Llengua d'Alvèrnia

La Llengua d'Alvèrnia era una de les llengües amb què es dividia l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, juntament amb les llengües de Provença, França, Itàlia, Aragó, Espanya, Alemanya i Anglaterra.

Infotaula d'organitzacióLlengua d'Alvèrnia
Dades
TipusLlengua (Orde de l'Hospital) Modifica el valor a Wikidata
Blasó en un dels pilars de la capella de la Llengua d'Alvèrnia, Cocatedral de Sant Joan de la Valletta

HistòriaModifica

La seu de la llengua d'Alvèrnia estava situada a Borgonnuòu a l'actual departament de la Cruesa (Llemosí), a l'antic comtat de la Marche. El 1750, la seu fou desplaçada a Lió. Formaven part de la llengua d'Alvèrnia els territoris de l'Alvèrnia, la Marche, el Velay, el Llemosí, Berry, Forez, Borbonès, el Lionès, el Beaujolais, el Buguey i la Savoia.

El batlle conventual de la llengua d'Alvèrnia era el mariscal, comandant de l'exèrcit que defensava l'orde. El gran prior de la llengua d'Alvèrnia quedava automàticament investit amb la dignitat de mariscal (a vegades gran mariscal).

Els grans priorsModifica

Alguns dels priors de la llengua d'Alvèrnia van arribar a ser Mestres de l'Hospital, com per exemple (entre parèntesis els anys de mestratge):

Possessions de la llengua d'Alvèrnia el 1293Modifica

Allier
Haute-Loire
Puy de Dôme
Isère
Cantal

A mésModifica

Allier

BibliografiaModifica

  • Léopold Niepce : Le Grand-Prieuré d'Auvergne - Ordre des Hospitaliers de Saint-Jean de Jérusalem, 1883, Lyon, Genève, Bâle, Librairie Générale Henri Geors.