Obre el menú principal

Un llapis òptic és un perifèric informàtic d'entrada molt semblant a una ploma ordinària, que s'utilitza sobre la pantalla d'un ordinador o sobre altres superfícies per a llegir-les o fer-lo servir de dispositiu apuntador. Aquest perifèric és habitualment emprat per substituir al ratolí o amb menor èxit, a la tauleta gràfica.

Està connectat a un cable elèctric i requereix un programari especial per al seu funcionament. Fent que el llapis toqui el monitor l'usuari pot triar les ordres dels programes (l'equivalent a un clic del ratolí), tant pressionant un botó en un costat del llapis òptic o bé pressionant el llapis contra la superfície de la pantalla.

HistòriaModifica

El llapis òptic va ser creat l'any 1952 com a part de la Computadora Whirlwind, desenvolupat per l'Institut Tecnològic de Massachusetts.[1][2] Es va fer bastant popular durant els anys 1980, quan es va utilitzar en el Fairlight CMI i el BBC Micro. El llapis òptic va ser compatible també amb diverses targetes gràfiques dels ordinadors personals IBM, incloent la Color Graphics Adapter (CGA), la Hercules Graphics Card (HGC), i la Enhanced Graphics Adapter (EGA). Des de 1984, els concursants del concurs de televisió Jeopardy! utilitzen llapis òptics per escriure les seves apostes.

DescripcióModifica

Està connectat a un cable elèctric i requereix un programari especial per al seu funcionament. Fent que el llapis toqui el monitor l'usuari pot triar les ordres dels programes (l'equivalent a un clic del ratolí), bé pressionant un botó en un costat del llapis òptic o pressionant el llapis contra la superfície de la pantalla. El llapis conté sensors lluminosos i envia un senyal a la computadora cada vegada que registra una llum, per exemple al tocar la pantalla quan els píxels no negres que es troben sota la punta del llapis són refrescats pel feix d'electrons de la pantalla.

El llapis conté sensors lluminosos i envia un senyal a la computadora cada vegada que registra una llum, per exemple en tocar la pantalla quan els píxels no negres que es troben sota la punta del llapis són refrescats pel feix d'electrons de la pantalla. La pantalla de la computadora no s'il·lumina íntegrament al mateix temps, sinó que el feix d'electrons que il·lumina els píxels els recorre línia per línia, totes en un espai d'1/50 de segon. Detectant el moment en què el feix d'electrons passa sota la punta del llapis òptic, la computadora pot determinar la posició del llapis en la pantalla. El llapis no requereix una pantalla ni un recobriment especials com pot ser el cas d'una pantalla tàctil, però té el desavantatge que sostenir el llapis contra la pantalla durant períodes llargs de temps arriba a cansar a l'usuari.

IncompatibilitatsModifica

Atès que els llapis òptics operen mitjançant la detecció de llum emesa pels fòsfors de la pantalla, hi ha d'haver un cert nivell d'intensitat en la posició de les coordenades per a ser seleccionat; en cas contrari, el llapis no s'activarà.

Es va creure durant molt temps que aquest perifèric podria funcionar amb qualsevol pantalla basada en CRT, però no amb les pantalles de cristall líquid, els projectors, o altres dispositius de visualització. No obstant això, el 2011 l'empresa Fairlight Instruments va llançar el seu Fairlight CMI-30A, que usava un monitor LCD de 17 polzades, controlable amb llapis òptic.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica