Viquipèdia

Lliga catalana de bàsquet femenina

competició esportiva de Catalunya
Aquest article tracta sobre la competició femenina. Si cerqueu la competició masculina, vegeu «Lliga catalana de bàsquet masculina».

La Lliga Catalana de Bàsquet femenina, també anomenada Lliga Nacional Catalana AON Femenina per motius de patrocini, és una competició esportiva de clubs catalans de bàsquet femení. De caràcter anual, és organitzada per la Federació Catalana de Bàsquet i fou creada la temporada 1981-82.[1] Hi participen els clubs catalans que competeixen a la Lliga espanyola, disputant una final en seu neutral. Per aquest motiu, hi han hagut anys que no s'ha pogut celebrar la competició perquè no hi havia un mínim de dos clubs per disputar-la. Normalment, se celebra al mes de setembre o octubre, essent el torneig que dona l'inici a les competicions de bàsquet femení a Catalunya.

Plantilla:Infobox sports competitionLliga catalana de bàsquet femenina
Imatge
Trofeus de la Lliga catalana (2019)
Tipuslliga Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Catalana de Basquetbol Modifica el valor a Wikidata
Lliga inferiorLliga catalana Challenge femenina Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants4 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Vigència1981 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició35 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocAE Sedis Bàsquet (6è)
(2023)
Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Més títolsUni Girona CB (9) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Cobertura mediàticaEsport3 Modifica el valor a Wikidata

El dominador històric de la competició és el Uni Girona Club de Bàsquet amb nou títols (2010-14, 2017-20), aconseguits durant la dècada del 2010,[2] seguit del desaparescut Club Bàsquet Femení Universitari de Barcelona amb set (1990, 1991, 1999, 2000, 2001, 2003, 2005). L'Agrupació Esportiva Sedis Bàsquet, actual campió, n'ha guanyat sis (2007, 2015, 2016, 2021, 2022, 2023). També és l'equip que ha disputat més finals (19). La final més repetida de la competició és l'Uni Girona contra el Cadí la Seu disputada en tretze ocasions, amb nou victòries gironines i quatre alturgellenques.

Clubs participants

modifica

La XXXVI Lliga catalana es disputarà al Pavelló Castell d'en Planes de Vic, del 20 al 22 de setembre 2024. Hi participaran quatres equips que disputaran la competició en format de final a quatre:[3]

Historial

modifica

En negreta = Equip guanyador
(1) = Nombre de campionats
(prò.) = Pròrroga
Nota: Noms dels equips segons l'època


Edició Temp. Data Campió Resultat Subcampió Seu refs
I 1981-82 05-11-1981 Picadero Comansi (1) 73-52 Club Bàsquet CIBES Palau Blaugrana 2, Barcelona [4]
II 1982-83 12-10-1982 Picadero Comansi (2) 72-47 CB Betània-Patmos Palau d'Esports de Barcelona [5]
III 1983-84 19-10-1983 Picadero Comansi (3) 83-54 CB Betània-Patmos [6]
IV 1984-85 01-11-1984 El Masnou Comansi (1) 86-78 Hospitalet-ATO Pavelló Sant Josep, Badalona [7]
V 1985-86 01-11-1985 Tortosa-Sabor d'Abans (1) 77-59 Caixa de Girona ADEPAF Palau d'Esports, St. Feliu de Llobregat [8]
VI 1986-87 04-10-1986 Tortosa-Sabor d'Abans (2) 96-90 Natural Cusí Masnou Pavelló Escola Thau, Barcelona [9]
VII 1987-88 12-10-1987 Tortosa-Raventós Catasús (3) 89-71 Font Vella Manresa Pavelló Escola Thau, Barcelona [10]
VIII 1988-89 24-09-1988 Natural Cusí Masnou (2) 79-70 Tortosa-Caixa Tarragona Pavelló Joana Ballart, Valls [11]
IX 1989-90 16-09-1989 Microbank El Masnou (3) 74-63 Tortosa-Caixa Tarragona Pavelló d'Esports, St. Fruitós de Bages [12]
X 1990-91 01-11-1990 Universitari de Barcelona (1) 66-52 PRYCA Manresa Poliesportiu La Verneda, Barcelona [13]
XI 1991-92 15-09-1991 Universitari de Barcelona (2) 56-47 Comarcal Reus Ploms Pavelló Joan Sirolla, Reus [14]
XII 1992-93 08-12-1992 Comarcal Reus Ploms (1) 85-68 Universitari de Barcelona Pavelló del Garraf, Vilanova i la Geltrú [15]
no es disputà la temporada 1993-94
XIII 1994-95 06-12-1994 Gimnàstic de Tarragona (1) 70-64 Universitari de Barcelona Pavelló del Garraf, Vilanova i la Geltrú [16]
no es disputà entre les temporades 1995-96 i 1998-99
XIV 1999-00 20-04-2000 Barcelona BC Universitari (3) 58-49 CB Santa Rosa de Lima Pavelló Onze de Setembre, Lleida [17]
XV 2000-01 N/A Universitat de Barcelona BF (4) lligueta CB Santa Rosa de Lima [Nota 1] [18]
XVI 2001-02 29-10-2001 Universitat de Barcelona BF (5) 79-67 Cadí La Seu d'Urgell Pavelló Nou Congost, Manresa
no es disputà la temporada 2002-03
XVII 2003-04 04-10-2003 UB Barça (6) 86-72 Cadí La Seu d'Urgell Palau d'Esports de La Seu d'Urgell [19]
no es disputà la temporada 2004-05
XVIII 2005-06 25-09-2005 UB Barça (7) 91-49 Cadí La Seu d'Urgell Palau Blaugrana, Barcelona [20]
no es disputà la temporada 2006-07
XIX 2007-08 20-10-2007 Cadí La Seu d'Urgell (1) 78-70 CB Olesa Espanyol Palau d'Esports de La Seu d'Urgell [21]
XX 2008-09 28-09-2008 CB Olesa Espanyol (1) 75-55 Cadí La Seu d'Urgell Pavelló Club Bàsquet Olesa [22]
XXI 2009-10 04-10-2009 CB Olesa Espanyol (2) 75-70 Argon Uni Girona Pavelló Club Bàsquet Olesa [23]
XXII 2010-11 02-10-2010 Girona FC (1) 76-63 Cadí La Seu d'Urgell Palau d'Esports de La Seu d'Urgell [24]
XXIII 2011-12 12-10-2011 Girona FC (2) 66-59 Cadí La Seu d'Urgell Pavelló Municipal Girona-Fontajau [25]
XXIV 2012-13 06-10-2012 Uni Girona (3) 61-59 Cadí ICG Software Palau d'Esports de La Seu d'Urgell [26]
XXV 2013-14 10-10-2013 Spar Uni Girona (4) 68-50 Cadí ICG Software Pavelló Municipal Girona-Fontajau [27]
XXVI 2014-15 02-10-2014 Spar Citylift Girona (5) 69-56 Cadí la Seu Palau d'Esports de La Seu d'Urgell [28]
XXVII 2015-16 19-09-2015 Cadí la Seu (2) 69-53 Spar Citylift Girona Pavelló Municipal Girona-Fontajau [29]
XXVIII 2016-17 25-09-2016 Cadí la Seu (3) 71-57 Spar Citylift Girona Palau d'Esports de La Seu d'Urgell [30]
XXIX 2017-18 24-09-2017 Spar Citylift Girona (6) 71-63 Cadí la Seu Pavelló Olímpic Municipal de Reus [31]
XXX 2018-19 07-10-2018 Spar Citylift Girona (7) 89-63 Cadí la Seu Pavelló Municipal Girona-Fontajau [32]
XXXI 2019-20 15-09-2019 Spar Citylift Girona (8) 66-46 Cadí la Seu Palau d'Esports de La Seu d'Urgell [33]
XXXII 2020-21 06-09-2020 Spar Girona (9) 69-61 Cadí la Seu Palau Blaugrana Barcelona [34]
XXXIII 2021-22 12-09-2021 Cadí la Seu (4) 69-65 Spar Girona Pavelló Nou Congost, Manresa [35]
XXXIV 2022-23 02-10-2022 Cadí la Seu (5) 60-42 Barça CBS Pavelló Municipal Girona-Fontajau [36]
XXXV 2023-24 01-10-2023 Cadí la Seu (6) 77-76 Spar Girona Palau d'Esports de La Seu d'Urgell [37]
XXXVI 2024-25 20-09-2024 Pavelló Castell d'en Planes, Vic
  1. ↑ Els dos equips finalistes havien de disputar la final de la competició amb un data i seu per determinar. Tanmateix, davant la incompatibilitat de dates s'acabà suspenent i es proclamà campió la Universitat de Barcelona BF per haver quedat primer a la fase prèvia.

