Llei de Memòria Democràtica d'Espanya
La Llei de Memòria Democràtica d'Espanya, oficialment Llei 20/2022, de 19 de octubre, de Memòria Democràtica, és una normativa espanyola que té com a objectiu principal la recuperació, salvaguarda i difusió de la memòria democràtica. Aquesta llei reconeix com a víctimes aquelles persones que durant la Guerra Civil espanyola i la Dictadura posterior van patir persecució o violència per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa.[1]
| Tipus | llei  | ||
|---|---|---|---|
| Promulgació | 19 octubre 2022 , Corts Generals | ||
| Data de publicació | 20 octubre 2022 | ||
| Entrada en vigor | 21 octubre 2022 | ||
| Revoca | Llei de Memòria Històrica | ||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Espanya | ||
| Signatari | |||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | castellà | ||
Una de les principals novetats de la Llei de Memòria Democràtica respecte a la Llei de Memòria Històrica, la qual va derogar amb la seva entrada en vigor, va ser que es passava a contemplar un règim sancionador en el qual es va dissenyar un catàleg d’infraccions amb multes proporcionals a la seva gravetat.[1]
Com a resultat, s'han centrat esforços en buscar a les persones que continuen desaparegudes des de la Guerra Civil i la dictadura de Francisco Franco, per a això es van determinar actuacions que responguin a protocols científics i també es va crear un banc nacional d’ADN.[2]
La majoria de comunitats autònomes a Espanya han desenvolupat les seves pròpies lleis de memòria democràtica, excepte Castella-La Manxa, Galícia, Madrid i Múrcia. Diverses comunitats havien desenvolupat les seves normatives amb anterioritat a l'estatal, com fou el cas d'Andalusia (2017), Astúries (2019), Illes Balears (2016), Canàries (2018), Cantàbria (2021), Catalunya (2007), Extremadura (2018), La Rioja (2022), Navarra (2013) i País Basc.[3]
Les lleis de Memòria Democràtica als Països Catalans
modificaLes lleis vigents a Catalunya el 2024 eren la Llei 13/2007, de 31 d'octubre, del Memorial Democràtic, i la Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista (coneguda com a Llei de Fosses). A més, el 2020 es va aprovar la Llei 11/2020 de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.[3]
A les Illes Balears, la Llei 10/2021, de 9 de març, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, busca dignificar i reconèixer les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. Més anteriors són la coneguda com a Llei de Fosses de 2016 i la Llei de Memòria Democràtica de 2018 sobre el reconeixement i la difusió de la història de la Guerra Civil i el franquisme a les illes.[3]
Al País Valencià la Llei de Memòria Democràtica Valenciana, Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana, promovia la recuperació de la memòria històrica i la reparació de les víctimes.[3] Va ser vigent fins la seva derogació l'11 de juliol de 2024 amb la Llei de «concòrdia» del PP i Vox aprovada a les Corts Valencianes. Aquesta nova normativa buscava reconèixer «totes les víctimes de violència política des de 1931». L'aprovació va generar oposició del PSPV i Compromís, que van manifestar-se amb cartells i llibres de memòria democràtica, i van anunciar que recorrerien la llei davant instàncies estatals superiors i internacionals. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va defensar que aquesta llei «inclou víctimes com Miguel Ángel Blanco, cosa que la Llei de Memòria Democràtica no feia».[4]
Derogacions autonòmiques de la Llei
modificaCinc comunitats autònomes governades pel Partit Popular (PP), amb el suport de Vox en algunes, després de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 28 de maig de 2023, havien iniciat els tràmits per derogar la Llei de Memòria Democràtica a nivell regional el novembre de 2023, un any després de la seva entrada en vigor. Aragó, Cantàbria, País Valencià, Extremadura i Castella i Lleó estaven en procés de substituir aquesta llei amb altres normatives que «promoguin la reconciliació i evitin la divisió històrica». El Senat, controlat pel PP, va rebutjat una moció del PSOE que pretenia frenar aquestes derogacions.[5]
El PP, en coalició amb Vox en diverses comunitats, argumenta que «la Llei de Memòria Democràtica és partidista i busca imposar una visió única de la història». A Castella i Lleó es va proposar una Llei de Concòrdia, i al País Valencià també es va anunciar la seva derogació «per garantir la llibertat de memòria». Extremadura i Aragó preveien completar els seus tràmits a principis de 2024. El PSOE, per la seva banda, insisteix en la necessitat de mantenir els principis de veritat, justícia i reparació establerts per la llei estatal.[5]
Aragó, de fet, va esdevenir la primera comunitat autònoma en fer efectiva la derogació el 15 de febrer de 2024.[3] El govern espanyol va anunciar que recorreria davant del Tribunal Constitucional aquesta derogació i qualsevol que es tramités posteriorment.[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «La Ley de Memoria Democrática en 10 claves» (en castellà). Antena 3, 20-07-2021. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «Estas son las claves de la Ley de Memoria Democrática que entra en vigor este viernes» (en castellà). Público, 20-10-2022. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Aragón, Heraldo de. «El mapa de las leyes autonómicas de Memoria Democrática» (en castellà). Heraldo de Aragón, 02-04-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «La Llei de «concòrdia» de PP i Vox, aprovada». Diari La Veu, 11-07-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Danirocio, D. «Cinco Comunidades y el Senado avalan la derogación autonómica de la Ley de Memoria Democrática» (en castellà). Voz Pópuli, 26-11-2023. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ «El Gobierno llevará al TC las derogaciones de las leyes de memoria impulsadas por PP y Vox» (en castellà). La Vanguardia, 01-04-2024. [Consulta: 14 juliol 2024].