Llibre de Menescalia

El Llibre de Menescalia, manuscrit català, traduit al castellà com Libro de Albeytería, [1] es convertí en els segles XV i XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la llengua catalana, en aquella època, s'havia estès per tota la Mediterrània, a part de ser entesa gran part d'Europa per la seva similitud amb l'occità (que inclou el gascó, el provençal), el llombard, el milanese, etc.. Va tenir un enorme èxit també a Castella, ja que es va traduir al castellà el 1499 i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades. L'obra consta de dos llibres. El primer (Llibre de menescalia), versa sobre l'anatomia externa del cavall, qualitats que han de concórrer per a la tria del pare, pelatge, manera de criar el poltre, etc.. El segon (Tractat de la menescalia de les mules) és sobre la mula.[2]

Infotaula de llibreLlibre de Menescalia
Menescalia2.jpg
Tipusllibre Modifica el valor a Wikidata

Primeres edicionsModifica

Dieç va compilar per ordre d'Alfons V, entre 1424 i 1436, les notícies que sobre veterinària equina li forniren els professors més famosos de l'exèrcit i els textos clàssics i moderns que va poder trobar, formant amb aquestes un Llibre del Art de Menescalia en català,[3] una traducció aragonesa del qual es va publicar a Saragossa: Pablo Hurus, el 1499. El libre de menescalia de Manuel Dieç es convertí en el S. XV i durant el S. XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins. El manuscrit original de 1436, es traduí al castellà el 1499, aragonès, portugués, napolità, francés… i és citat com a referència en obres impreses a París, Mèxic, Bolonya o Nuremberg.

ContingutModifica

El manuscrit, del qual en queda alguna còpia, està compost de dos llibres.[3] El primer (Llibre de menescalia), el més llarg, de més de noranta cinc capítols, la major part dels quals versen sobre l'anatomia externa del cavall, qualitats que han de concórrer per a la tria del pare, pelatge, manera de criar el poltre, etc. El segon (Tractat de la menescalia de les mules) és sobre la mula, qualitats relatives al seu exterior i manera d'administrar-li el menjar. L'aragonès de Sos Martín Martínez de Ampiés va traduir aquest llibre en castellà i el va fer imprimir a Toledo (1507). Destaca en aquesta obra la claredat i bon mètode amb què l'autor exposar les mateixes idees, així com el fet de ser el primer treball d’aquestes característiques a lligar el cavall amb l’astronomia-astrologia, encara que no conté cap avançament digne de consideració, segons el parer de Pedro Darder.[4] Amb tota probabilitat l'autor coneixia altres textos sobre la matèria, com Cirujia del cavall de Gallien Corretger (identificat com Guillem Corretger), Tractat de la menescalia de Giordano Ruffo i El llibre dels cavalls de Teodoric Borgognoni.

El seu treball va inspirar el d'altre autors com Salvador Vila (Dels nodriments dals cavalls i de les mules, etc.), Juan Álvarez de Salamiellas (Libro de menescalia y de albeitería y física de las bestias),[5] Carlo Ruini (Anatomia del cavalo infirmitate i suo rimedii),[6] etc. Va ser una obra que va córrer en còpies manuscrites i també impreses als segles xv i xvi en català (Barcelona 1515 i 1523) i castellà (Saragossa 1495, 1499 i 1545; Toledo 1507, 1511 i 1515) etc.[7]

Autor del Llibre del CochModifica

Sabem perquè està escrit al títol del llibre imprès que l'autor del Llibre del Coch es deia "mestre Robert"[8] i que era cuiner del "rei Ferran de Nàpols",[8] però no sabem si havia nascut a Nola,[8] a Noia,[9] o altre lloc, ni "ningú sap qui fou aquest personatge".[8] És "nadiu de Catalunya".[10]

Segons el capítol “De offici de mestre de Estable”, que descriu algunes obligacions del càrrec i diu: “E de aquesta materia nom curaré més de parlar-ne ara perquè en lo llibre de Menescalia ja molt largament n'he parlat:...”, cal suposar que l'autor del “Llibre del Coch” i el “Libre de Menescalia” foren la mateixa persona: el majordom del rei Alfons el Magnànim, mossen Manuel Dieç. (Vegeu foli VIIIr o a Viquitexts:Pàgina:Llibre del Coch (1520).djvu/9)[11]

ReferènciesModifica

  1. Ru. Libro de Albeytería'. en la estampa de P, 1568. 
  2. Acta historica et archaeologica mediaevalia, pàg. 201. Edicions Universitat Barcelona, 1994. ISBN 8447504549
  3. 3,0 3,1 Lluis Cifuentes y Carmel Ferragud, "El Libre de la menescalia de Manuel Dies: de espejo de caballeros a manual de albéitares", en Asclepio vol. LI (1-1999), pp. http://asclepio.revistas.csic.es/index.php/asclepio/article/viewFile/325/323
  4. Pedro Darder, Cirugía veterinaria: Tomo 1-2, Julián Viñas, 1860, p. 41
  5. Juan Alvarez de Salamiellas. El Libro de menescalcia et de albeyteria et fisica de las bestias, 1999. 
  6. Carlo Ruini. Anatomia del Cavallo, infermita ..., 1599. 
  7. Biblioteca colombina-menescalia
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Cuina medieval catalana, pàg. 52, Eliana Thibaut i Comalada
  9. Cuina medieval catalana, pàg. 16, Eliana Thibaut i Comalada
  10. Conquista y comida: consecuencias del encuentro de dos mundos, pàg. 24. Janet Long, Ed. UNAM, 2003. ISBN 9703208525 (castellà)
  11. Rupert de Nola. Libre del coch. en la estampa de Pau Cortey y Pedro Malo, 1568, p. 7–. 

BibliografiaModifica

  • CIFUENTES, Lluís i FERRAGUD, Carmel: El Libre de la menescalia de Manuel Dies: de espejo de caballeros a manual de albéitares, Asclepio, Revista de Historia de la Medicina y de la Ciencia, Vol 51, n 1, (1999), pàg. 93-127; Edita Consejo Superior de Investigaciones Científicas; ISSN 1988-3102
  • Manuel Díez i el seu manual de menescalia | Sciència.cat (sciencia.cat) (català)

Enllaços externsModifica