Palmarès

modifica

Per club

modifica
Equip Campió Subcampió Finals Anys campió Anys subcampió
Uni Girona Club de Bàsquet 9 5 14 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2017-18, 2018-19, 2019-20, 2020-21 2009-10, 2015-16, 2016-17, 2021-22, 2023-24
CBF Universitari de Barcelona 7 2 9 1990-91, 1991-92, 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2003-04, 2005-06 1992-93, 1994-95
Agrupació Esportiva Sedis Bàsquet 6 13 19 2007-08, 2015-16, 2016-17, 2021-22, 2022-23, 2023-24 2001-02, 2003-04, 2005-06, 2008-09, 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2017-18, 2018-19, 2019-20, 2020-21
Club de Bàsquet Cantaires 3 2 5 1985-86, 1986-87, 1987-88 1988-89, 1989-90
El Masnou Basquetbol 3 1 4 1984-85, 1988-89, 1989-90 1986-87
Picadero Jockey Club 3 0 3 1981-82, 1982-83, 1983-84 —
Club Bàsquet Olesa 2 1 3 2008-09, 2009-10 2007-08
Comarcal Reus Ploms 1 1 2 1992-93 1991-92
Club Gimnàstic de Tarragona 1 0 1 1994-95 —
Club Bàsquet Betània-Patmos 0 2 2 — 1982-83, 1983-84
Bàsquet Manresa Sant Francesc 0 2 2 — 1987-88, 1990-91
CB Santa Rosa de Lima Horta 0 2 2 — 1999-00, 2000-01
Club Bàsquet CIBES 0 1 1 — 1981-82
Club Bàsquet ADEPAF Figueres 0 1 1 — 1985-86
Club Bàsquet Santfeliuenc 0 1 1 — 2022-23

Per jugadora

modifica

Nota: S'inclouen les jugadores amb quatre o més títols
Actualitzat el juliol de 2024

# Jugadora Títols Total
1   Rosa Castillo 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1987, 1989, 1992 9
2   Anna Junyer 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1987, 1989 8
3   Concha Zapata 1982, 1983, 1984. 1986, 1987, 1988. 1989 7
4   Roser Llop 1981, 1982, 1984, 1985, 1986, 1987 6
  Noemí Jordana 2001, 2008, 2011, 2012, 2013, 2014 6
  Laia Palau 1999, 2000, 2003, 2018, 2019, 2020 6
7   Núria Martínez 2000, 2001, 2017, 2018, 2019 5
  Anna Carbó 2010, 2011, 2012, 2013, 2014 5
  Georgina Bahí 2010, 2011, 2015, 2016, 2022 5
10   Joana Grau 1981, 1982, 1983, 1984 4
  Rosa Sánchez 1981, 1982, 1983, 1984 4
  Georgina Elias 1982, 1983, 1986, 1987 4
  Sandra Gallego 1999, 2000, 2003, 2005 4

Per entrenador

modifica

Nota: S'inclouen els entrenadors amb tres o més títols
Actualitzat el juliol de 2024

# Entrenador Títols Total
1   Neus Bartran 1981, 1982, 1983, 1984 4
  Eric Surís 2017, 2018, 2019, 2020 4
3   Maria Planas 1986, 1987, 1989 3
  Anna Caula 2011, 2012, 2013 3

Estadístiques

modifica
 
Laia Palau, MVP de la final de 2003
 
 
Magali Mendy i María Araújo , guanyadores del premi MVP 2019 i 2020 respectivament.
 
 
Irati Etxarri i Laura Peña , guanyadores del premi MVP 2021 i 2022 respectivament.
 
