Obre el menú principal

Llàtzer el Pintor

(S'ha redirigit des de: Llàtzer de Constantinoble)

Llàtzer Zografos o el Pintor (Constantinoble, començament del s. IX - entre Constantinoble i Roma, 867) fou un monjo i pintor de Constantinoble venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Infotaula de personasant Llàtzer el Pintor, o
Zógrafos
MadridSkylitzesTheophilosLazarosFol49v.jpg
Miniatura de la Crònica de Skylitzes, s. IX (Madrid, Biblioteca Nacional), amb el sant davant l'emperador
Biografia
Naixement començament del segle IX
Constantinoble?
Mort 867
camí de Constantinoble a Roma
Lloc d'enterrament Sant Evandre (Constantinoble), restes desaparegudes 
Activitat
Ocupació Monjo i pintor
Activitat (Floruit: segle IX)
Orde religiós Monjos basilians
monjo i confessor
Celebració Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies protestants, Comunió Anglicana
Canonització Antiga
Festivitat 23 de febrer (catòlics), 17 de novembre (ortodoxos)
Iconografia Hàbit de monjo, amb les mans cremades, pintant o restaurant una icona
Modifica les dades a Wikidata

Probablement era khàzar i s'instal·là a Constantinoble. Jove, va fer vots religiosos i entrà com a monjo basilià en un monestir de la capital, on va dur una vida de pregària i penitència. Fou prevere i destacà com a pintor. S'oposà al partit iconoclasta durant el regnat de Teòfil (829-842); defensava l'ús de les imatges i en restaurà algunes que els iconoclastes havien fet malbé, per la qual cosa fou arrestat i torturat. Segons la tradició, l'emperador va fer cremar les mans del pintor, amb planxes de ferro roent.

L'emperadriu Teodora, veient-lo mig mort, se n'apiadà i féu que Teòfil l'alliberés; Llàtzer es refugià al temple del Precursor i, malgrat tenir les mans ferides, hi pintà la imatge del sant titular, Joan Baptista, que aviat tingué fama d'icona miraculosa. També va fer un mosaic amb la imatge de Crist, que fou posat a la porta de Halke del Palau Imperial. L'emperadriu li demanà que pregués a Déu pel perdó del seu marit.

Quan els iconoclastes perderen el poder, Llàtzer fou alliberat i fou nomenat ambaixador de l'Imperi Bizantí a Roma, davant el papa Benet III. De camí cap a Roma, Llàtzer morí en 867 de causes naturals. La seva despulla fou portada a Constantinoble, a l'església de Sant Evandre. L'Església Ortodoxa el celebra el 17 de novembre; la Catòlica, el 23 de febrer.