Achawa
L'achawa (Axagua, Xagua) és una llengua de la família arawak, parlada actualment pel 65% del poble indígena achagua que viu als marges del riu Meta, a Puerto López, Meta (Colòmbia) i La Bella Casanare (departament de Meta).[1] Antigament els achagua estaven situats a la ciutat de Carora, Veneçuela però van fugir al costat dels Caquetíos seguint els corrents del Riu Morere i el Riu Tocuyo després que els espanyols colonitzadors de l'època els sotmetessin al voltant de 2000 cases d'adoctrinament sota els costums de l'Imperi Espanyol.[2][3][4]
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 514 |
| Autòcton de | Achagua, Casanare i Departament del Meta |
| Estat | Colòmbia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak llengües arawak de l'Alt Amazones | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | aca |
| Glottolog | acha1250 |
| Ethnologue | aca |
| UNESCO | 284 |
| IETF | aca |
| Endangered languages | 641 |
Sintaxi
modificaL'achawa és una llengua aglutinant, en la qual cada morfema nominal o verbal és modificat per sufixs que operen amb marques de gènere, número, temps, mode, vincles entre actants i de cas.[5]
Fonologia
modificaRegistra 5 vocals, cadascuna amb la corresponent vocal llarga i 16 consonants.
Vocals
modificaPresenta una vocal llarga per cada vocal comuna
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | i i: | o o: | |
| Mitjanes | e e: | o o: | |
| Obertes | a a: |
Consonants
modifica| labial | dental | alveolar | prepalatal | vetllar | glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| oclusivas | sordes | p | t | k | ʔ | ||
| sonores | b | d | |||||
| nasals | m | n | |||||
| Fricatives | s | ʃ | h | ||||
| africades | ʧ | ||||||
| vibrant | ɾ | ||||||
| lateral | l | ||||||
| aproximant | w | j | |||||
Referències
modifica- ↑ Neira, Alonso de. «The Art and Vocabulary of the Achagua Language». World Digital Library. [Consulta: 23 maig 2013].
- ↑ «https://lenguasdecolombia.caroycuervo.gov.co/contenido/Lenguas-indigenas/Ficha-de-lengua/contenido/24&».
- ↑ «Comunidad indígena Achagua».
- ↑ «Otras denominaciones de la lengua Achagua». Ministerio de Cultura - Lengua Achagua, .
- ↑ Lozano, Miguel Ángel Meléndez. Esbozo grammatical de la lengua achagua. Lenguas indígenas de Colombia: una visión descriptiva: Santafé de Bogotá: Instituto Caro y Cuervo., 2000, p. 625–640.
Bibliografia
modifica- Meléndez Lozano, Miguel Ángel (1989) "El nominal en Achagua"; Orinoquia; Lenguas Aborígenas de Colombia. Descripciones 4. Bogotá: CCELA - Universidad de Los Andes.
- (1994) "Esquemas sintácticos de la predicación e interpretación semántica en la lengua Achagua (Arawak)"; Bulletin de l'IFEA 23(3): 465-479.
- (2000) "Esbozo gramatical de la lengua achagua"; María Stella González de Pérez y María Luisa Rodríguez de Montes (eds.) Lenguas indígenas de Colombia: Una visión descriptiva. Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.
- (2005) "La lengua achagua ¿Reviviendo o muriendo?"; UniverSOS 2: 67-83.
- Ministerio de Cultura (2012) "Achagua". Autodiagnósticos Sociolingüísticos. Bogotá.
- Neira, Alonso de y Juan Rivero (1762) "Arte y Vocabulario de la Lengua Achagua"; Lenguas de América: 1-174. Madrid: Manuscritos de la Real Biblioteca, 1928.
- Wilson, Peter J. & Stephen H. Levinsohn (1992) "Una descripción preliminar de la gramática del achagua (Arawak)". Bogotá: Instituto Lingüístico de Verano.