Llibertat científica
La llibertat científica és la idea de la llibertat (en el sentit de llibertat de pensament i llibertat de premsa), aplicada a la ciència natural, en particular a les pràctiques del discurs i la investigació científica, també en el sentit de la publicació.
Aquest ideal és promogut per moltes organitzacions de científics i és l'article 15.3 del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals.
Una defensa clàssica d'aquesta idea es troba en el llibre de Michael Polanyi, Personal Knowledge (1958). En ell, Polanyi criticava el punt de vista comú que el mètode científic és purament objectiu i genera coneixement objectiu. El llibre sosté que els científics fan i han de seguir les passions personals en la valoració dels fets i la determinació de les qüestions científiques a investigar, concloent que l'estructura de llibertat és essencial per a l'avanç de la ciència i el lliure exercici de la ciència per si mateix és un requisit previ per a la producció de coneixement a través de la revisió i el mètode científic[1] Polanyi va ser cofundador de la Society for Freedom in Science.[2]
Referències modifica
- ↑ Michael Polanyi. Personal Knowledge, 1958. ISBN 0773491503.
- ↑ William McGucken «On Freedom and Planning in Science: The Society for Freedom in Science 1940–1946». Minerva, 16, 1, 1978, pàg. 42–72. DOI: 10.1007/BF01102181.
Bibliografia modifica
- David B. Resnik. The Ethics of Science. Routledge, 1998, p. 54–55. ISBN 0415166985.
- Kenneth F. Schaffner. «Biomedical Knowldge: Progress and Priorities». A: William B. Bondeson. New Knowledge in the Biomedical Sciences. Springer, 1982, p. 133–134. ISBN 9789027713193.
- J. T. Edsall «Scientific Freedom and Responsibility: Report of the AAAS Committee on Scientific Freedom and Responsibility». Science, 188, 4189, 1975, pàg. 689.
- W. P. Metzger «Academic Freedom and Scientific Freedom». Daedalus, 107, 2, Spring 1978, pàg. 93–114.
- Kristin Sharon Shrader-Frechette. Ethics of Scientific Research. Rowman & Littlefield, 1994. ISBN 0847679403.