67P/Txuriúmov-Herassimenko
67P/Txuriúmov-Herassimenko és un dels cometes més grossos que orbita al voltant del Sol amb un període orbital aproximat de 6,6 anys, passa entre la Terra i Júpiter a una velocitat de 100.000 km/h, es calcula que té més de 4.500 milions d'anys (data que se suposa la creació del sistema solar).
 67P/Txuriúmov-Herassimenko | |
|---|---|
.png) | |
| Designació provisional | 1988i, 1982 VIII, 67P/1975 P1, 1976 VII, 67P/1969 R1, 1969h, 1989 VI, 1982f, 1969 IV  |
| Tipus | objecte proper a la Terra, cometa de la família de Júpiter i asteroide binari de contacte |
| Descobert per | Klim Churyumov Svitlana Herassimenko |
| Data de descobriment | 22 octubre 1969[1] , Almati |
| Epònim | Klim Churyumov i Svitlana Herassimenko |
| Cos pare | Sol |
| Època | 10 d'octubre del 2015 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 5,68123 ua[1] |
| Periàpside | 1,24327 ua (arg (ω): 12,79825)[1] |
| Semieix major a | 3,46225 ua[1] |
| Excentricitat e | 0,64091[1] |
| Període orbital P | 2.353,08 d[1] |
| Anomalia mitjana M | 8,85993 °[1] |
| Inclinació i | 7,0403 °[1] |
| Longitud del node ascendent Ω | 50,13557 °[1] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 3,4 km[1] |
| Magnitud absoluta | 12,9[2] |
| Densitat mitjana | 0,533 g/cm³[1] |
| Periode de rotació | 12,76129 h[1] |
| Albedo | 0,06 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 1000012 |
Aquest cometa té un nucli poc dens i una morfologia ovalada (diametrals de 3x5 km). Atès que presenta una excentricitat del 0,6, i un aspecte brillant en passar prop del Sol, va ser triat com a destí en la missió Rosetta[3] una sonda de l'Agència Espacial Europea, que es va posar a la seva superfície el 2014, per estudiar el que és la història quasi intacta de la nostra galàxia.[4]
Com a preparació de la missió Rosetta el telescopi Hubble va generar el 2003 una sèrie de fotografies aconseguint un model en 3D per ordinador que recrea el nucli del cometa.
Història
modifica- Abans del 1840, l'òrbita de Txuriúmov-Herassimenko es mantenia molt allunyada del sistema solar.
- (1840), el cometa es va apropar a Júpiter, canviant la seva trajectòria i aproximant-lo al Sol, (periheli 3.0 ua)
- (1959), altra aproximació a Júpiter l'apropa encara més al Sol, (periheli 1.28 ua).
- (1962 - 1964) donat el pas pròxim al sol i exposat a la seva radiació comença un procés d'evaporació, augmentant així la seva brillantor i mostrant la típica cua que presenten els cometes en aquest estat. Podria haver sigut visible malgrat els primitius mètodes d'observació de l'època.
- (1969), altre període visible és descobert per científics soviétics.
- (2000), és triat per l'ESA en la missió Rosetta.
- (nov 2014 - dec 2015) missió Rosetta.
Descobriment
modificaEl cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko va ser descobert el 1969 pel científic soviètic Klim Ivànovitx Txuriúmov (rus: Клим Ива́нович Чурюмов) quan realitzava una rutinària observació del cometa 32P/Comas Solá en fotografies realitzades a l'Alma-Ata Astrophysical Institute per la seva companya Svitlana Ivànivna Herassimenko (ucraïnès: Світлана Іванівна Герасименко); en un principi es va creure que es tractava d'un altre cometa prèviament conegut, però després d'un estudi de trajectòria i posició es va determinar que es tractava d'un cometa desconegut fins aleshores.
Un mes més tard del descobriment, la comunitat científica a través de IAU va definir-lo amb el número oficial 67P ('P'per la seva periòdic en el nostre sistema) i hi va assignar el nom dels seus descobridors
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ «JPL Small-Body Database». [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ Krolikowska, Malgorzata «67P/Churyumov-Gerasimenko - potential target for the Rosetta mission». Acta Astronomica, 53, 2003, pàg. 195–209.Preprint at astro-ph
- ↑ Gannon, Megan «Goodbye, Rosetta! Spacecraft Crash-Lands on Comet in Epic Mission Finale». Space.com, 30-09-2016 [Consulta: 1r octubre 2016].
Enllaços externs
modifica