Júlia Soler, MVP de la final de 2023
Edició Any Màxima anotadora[Nota 1] MVP refs.
Nom Punts Nom
I 1981-82   Rosa Castillo (PIC) 19 N/A [4]
II 1982-83   Roser Llop (PIC) 20 N/A [5]
III 1983-84   Rosa Castillo (PIC) 20 N/A [6]
IV 1984-85   Rosa Castillo (MAS) 26 N/A [7]
V 1985-86   Roser Llop (TOR) 20 N/A [8]
VI 1986-87   Linda Page (TOR) 27 N/A [9]
VII 1987-88   Wanda Ford (MAN) 30 N/A [10]
VIII 1988-89   Cheryl Taylor (MAS) 31 N/A [11]
IX 1989-90   Anna Junyer (MAS) 34 N/A [12]
X 1990-91   Bolton (BAR) 25 N/A [13]
XI 1991-92 Sekulic (REU) 20 N/A [14]
XII 1992-93   Andrea Magnum (REU) 32 N/A
XIII 1994-95   Carme González (GIM) 27 N/A [16]
XIV 1999-00   Mar Rovira (LIM) 17 N/A
XV 2000-01 N/A
XVI 2001-02   Nieves Anula (BAR) 33 N/A
XVII 2003-04   Razija Brcaninovic (BAR) 24   Laia Palau (BAR) [22]
XVIII 2005-06   Cristina García (BAR) 18 N/A [23]
XIX 2007-08   Le'Coe Willingham (OLE) 25 N/A [21]
XX 2008-09   Marta Zurro (CAD) 18 N/A [22]
XXI 2009-10   Michelle Maslowski (OLE) 22 N/A [23]
XXII 2010-11   Morgan Warburton (UNI) 21 N/A [24]
XXIII 2011-12   Adrianne Ross (CAD) 18 N/A [25]
XXIV 2012-13   Anna Carbó (UNI) 17   Anna Carbó (UNI) [26]
XXV 2013-14   Chardé Houston (UNI) 20   Chardé Houston (UNI) [27]
XXVI 2014-15   Ify Ibekwe (UNI) 25   Ify Ibekwe (UNI)
XXVII 2015-16   Laura Gil (CAD) 20   Artemis Spanou (UNI)
XXVIII 2016-17   Meiya Tirera (CAD) 16   Meiya Tirera (CAD) [30]
XXIX 2017-18   Astou Traoré (UNI) 19   Astou Traoré (UNI)
XXX 2018-19   Núria Martínez (UNI) 17   Rosó Buch (UNI)
XXXI 2019-20   Magali Mendy (UNI) 13   Magali Mendy (UNI) [33]
  Adaora Elonu (UNI)
XXXII 2020-21   Julia Reisingerova (UNI) 14   Maria Araújo (UNI) [34]
  Paola Ferrari (UNI)
XXXIII 2021-22   Julia Reisingerova (UNI) 19   Irati Etxarri (CAD) [35]
XXXIV 2022-23   Laura Peña (CAD) 17   Laura Peña (CAD) [36]
XXXV 2023-24   Regan Magarity (UNI) 21   Júlia Soler (CAD) [37]
  Júlia Soler (CAD)
  1. ↑ Màxima anotació a la final.

