Llac Manicouagan
El Llac Manicouagan és un llac anular format a partir d'un cràter trobat al centre de la península de Labrador, al Canadà. És un dels cràters d'impacte de meteorit més grans de la Terra.
| ||||
| Tipus | Llac anular, llac de cràter | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| País de la conca | Canadà  | |||
| Entitat territorial administrativa | Rivière-aux-Outardes (Quebec) i Rivière-Mouchalagane (Quebec) (en)  | |||
| Localització | Amèrica del Nord | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Efluent | Manicouagan | |||
| Conca hidrogràfica | Manicouagan basin (en) | |||
| Presa | Daniel-Johnson Dam (en) | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 359 m 346 m | |||
| Profunditat | màxim: 350 m mitjana: 85 m | |||
| Superfície | 1.942 km² | |||
Al centre del llac es troba una illa, anomenada René-Levasseur. El meteorit que formà el cràter va impactar contra el planeta fa uns 206-214 milions d'anys, durant el principi del Triàsic. El meteorit mesurava uns 5 quilòmetres de diàmetre, i el cràter original tenia una amplada d'uns 100 quilòmetres, i actualment mesura 99,99 quilòmetres. El llac i l'illa del centre són visibles des de l'espai, la qual cosa ha ocasionat que el llac Manicouagan sigui de vegades anomenat «l'ull del Quebec».[1]
S'ha especulat que el cràter que va crear el llac Manicouagan fou format pel meteorit que podria haver causat l'extinció del Triàsic-Juràssic, però observacions geològiques més detallades van demostrar que l'impacte va ocórrer dotze milions d'anys abans de l'esdeveniment i que, per tant, no podia ser la causa de la extinció.[2]
El llac Manicouagan és subjecte d'un projecte hidroelèctric iniciat per la administració pública Hydro-Québec, que s'encarrega de distribuir electricitat pel Quebec. La presència humana al llac Manicouagan a causa d'aquest projecte ha permès la construcció d'una autopista que facilita considerablement l'accés al llac.[3]
Referències modifica
- ↑ «WorldAtlas: Biggest asteroid impacts in Earth's history».
- ↑ Hodych, J.P., Dunning G.R.. Did the Manicouagan impact trigger end-of-Triassic mass extintion?, 1992.
- ↑ Hodge, Paul. Meteorite Craters and Impact Structures of the Earth. Nova York, Estats Units d'Amèrica: Cambridge University Press, Versió digital: 2009.