Papa Lleó VII
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Lleó VII (Roma, ? – 13 de juliol de 939) va ser Papa de l'Església Catòlica del 936 al 939.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 819 ↔ 936 Roma |
| Mort | 13 juliol 939 Roma |
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà |
 126è Papa | |
| 8 gener 936 – 13 juliol 939 (Gregorià) ← Joan XI – Esteve VIII → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor |
| Influències | |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Família | |
| Germans | Lleó VI |
Després de la mort de Joan XI, el seu germanastre Alberic II de Túsculum va fer escollir Lleó VII com a nou papa, un monjo benedictí que es limitaria a seguir els desitjos del seu protector tal com durant els decennis anteriors ho havien fet els seus predecessors amb Marozia, la mare d'Alberic.
Com a moderador entre Alberic i Hug d'Arles hi va intrenvenir el tercer marit de Marozia, que com a rei d'Itàlia li disputava el poder sobre Roma. Lleó VII va convèncer a Odó, l'abat de Cluny, perquè es desplacés a Roma i intervingues en la disputa, que es va solucionar amb el matrimoni entre Alberic i la filla d'Hug, Alda. Aquesta visita d'Odó a Roma va ser aprofitada per convèncer el Papa i Alberic perquè l'ajudessin en la reorganització del monacat que pretenia portar a terme, no només a la zona de Borgonya, on es trobava la seva abadia, sinó a tot Europa.
Va nomenar vicari apostòlic i legat pontifici a Alemanya a l'arquebisbe de Magúncia, Frederic, a qui va prohibir que bategés per força als jueus alemanys encara que el va autoritzar que els expulsés de les ciutats si rebutjaven el sagrament.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Lleó VII |