Llindar d'audició

El llindar d'audició és la intensitat o nivell mínim de so que pot percebre l'oïda humana.[1] Aquest llindar no és el mateix per a totes les freqüències, de manera que els llindars d'audició estàndards corresponen a 0 dB (20 µPa) per a una freqüència d'1 kHz i 25 dB a freqüències molt baixes, entre els 20 i els 80 Hz. Aquest llindar és superior a freqüències baixes perquè es perceben amb menys nivell; mentre que en cas contrari, les freqüències altes es perceben amb més nivell (corba isofònica).[2]

Els 0 dB (llindar d'audició estàndard), corresponen a una variació de la pressió sonora de p0 = 2·10-5 Pa i a una intensitat de I0 = 10-12 [watt/m²].

Decibels Pressió (Pa) Exemple
180 20.000 Míssils
160 2.000 Llançament coet espacial
150 630 Explosió nuclear
140 200 Avió
130 63 Erupció volcànica, canó
120 20 Martell pneumàtic, concert de rock
110 6.3 Discoteca, huracà
100 2 Tempesta forta, botzina de cotxe
90 0,63 Tempesta, moto amb silenciador
80 0,2 Onades
70 0,063 Pluja
60 0,02 Conversa normal
50 0,0063 Plovisqueig
40 0,002 Parlar baix
30 0,00063 Xiuxiueig
20 0,0002 Moviment de fulles
10 0,000063 Nit al camp, ordinador
0 0,00002 Llindar auditiu

El llindar absolut d'audició és el nivell sonor mínim d'un to pur que una oïda humana mitjana amb audició normal pot escoltar sense cap altre so present. El llindar absolut es relaciona amb el so que només pot escoltar l'organisme.[3] El llindar absolut no és un punt discret i, per tant, es classifica com el punt en què un so provoca una resposta un percentatge especificat del temps. Això també es coneix com el llindar auditiu.[4]

El llindar d'audició s'indica generalment com la pressió sonora mitjana quadràtica de 20 micropascals, és a dir, 0 dB SPL, que correspon a una intensitat del so de 0,98 pW/m2 a 1 atmosfera i 25 °C. És aproximadament el so més silenciós que un ésser humà jove amb l'oïda sense danys pot detectar a 1.000 Hz.[5] El llindar d'audició depèn de la freqüència i s'ha demostrat que la sensibilitat de l'oïda és millor a freqüències entre 2 kHz i 5 kHz, on el llindar arriba fins a -9 dB SPL.[6]

ReferènciesModifica

  1. Segura, Daniel Torras i. La ràdio: Mitjà, recursos i gèneres. Editorial UOC, 2018-07-15. ISBN 978-84-9180-240-2. 
  2. You, Yuli. Audio Coding: Theory and Applications (en anglès). Springer Science & Business Media, 2010-07-20, p. 174. ISBN 978-1-4419-1754-6. 
  3. Stach, Brad A. Comprehensive Dictionary of Audiology: Illustrated, Third Edition (en anglès). Plural Publishing, 2019-02-22, p. 260. ISBN 978-1-944883-90-4. 
  4. Wheeler, L. J.; Dickson, E. D. D. «The Determination of the Threshold of Hearing» (en anglès). The Journal of Laryngology & Otology, 66, 8, 1952-08, pàg. 379–395. DOI: 10.1017/S0022215100047824. ISSN: 1748-5460.
  5. Zwicker, E.; Terhardt, E. Facts and Models in Hearing: Proceedings of the Symposium on Psychophysical Models and Physiological Facts in Hearing, held at Tutzing, Oberbayern, Federal Republic of Germany, April 22–26, 1974 (en anglès). Springer Science & Business Media, 2013-03-12, p. 167. ISBN 978-3-642-65902-7. 
  6. «24/192 Music Downloads are Very Silly Indeed». xiph.org, 14-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-14. [Consulta: 23 octubre 2022].