Obre el menú principal

Llengües japòniques

Les llengües japòniques són una família de llengües d'Àsia suposadament descendent d'una llengua comuna anomenada protojapònic.

Infotaula de família lingüísticaLlengües japòniques
Tipus família lingüística
Distribució geogràfica Japó Japó
Classificació lingüística
llengües humanes
Subdivisions
Distribució geogràfica
Japanese dialects-en.png
Codis
Codi Glottolog japo1237
Codi Linguasphere 45-C
Modifica les dades a Wikidata

Llengües de la famíliaModifica

Les llengües japòniques són:

  • Llengües ryukyuenques (琉球語)
    • Lengua amami (奄美語)
      • Dialectes del nord
        • Tanegashima
        • Yakushima
        • Oshima septentrional
      • Dialectes del sud
        • Oshima meridional
        • Yoron
    • Okinawenc (沖縄語)
      • Kunigami (també okinawenc septentrional)
      • Ie
      • Dialectes del sud (també okinawenc central o okinawenc standard)
        • Principal
        • Shimajiri (l'afiliació d'aquests dialectes no és segura, però s'inclou aquí perquè la regió Shimajiri es considera part de la regió corresponent)
    • Miyako (宮古語)
      • Miyako
      • Irabu
    • Yaeyama (八重山語)
      • Ishigaki
      • Iriomote
      • Taketomi
    • Yonaguni (与那国語)

Relacions amb altres famíliesModifica

No existeix una prova concreta universalment acceptada de la relació entre les llengües japòniques i altres llengües, però existeixen una sèrie de teories recolzades per diverses proves:

  • La teoria més estesa relaciona les llengües japòniques amb l'antiga i desapareguda llengua de Goguryeo. Uns altres van més enllà incloent el japònic i el goguryeo dins d'una hipotètica i major família de llengües anomenada fuyu que inclouria les llengües extingides associades amb els antics Fuyu i Baekje.
  • Una altra teoria relaciona el japònic amb el coreà, basant-se en una gramàtica pràcticament idèntica, malgrat similituds lèxiques escasses. La majoria dels seguidors de la teoria "fuyu" no inclouen el coreà com a part de la família.
  • També està la controvertida teoria altaica que afirma que les llengües japòniques, les llengües fuyu, goguryeo i el coreà o qualsevol combinació d'elles formen part de la família de llengües altaica. Estudis lexicoestadístics han mostrat que la llengua viva moderna que tenen el lèxic més proper a qualsevol llengua japònica és l'uigur, una llengua turquesa, pertanyent com la resta d'aquesta família a la macrofamília altaica.
  • Finalment estan les teories que proposen vincles amb les llengües austronèsiques i fins i tot els que consideren que el japònic és una branca de la macrofamília àustrica[1][2] però l'evidència a favor d'aquestes propostes és feble.

En vista de la falta de proves contundents, alguns veuen en aquestes similituds un simple "sprachbund" i que les semblances són simplement resultat del veïnatge dels pobles a l'Àsia Central al llarg de mil·lennis.

Comparació lèxicaModifica

Els numerals en diferents llengües japòniques són:[3]

GLOSA Numerals sinítics Numerals japònics
Sino-
japonès
Xinès
clàssic
Japonès
antic
Japonès
modern
Kunigami Yaeyama PROTO-
JAPÒNIC
'1' itɕi
ichi
*i̯it pijto çitoʦɯ
hitotsu
tʼiːtʃʼi pituʦy *piːto-tu
'2' ɲi
ni
*ńii̯ puta ɸɯtɑtsɯ
futatsu
tʼaːtʃʼi huta:ʦy *putaː-tu
'3' saɴ
san
*sam uru-fu mitːsɯ
mittsu
miːtʃʼi my:ʦy *miː-tu
'4' ɕi
shi
*sî jo < *do jotːsɯ
yottsu
ju:tʃʼi ju:ʦy *ju-tu
'5' ɡo
go
*ŋwo itu itsɯtsɯ
isutsu
ʔitʃʼtʃʼi issy *itu-tu
'6' ɾokɯ
roku
*li̯uk mu- mɯtːsɯ
muttsu
mu:tʃʼi ny:tsy / mu:ʦy *mu-tu
'7' ɕitɕi
shichi
*tsʰit nana nɑnɑtsɯ
nanatsu
nanatʃʼi nanaʦy *nana-tu
'8' hɑtɕi
hachi
*pat ja < *da jɑtːsɯ
yattsu
ja:tʃʼi ja:ʦy *ja:-tu
'9' kʲɯː
kyuu
*ki̯u kokono- kokonotsɯ
kokonotsu
kukunutʃʼi hakonaʦy *kokono-tu
'10' dʑɯː
juu
*ʂip towo toː
too
tu: tu: *towo

ReferènciesModifica

  1. http://www.nostratic.ru/books/(284)solnit-austrotai.pdf The Austro-Tai-Japonese Hypothesis.
  2. L.A. Reid (1999): http://www.nostratic.ru/books/(283)Reid.pdf "New Linguistic Evidence for the Austric Hypothesis", en Selected Papers from the Eighth International Conference on Austronesian Languages.
  3. Japonic Numerals (Eugene Chan)

LecturesModifica

Enllaços externsModifica