Referències

modifica
  1. ↑ «Federació Catalana de Basquetbol». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Lliga Catalana Femenina» (  PDF). Federació Catalana de Basquetbol. [Consulta: 10 març 2019].
  3. ↑ Martí, Joan «Vic serà la seu de la 36a Lliga Catalana Femenina». L'esportiu, 26-06-2024 [Consulta: 27 juny 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 González, José A. «Espanyol y Comansi, brillantes ganadores» (en castellà). Mundo Deportivo, 06-11-1981. [Consulta: 14 setembre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 González, José A. «72-47: Comansi repite título». Mundo Deportivo, 13-12-1982. [Consulta: 6 juliol 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 González, José A. «83-54: Comansi, dominador» (en castellà). Mundo Deportivo, 20-10-1983. [Consulta: 14 setembre 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 González, José A. «86-87 Comansi otra vez». Mundo Deportivo, 02-11-1984. [Consulta: 9 juny 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 Gallén, Carles. «77-59: Sabor d'avui». Mundo Deportivo, 02-11-1985. [Consulta: 14 setembre 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 Gallén, Carles. «96-90: Otra Liga para Tortosa» (en castellà). Mundo Deportivo p. 41, 05-10-1986. [Consulta: 20 desembre 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 Gallén, Carles. «89-71: Brinda con cava» (en castellà). Mundo Deportivo p. 32-33, 13-10-1987. [Consulta: 20 desembre 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 Gallén, Carles. «79-70:Natural Cusí dió la sorpresa» (en castellà). Mundo Deportivo p. 60, 25-09-1988. [Consulta: 20 desembre 2023].
  12. ↑ 12,0 12,1 «74-63:Microbank Masnou, campeón» (en castellà). Mundo Deportivo p. 42, 17-09-1989. [Consulta: 20 desembre 2023].
  13. ↑ 13,0 13,1 González, Jose A. «66-52: Universitari, campeón» (en castellà). Mundo Deportivo p. 35, 02-11-1990. [Consulta: 20 desembre 2023].
  14. ↑ 14,0 14,1 «El Universitari, campeón de la Lliga catalana femenina» (en castellà). Mundo Deportivo p. 53, 16-09-1991. [Consulta: 20 desembre 2023].
  15. ↑ Saladrigas, Roman «El Reus Ploms va ser el vencedor de la Copa Catalana femenina que es va disputar dimarts al Nou Pavelló». Diari de Vilanova, Núm. 25.715, 11-12-1992, pàg. 39 [Consulta: 30 juliol 2024].
  16. ↑ 16,0 16,1 Morera, Ferran. «Tarragona triunfa en la Lliga» (en castellà). Mundo Deportivo p. 47, 07-12-1994. [Consulta: 20 desembre 2023].
  17. ↑ «L’Universitari guanya la Lliga Catalana Femenina». Federació Catalana de Basquetbol, 20-04-2000. Arxivat de l'original el 22-03-2003. [Consulta: 2 agost 2024].
  18. ↑ «'Uni' i Santa Rosa, a la final». Mundo Deportivo p. 48, 22-09-2000. [Consulta: 2 agost 2024].
  19. ↑ «72-86: El UB Barça supera al Cadí y se lleva el título». Mundo Deportivo, 05-10-2003. [Consulta: 30 desembre 2020].
  20. ↑ Creixell, J.; Batalla, C. «De color blaugrana». El 9 Esportiu p. 37, 26-09-2005. [Consulta: 21 desembre 2023].
  21. ↑ 21,0 21,1 Romero, Toni. «El Cadí, per fi». El 9 Esportiu p. 21, 21-10-2007. [Consulta: 21 desembre 2023].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «Obté el seu primer títol». El 9 Esportiu p. 22, 29-09-2008. [Consulta: 21 desembre 2023].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Plà Comas, Jordi. «El joc de petites fa mal». El 9 Esportiu p. 33, 05-10-2009. [Consulta: 21 desembre 2023].
  24. ↑ 24,0 24,1 Plà Comas, Josep. «El primer, indiscutiblement». El 9 Esportiu p. 26, 03-10-2010. [Consulta: 21 desembre 2023].
  25. ↑ 25,0 25,1 M.A.. «La segona seguida, a la saca». El 9 Esportiu p. 31, 13-10-2011. [Consulta: 21 desembre 2023].
  26. ↑ 26,0 26,1 Plà Comas, Josep. «Felicitat gironina». El 9 Esportiu p. 31, 07-10-2012. [Consulta: 21 desembre 2023].
  27. ↑ 27,0 27,1 Romero, Toni. «Quatre títols i una estrella». El 9 Esportiu p. 17, 11-10-2013. [Consulta: 21 desembre 2023].
  28. ↑ Plà Comas, Jordi. «Un quinquenni victoriós». El 9 Esportiu p. 17, 03-10-2014. [Consulta: 7 juliol 2024].
  29. ↑ Romero, Toni. «El Cadí trenca l'hegemonia». El 9 Esportiu, 20-09-2015. [Consulta: 7 juliol 2024].
  30. ↑ 30,0 30,1 Prat, Jordi. «El Cadí, més sòlid». L'Esportiu, 26-09-2016. [Consulta: 7 juliol 2024].
  31. ↑ Romero, Toni. «Recuperen el títol». El 9 Esportiu p. 23, 25-09-2017. [Consulta: 13 juliol 2024].
  32. ↑ Prat, Jordi. «Demostració de poder». El 9 Esportiu p. 19, 08-10-2018. [Consulta: 14 juliol 2024].
  33. ↑ 33,0 33,1 Sánchez, Borja. «L'Spar Citylift consolida la seva hegemonia al bàsquet català (46-66)». L'Esportiu, 15-09-2019. [Consulta: 15 setembre 2019].
  34. ↑ 34,0 34,1 Sánchez, Borja. «Quart títol seguit per a l'Spar Girona (69-61)». L'Esportiu, 06-09-2020. [Consulta: 6 setembre 2020].
  35. ↑ 35,0 35,1 Sánchez, Borja. «El Cadí La Seu, campió de la Lliga Catalana Femenina (69-65)». L'Esportiu, 12-09-2021. [Consulta: 12 setembre 2021].
  36. ↑ 36,0 36,1 Sánchez, Borja. «La cinquena del Cadí». L'Esportiu, 03-10-2022. [Consulta: 5 octubre 2022].
  37. ↑ 37,0 37,1 Sánchez, Borja. «Sisè títol nacional per al Cadí, que supera l'Spar a casa (77-76)». L'Esportiu, 01-10-2023. [Consulta: 26 gener 2024].

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lliga_catalana_de_bàsquet_femenina&oldid=33747570»