Lliga espanyola de futbol sala masculina
La Lliga espanyola de futbol sala, anomenada oficialment Liga Nacional de Fútbol Sala (LNFS), és la màxima competició de futbol sala de l'estat espanyol. De caràcter anual, és organitzada per la Liga Nacional de Fútbol Sala. Fundada l'any 1989, com a resultat de la fusió de diversos organismes que realitzaven competicions separades, organitza dues competicions, la Divisió d'Honor i la Divisió de Plata. Hi participen divuit equips que disputen una primera fase en sistema de tots contra tots a doble volta. Els vuit primer classificats disputen la fase final que es disputa en format de play-offs. El guanyador de la competició és declarat campió de Lliga Nacional i té dret a participar a la UEFA Futsal Champions League, la Supercopa d'Espanya i la Copa Ibèrica de la temporada següent.
Tipus | lliga de futbol sala |
---|---|
Lliga inferior | Segunda División de Futsal (en) |
Nombre de participants | 16 |
Localització i dates | |
Estat | Espanya |
Vigència | 1989 – |
Freqüència | anual |
Competició | |
Primer lloc | Futbol Club Barcelona (7è) (2023) |
Dades estadístiques | |
Més títols | Inter Fútbol Sala (14) |
Altres | |
Lloc web | rfef.es… |
La competició ha estat dominada per equips de la Comunitat de Madrid, destacant l'Inter Movistar amb catorze títols (1990-91, 1996, 2002-05, 2008, 2014-18, 2020), rècord absolut del torneig.[1] El Futbol Club Barcelona (2011-13, 2019, 2021-23) amb set i el Club de Fútbol Sala Bisontes Castellón (2000-01), amb dos, són els únics clubs de l'àmbit catalanoparlant que han guanyat la competició.
Competicions predecessores
modificaAbans de la creació de la Liga Nacional de Futbol Sala l'any 1989, a Espanya es van disputar dues lligues de futbol sala simultànies, una organitzada per la Federació Espanyola de Futbol Sala (FEFS),[2] i la segona organitzada per la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). Prèviament a la creació de qualsevol competició federativa, el futbol sala es limitava a partits d'exhibició i lligues amateurs privades.[3]
La FEFS va néixer l'any 1982 per iniciativa de 60 clubs gallecs que es separaren de la RFEF. De forma paral·lela, el president d'Interviú Lloyd's, el periodista radiofònic José María García, denuncià irregularitats arbitrals així com disconformitat amb la gestió del campionat.[4] Interviú, que jugava la competició de la RFEF, abandonà la copa abans de la seva finalització (que acabà guanyant Unión Sport), i juntament amb d'altres clubs crearen una associació paral·lela, l'ASOFUSA, així com una nova federació, la Federació Espanyola de Futbol Sala (FEFS) i ingressà a la nova federació.[5] El setembre de 1983 la RFEF inicià la primera lliga de futbol sala a Espanya amb el club Chaston de La Corunya com a primer campió.[5] La primera lliga de la FEFS començà la temporada següent i el vencedor fou Interviú Lloyd's, club que guanyà totes les edicions disputades abans de la fusió.[5]
L'any 1989, després de molts anys de disputes, les dues lligues s'uniren, i les dues associacions de clubs, ACEFS i ASOFUSA es fusionaren per crear la LNFS.[6][7][8] La FEFS encara organitzà tres lligues més, amb equips amateurs, abans de la seva dissolució.[5]
Clubs participants
modificaA la temporada 2023-24, hi participen 16 equips:[9]
- Alzira FS
- FC Barcelona
- Real Betis Futsal
- Córdoba Patrimonio de la Humanidad
- ElPozo Murcia Costa Càlida
- Inter FS
- Jimbee Cartagena FS
- Jaén FS
- Industrias Santa Coloma
- Quesos Hidalgo Manzanares FS
- Noia Portus Apostoli
- Peñíscola FS
- Ribera Navarra FS
- Mallorca Palma Futsal
- Viña Albali Valdepeñas
- Xota FS
Historial
modifica
En negreta = Equip guanyador |
- ↑ Després de la suspensió temporal de la lliga pel risc de contagi públic del COVID-19, la competició es va reprendre celebrant una fase final al Palau d'Esports José María Martín Carpena de Màlaga on hi van participar els equips millors classificats de la lliga.
- ↑ Tot i que la final va finalitzar amb empat a tres entre els dos equips, va guanyar la competició l'Inter Movistar per haver acabat en millor posició a la lliga regular.
Palmarès
modificaEquip | Campió | Subcampió | Finals | Anys campió | Anys subcampió |
---|---|---|---|---|---|
Interviú Fútbol Sala | 14 | 3 | 17 | 1989-90, 1990-91, 1995-96, 2001-02, 2002-03, 2003-04, 2004-05, 2007-08, 2013-14, 2014-15, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2019-20 | 1994-95, 2006-07, 2008-09 |
Futbol Club Barcelona | 7 | 3 | 10 | 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2018-19, 2020-21, 2021-22, 2022-23 | 2015-16, 2016-17, 2017-18 |
ElPozo Murcia | 5 | 10 | 15 | 1997-98, 2005-06, 2006-07, 2008-09, 2009-10 | 1991-92, 2002-03, 2003-04, 2004-05, 2007-08, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2018-19 |
Castilla-La Mancha Fútbol Sala | 2 | 5 | 7 | 1991-92, 1996-97 | 1992-93, 1993-94, 1995-96, 1997-98, 1999-00 |
CFS Bisontes Castellón | 2 | 2 | 4 | 1999-00, 2000-01 | 1989-90, 1996-97 |
Marsanz Torrejón Fútbol Sala | 1 | 1 | 2 | 1992-93 | 1990-91 |
Caja Segovia Fútbol Sala | 1 | 1 | 2 | 1998-99 | 2010-11 |
Gran Canaria Fútbol Sala | 1 | 0 | 1 | 1993-94 | — |
Sego Zaragoza | 1 | 0 | 1 | 1994-95 | — |
Futbol Sala Garcia | 0 | 1 | 1 | — | 1998-99 |
València Futbol Sala | 0 | 1 | 1 | — | 2000-01 |
Futbol Sala Martorell | 0 | 1 | 1 | — | 2001-02 |
Futsal Cartagena | 0 | 1 | 1 | — | 2005-06 |
Xota Fútbol Sala | 0 | 1 | 1 | — | 2009-10 |
Fútbol Sala Valdepeñas | 0 | 1 | 1 | — | 2019-20 |
Llevant UE Futbol Sala | 0 | 1 | 1 | — | 2020-21 |
Palma Futsal | 0 | 1 | 1 | — | 2021-22 |
Jaén Fútbol Sala | 0 | 1 | 1 | — | 2022-23 |
Referències
modifica- ↑ «Play-Off Titulo Historial». Liga Nacional de Futbol Sala. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «La F.E.F.S. se presentó en Barcelona» (en castellà). El Mundo Deportivo, 29-03-1983. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «El futbol sala, ¿un fenomeno social?» (en castellà). El Mundo Deportivo, 14-09-1980. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ Muñana, Gustavo. «Las luces y sombras del José María García presidente» (en castellà). Relevo, 02-11-2023. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Dos ligas, dos reglamentos, dos federaciones» (en castellà). Doble Penalti num 163, 02-03-2012. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «Las asociaciones se pusieron de acuerdo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 03-03-1989. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «A por la mayoria de edad» (en castellà). El Mundo Deportivo, 29-08-1989. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «Las dos ligas ya son solo una» (en castellà). El Mundo Deportivo, 28-08-1989. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «Equipos de Primera División 2023» (en castellà). LNFS. [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ Miguel, Sergio. «20 años de nuestra Liga» (en spanish). La Tribuna de Toledo, 07-06-2012. [Consulta: 30 març 2024].
- ↑ Lahoz, Raúl. «La hombrada del Lepanto cumple un cuarto de siglo» (en castellà). Heraldo de Aragón, 25-06-2020. [Consulta: 30 març 2024].
- ↑ Malla, Albert. «El Barça, campió de Lliga i triplet domèstic somiat (3-2)». El Nacional, 22-06-2019. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ «El Inter se proclama campeón de la Liga de fútbol sala». El Periódico, 30-06-2020. [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Alcoyent Corominas, Carles. «El Barça de futbol sala, campió de Lliga». betevé, 30-06-2021. [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ esport3. «El Barça guanya la sisena Lliga a Son Moix després de superar el Palma (2-4)», 25-06-2022. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ «El Barça guanya la Lliga amb una remuntada espectacular a Jaén (2-5)». Esport3, 23-06-2023. [Consulta: 24 juny 2023].