. [Consulta: 21 juliol 2022]. (anglès)
  • Muñoz García, Amelia. «Lipman Bers: entre la geometría y los derechos humanos». Radio Sefarad. [Consulta: 20 juliol 2022]. (castellà)
  • «43. Lipman Bers». American Mathematical Society. [Consulta: 21 juliol 2022]. (anglès)