Llagost pedra del romaní

espècie d'insecte

El llagost pedra del romaní (Acinipe eulaliae) és una espècie d’ortòpter saltamartí (subordre Caelifera) de la família dels panfàgids (Pamphagidae). Va ser descrit per Josep Maria Olmo-Vidal l’any 2009, i el seu nom en llatí (Acinipe eulaliae) és en honor d’Eulàlia Recolons, amiga del descriptor de l'espècie i amant dels hàbitats de matollars de romaní catalans (Olmo-Vidal, 2009).

Infotaula d'ésser viuLlagost pedra del romaní
Acinipe eulaliae Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 NT-ca.svg
Gairebé amenaçada
UICN64336679 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreOrthoptera
FamíliaPamphagidae
GènereAcinipe
EspècieAcinipe eulaliae Modifica el valor a Wikidata

DistribucióModifica

Només es troba al nord-est de la Península Ibèrica, és un saltamartí endèmic de la zona de les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf. Les poblacions d’A. Eulaliae suposen les poblacions conegudes més nòrdiques del gènere Acinipe a Europa (Olmo-Vidal, 2009).

Només 10 exemplars han estat recollits fins l’actualitat, i les subpoblacions són probablement petites. Estan isolades, la població sembla està molt fragmentada ja que els adults no tenen la capacitat de volar (IUCN, 2022).

HàbitatModifica

Es troben brolles calcícoles, sobretot de romaní (Salvia rosmarinus) i farigola (Thymus vulgaris), entre els 430 i 475 m d’alçada (Generalitat de Catalunya, 2020).

DescripcióModifica

Mascles: Color marró i gris amb taques blanques i negres. Antenes amb 15 segments. Els genitals, en visió lateral, tenen les vàlvules del penis llargues, en direcció cap amunt. La cara ventral del penis una mica còncava a la zona mitja, epifal·lus amb una filera de dents grans.

Femelles: similars als mascles però de mida major. Des de sota, les vàlvules amb una forma triangular i una carina transversal.

L’aparença externa de les diferents espècies del gènere Acinipe  és molt homogènia, sobretot en femelles, de manera que A. eulaliae es pot confondre amb A. Deceprtoria (Bolívar, 1878) i A. Segurensis (Bolívar, 1908).

No obstant, els mascles d’A. Eulaliae tenen, en vista lateral, un fastigi de forma arrodonida. També tenen un penis més esvelt i en direcció més cap amunt que A. Segurensis. En femelles, les vàlvules ventrals vistes des de sota són més triangulars en A. Eulaliae que en A. Deceprtoria i A. Segurensis (Olmo-Vidal, 2009).

Estat de conservacióModifica

Distribució restringida de l'espècie fa que estigui considerada una espècie en perill d’extinció, i consta dins el Catàleg de la fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya (Olmo-Vidal, 2009).

El fet que A. Eulaliae visqui, s’alimenti i es basi en la planta del romaní posa en perill les poblacions de l'espècie. Les brolles de romaní són un hàbitat poc apreciat, afectat per les rompudes i urbanitzacions, que suposen les principals amenaces de l'espècie (Generalitat de Catalunya, 2020).

BibliografiaModifica