Lliberada, Vilgefortis o Wilgefortis és un personatge llegendari venerat tradicionalment com a santa, però històricament inexistent i producte de la fusió de diverses llegendes populars. Per aquesta raó, fou eliminat del calendari dels sants catòlics, malgrat la popularitat de la seva devoció en temps passats.

Infotaula de personaLliberada o
Vilgefortis

Fresc al convent carmelita de Weissenburg
Biografia
NaixementWilgefortis, Liberata
ca. 120
Gal·lècia (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 139 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Gal·lècia (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSuposadament a la Catedral de Sigüenza (Guadalajara, Castella-la Manxa) 
Activitat
Camp de treballEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
verge i màrtir
CelebracióEsglésia catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme. Retirat del Martirologi romà
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeCatedral de Sigüenza (Santa Librada)
Festivitat20 de juliol
IconografiaDona amb barba, crucificada, vestida amb túnica llarga
Família
PareLucio Castelio Severo Modifica el valor a Wikidata
GermansMarina d'Augas Santas, Victoria (en) Tradueix, Germana (en) Tradueix, Euphemia (en) Tradueix, Marciana (en) Tradueix, Genibera (en) Tradueix, Basilia (en) Tradueix i Quitèria Modifica el valor a Wikidata

Llegenda

modifica

Segons la tradició, Vilgefortis (nom que pot derivar de Virgo fortis, "verge forta") era filla d'un rei pagà de Portugal al segle viii; algunes llegendes diuen que era una de les nou germanes, totes mortes com a màrtirs cristianes i entre les quals hi havia Quitèria o Marina d'Augas Santas. Es convertí al cristianisme en secret i consagrà la seva virginitat a Déu. El seu pare, que no ho sabia, la prometé en matrimoni a un príncep pagà, però ella no volgué trencar el seu vot de castedat. Per aconseguir-ho, va demanar a Déu que la tornés lletja i repugnant, per poder trencar el compromís: llavors, miraculosament, li cresqué una barba. El seu promés l'abandonà i el rei, son pare, enutjat i assabentat de la seva conversió, la va fer morir crucificada.[1]

Una tradició posterior, vinculada a les llegendes del Volto Santo de Lucca, diu que abans de morir a la creu, la noia va desprendre's d'un dels seus escarpins d'or i el donà a un violinista pobre que s'hi havia apropat.

Origen de la llegenda

modifica

Hi ha diverses conjectures sobre l'origen de la llegenda. Una d'elles la vincula a l'Hermafrodit grec i altres figures andrògines d'altres religions paganes. Altres la relacionen amb alguns efectes secundaris de l'anorèxia, habitual en els monestirs pel dejuni, i que dona lloc a desequilibris hormonals.

La teoria més versemblant, però, és que la població europea confongué les imatges dels crucifixs romans d'Orient, vestides amb llargues túniques (el perizoma), i que passaren a les majestats de l'escultura romànica (com les italianes i catalanes). La imatge del Crist amb els ulls oberts i llarga túnica fins als peus, amb corona, va fer pensar que es tractava d'una dona vestida amb faldilles, i, per la corona, princesa o reina. Per explicar la barba, s'hagué de crear una llegenda.

L'origen de l'expansió d'aquest tipus de crucifix està en el Volto Santo de Lucca,[2] majestat de fusta arribada a Lucca al segle xi, potser des d'Orient, o influïda per models orientals. Conservat a la catedral de Lucca, la seva popularitat i els pelegrinatges en van estendre la devoció per tot Europa, fent-hi arribar imatges similars en forma de talles o estampes.

Als països germànics prengué el nom de Vilgefortis, que més que no pas de Virgo fortis, pot derivar de l'alemany Hilige Vartz, que vol dir "Santa Faç" (com Volto Santo).

Culte a Europa

modifica

La llegenda i la devoció envers la figura, tinguda per real, s'estengué principalment per l'Europa Central i del nord, i en l'àrea mediterrània, on es mantingué amb força fins al segle xvii. En l'expansió, la llegenda es modificà, prenent elements d'altres llegendes locals o confonent-se amb d'altres. Això va fer que els noms donats a la santa fossin molt diferents a cada lloc, coincidint en la llegenda i la iconografia, però.

Així, la santa és coneguda com a:

  • Santa Libera o Lliberada en català; en castellà Santa Librada (nom tradicional a l'Espanya castellanoparlant i a Hispanoamèrica); en francès Livrade o Libérate; en italià, Liberata
  • Starosta als països eslaus
  • Uncumber (Anglaterra), Ontcommene, Ontkommer (Països Baixos)
  • Kummernis o Kummernus, Komina, Comera, Cumerana, a Alemanya
  • Hulfe, Dignefortis, Eutropia, Reginfledis...
  • Múnia de Barcelona, santa local de llegenda similar.

De fet, la contaminació de la llegenda de Santa Lliberada, amb una llegenda diferent, va provocar confusions. Des del segle xvi, les suposades relíquies de la santa són a la catedral de Sigüenza, on haurien arribat des d'Aquitània.

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica