Obre el menú principal

Llista de governadors de la Tarraconense

article de llista de Wikimedia

Llista de Procònsols de la Tarraconense des de la reestructuració d'August l'any 27 aC.[1] En el període anterior, un sol procònsul governava les dues províncies d'Hispània.[2] Es coneixen 42 governadors de la província[3]

Divisió territorial d'AugustModifica

...

...

...

...

...

...

...

...

...

Divisió territorial de Caracalla (211-235)Modifica

Divisió territorial d'AugustModifica

...

  • Finals segle II o primera meitat segle III, (---) Emili Ri(---)or (la inscripció on apareix el nom està incompleta)
  • Finals segle II o primera meitat segle III, Gai Calpurni Rufí (governador o legat jurídic)
  • Primera meitat segle III, Grani Sabí (possible legat jurídic)

...

  • (mencionat el 259) Emilià

...

Divisió territorial de Dioclecià (des del 288/289)Modifica

Caps militars (segle V)Modifica

[sense un exèrcit permanent a la Península Ibèrica, intervencions romanes intermitents des de l'exterior amb base a Tarraco]

  • 408-410 Geronci (magister militum sota Constantí III (408-409) i Màxim (409-410))
  • (En temps de Honori, entre vers 409 i 423) Sabinià (magister militum)
  • 419-421 Flavi Astiri (comes Hispaniarum)
  • 422 Flavi Castí (magister militum)
  • 431 Andevot ? (dux Romanae militiae)
  • 432 i 437 Censuri (comes, potser missió diplomàtica)
  • 441-443 Flavi Astiri (2on cop) (magister utriusque militiae)
  • 443 Flavi Merobaudes (magister utriusque militiae)
  • 446 Vit (magister utriusque militiae)
  • 452 Mansuet (comes Hispaniarum, missió diplomàtica)
  • 452 i 455 Fronto (comes, missions diplomàtiques)
  • 453/454 Frederic ? (magister utriusque militiae ?) (dubtós, eren tropes romanes?)
  • 458/459-461 Nepocià (magister militum)
  • 459-460 Suneric (comes)
  • 461-465 Arbori (magister militum)

ReferènciesModifica

  1. (castellà) Ibercronox, Gobernadores de la província Tarraconense
  2. (castellà) José María Solana Sáinz, La pacificación de los pueblos del norte de Hispania
  3. (castellà) Isaías Arrayás Morales, Morfología histórica del territorio de Tarraco, ss. III-I a.C, p. 113
  4. (castellà) Juan Manuel Abascal Palazón, Caius Valerius Avitus, Diccionario Biográfico Electrónico, Real Academia de la Historia
  5. (castellà) Juan Carlos Olivares, Septimio Severo, Diccionario Biográfico Electrónico, Real Academia de la Historia
  6. (castellà) Juan Manuel Abascal Palazón, Quintus Hedius Rufus Lollianus Gentianus, Diccionario Biográfico Electrónico, Real Academia de la Historia
  7. 7,0 7,1 (castellà) Isaías Arrayás Morales, Tarraco, capital provincial. Altres fonts situen el govern d'aquests entre els anys 201 i 208: Juan Manuel Abascal Palazón, Titus Flavius Titianus i Marcus Maecius Probus, Diccionario Biográfico Electrónico, Real Academia de la Historia
  8. (castellà) Juan Manuel Abascal Palazón, Quintus Hedius Lollianus Plautius Avitus, Diccionario Biográfico Electrónico, Real Academia de la Historia

Bibliografia bàsicaModifica

  • Abans de la reforma diocleciana:

Ozcáriz Gil, Pablo. 2013. La administración de la provincia Hispania citerior durante el alto imperio: organización territorial, cargos administrativos y fiscalidad, Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, pàg. 99-106 (pels governadors) i 151-155 (pels legats jurídics).

  • Després de la reforma diocleciana:

Garrido González, Elisa. 1987. Los gobernadores provinciales en el Occidente bajo-imperial, Madrid: Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid, pàg. 74-91.

  • Pel segle V dC:

Arce Martínez, Javier. 2007 (2ona edició). "Bárbaros y romanos en Hispania (400-507 A.D.)", Madrid: Marcial Pons Historia.