Llengües arawak de l'Alt Amazones

Les llengües arawak de l'Alt Amazones o llengües arawak de l'interior, són un grup, probablement filogenètic, de les llengües arawak parlades a Colòmbia, Veneçuela, Perú i el Brasil. Henri Ramirez (2001) ha analitzat exhaustivament aquest grup de llengües, inclosa també una reconstrucció històrica.

Llengües arawak de l'Alt Amazones

Tipus	família lingüística
Ús
Estat	Colòmbia, Veneçuela, Perú i Brasil
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak
Codis
Glottolog	inla1264

Classificació

Kaufman (1994)

Kaufman (1994) dona la següent classificació (la terminologia d'Aikhenvald va entre parèntesis, el signe (†) denota grups o llengua extints):

• Nawiki occidental (Grup colombià)
  • Grup Wainumá(†)
    • Wainumá (†)
    • Mariaté (†)
    • Anauyá (†)
  • Grup Piapoko
    • Achawa (Achagua)
    • Piapoco
    • Amarizana (†)
    • Cabiyarí (Caviyari)(†?)
  • Grup Warekena
    • Warekena
    • Mandawaca
  • Grup Río Negro (†)
    • Yumana (Jumana) (†)
    • Pasé (†)
    • Kawishana (†)
  • Grup Yucuna
    • Yucuna (Jukuna)
    • Guarú (†)
• Nawiki oriental (Alt Rio Negro)
  • Tariana
  • Grup Karu
    • Kurripako (a.k.a. Ipeka-Tapuia-Curripako)
    • Baniwa (Carútana-Baniwa)
    • Katapolítani-Moriwene-Mapanai (Kadaupuritana)
• Resígaro (†?)
• Alt Amazones Central (Orinoco) (†)
  • Grup Baré(†)
    • Marawá (†)
    • Baré (†)
    • Guinau (†)
  • Grup Yavitero(†)
    • Yavitero (†)
    • Abane (Abane)
    • Maipure (†)
• Manao (Mig Rio Negro) (†)
  • Manao (†)
  • Kariaí (Cariyai) (†)

Deixa les següents llengues del grup sense classificar:

• Shiriana (Xiriâna), Yabaâna (†), Waraikú (Araikú) (†), Wiriná (†)

Aikhenvald (1999)

El 1999 Aikhenvald va classificar un grapat de llengües que Kaufman va deixar a part (Shiriana, Yabaâna), però va deixar nombroses llengues i granques del Nawiki Occidental sense classificar. Algunes llengües — Maipure, Resígaro, Cawishana, Mandahuaca, i Guarequena — són mogudes. Tracta els grups Yucuna, Karu (Baniwa), i Bare com a llengües úniques.

• Nawiki Occidental (Colombià)
  • Maipure (†)
  • Resígaro (†?)
  • Achagua (Achawa)
  • Piapoco
  • Cabiyarí (Caviyari) (†?)
  • Yucuna (Jukuna) (dialecte: Guarú (†))
• Nawiki oriental (Alt Rio Negro)
  • Tariana
  • Baniwa (Carútana-Baniwa) (dialectes: kurripako, Catapolítani)
  • Warekena
• Alt Amazones Central (Orinoco) (†)
  • Mandawaca
  • Yabaâna (†)
  • Baré (†) (dialecte: Guinau)
  • Yavitero (†)
  • Abane
• Manao (Rio Negro mitjà) (†)
  • Manao (†)
  • Shiriana (Xiriâna)
  • Kawishana (Kaiʃana) (†)

Sense classificar (†): Wainumá, Mariaté, Anauyá, Amarizana, Yumana (Jumana), Pasé, Kariaí (Cariyai), Waraikú (Araikú), Wiriná. Cabre (Cavare) fou localitzat a l'àrea de les llengües Nawiki Occidental, però només se'n coneixen algunes paraules. El "ponares" esmentat a Ethnologue podria haver estat Piapoco o Achagua.

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llenües arawak del Carib són:

GLOSA	Nawiki occidental				Nawiki oriental				Río Negro
	Piapoco	Achagua	Yucuna	Resígaro	Warekena	Tariana	Baniwa d'Içana	Kurripako	Kawishana	Pasé	Yumana
'1'	abeː-	áːbai	paxluwa	sagú	apáːba-	paː-	apa-da	pa-ða	bäla	apeala	aphüllá
'2'	puʧásai-	ʧáːmai	iyamá	migaːkú	dauntá-	ñama- yama-	ʣama-da	yama-ða	mätallá	packéama	biágma
'3'	máizi-	matáli	wixi	2+1	mabaitalí-	madali-	madaɬi-da	maðaɾika	bamäbikáʔá	mapeama	mabäagma
'4'	bainúaka		paʔu	poʔʦáːvágaːhí		kephunipe	likwadaka	ɾikwaðaka	lawauː- gabi	puke-amama	tilalüʧbüa
'5'	abe-éma wa-kápi		1x5	siʔosí		pa-kapi 1x5	pema- pa-kapi	pema pakapi	loamá- nokápe	upanachapiː	apora-gabí
'6'	5+1		5+1	5+1		5+1	5+1
'7'	5+2		5+2	5+2		5+2	5+2
'8'	5+3		5+3	5+2+1		5+3	5+3
'9'	5+4		5+4	5+4		5+4	5+4
'10'	puʧásai- wa-kápi		2x5	páʔosíkun̥á		ñama-kapi 2x5	2x5	loaná- kape			ʧubumia- gâbí

GLOSA	Orinoco			Altres				PROTO-
	Baniva	Baré	Yavitero	Anuyá	Mariaté	Wainumá	Manao
'1'	yabibulini	makutɨ	áːapê'ʦa	ahiari	apəkerɨ	apágeri	panîmu	*(a)pa-
'2'	enábe	pikûna	nʦâ'me	mahoren	meʧema	maʧahma	piarukûma	*piama
'3'	yabébuli	kilikunama	máːdali	marahunaka	atəpo	maʦɨcke	2+1	*mapa- *mada-
'4'	yunulibunutsi	kasalɨmacaka			atəpui	ahpagopi		*
'5'	pinawiáphi					ahpagapi		*pa-kapi
'6'	pimiri							*5+1
'7'	yumaliwi							*5+2
'8'	piurwili							*5+3
'9'	pieirurwhi							*5+4
'10'	picalaùrwhili					umahni		*2x5