Llista de naus espacials alimentades per bateries no recarregables

article de llista de Wikimedia

Això és una llista de naus espacials alimentades per bateries no recarregables; naus espacials amb bateries químiques no recarregables. És un grup selectiu, però inclou famoses naus espacials com el Sputnik i l'Explorer 1, i els primers mòduls d'aterratge de la Lluna, Mart, Venus, Júpiter i la lluna de Saturn Tità.

No tripulatsModifica

Exemples
Nau Parentesc Tipus de bateria Notes
Deep Space 2 Mars Polar Lander Clorur de liti-tionil [1] Perdut (1999)
ExoMars Schiaparelli Llançat el 14 març 2016, perdut en estavellar-se el 20 d'octubre del mateix any.[2]
Explorer 1 Òxid de zinc-mercuri (Zn-HgO)[3] Satèl·lit terrestre (1958)[4]
Explorer 8 Mercuri[5] Satèl·lit terrestre (1960)
Explorer 17 (AE-A) Satèl·lit terrestre (1966)
Sonda Galileo Galileo Lithium-sulfur dioxide[6]
Ca/CaCrO4 (tèrmic) [7]
Entrada atmosfèrica a Júpiter (1995)
Huygens Cassini Diòxid de sofre-liti (Li-SO2)[8] Va aterrar a Tità, la lluna de Saturn (2004)
Luna 1 Plata-zinc, òxid de mercuri[9] Sobrevol lunar, ara abandonat en òrbita heliocèntrica (1959)
Luna 10 Òrbita lunar (1966)[10]
Luna 11 Òrbita lunar (1966)[11]
Luna 24 (Ye-8-5M) Retorn de mostres lunar (1976)[12]
Aterradors Mars 2 & 3 Mars 2 & 3 Mòduls de descens marcians (1972)[13]
Mercury-Scout 1 Error de llançament (1961)[14]
Pioneer 4 Mercuri[15] Abandonat en òrbita heliocèntrica (1959)
Pioneer Venus Probes Pioneer Venus Bus Plata-Zinc (AgZn)[16] Entrada atmosfèrica a Venus (1978)
Phobos Hopper (Prop-F) Phobos 2 Perdut (1989)[17]
Sputnik Plata-Zinc (AgZn)[18] Satèl·lit terrestre (1957)
SuitSat EEI Satèl·lit terrestre (2006)
Aterradors Venera Venera Diverses sondes/aterradors de Venus
Globus Vega 1 & 2 Vega 1 & 2 Liti[19] Globus de Venus (1985)
Exemples amb energia complementària
Nau Parentesc Tipus de bateria Secundària Notes
Luna 9 Solar[20] Allunatge (1966)
Astromòbil Sojourner Mars Pathfinder Clorur de liti-tionil (LiSOCL2)[21] Solar Astromòbil de Mart (1997)
Sputnik 3 - Silver-Zinc[22] Solar (Experiment) Satèl·lit terrestre
Philae Rosetta Clorur de liti-tionil (LiSOCl2) (900 W*h)
Liti-ió (100 W*h)
Solar Cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko (2014)[23]
Vanguard 1 Mercuri[24] Satèl·lit terrestre (1958)

L'energia primària prové d'una bateria química, però es queda sense sistema secundari. Per exemple, el Luna 9 es va quedar sense energia després de tres dies.[20]

 
Pioneer Venus Large Probe (1-finestra transparent de ràdio, 2-la protecció de cua, 3-antenes, 4-contenidors hermètics, 5-sensors, 6-protecció frontal)


TripulatsModifica

  • Transbordadors espacials estatunidencs, piles de combustible d'hidrogen-oxigen[25]
  • Gemini, al principi de plata-zinc,[26] posteriorment de piles de combustible d'hidrogen-oxigen[27]
  • Mercury
  • Apollo CSM, piles de combustible d'hidrogen-oxigen[28]
  • Apollo Lunar Lander, Ag-Zn[29]
  • Soiuz 7K-T
  • Vostok
  • Voskshod

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica