Llista de prefixos

article de llista de Wikimedia

Aquesta és una llista de prefixos més usuals en català. Els superíndexs en els prefixos indiquen diferents accepcions del mateix.

Prefix Ètim Significat Exemple Observacions
a-1 prep. a abaixar, aclarir; acostumar, apedaçar;
allunyar, apropar
forma verbs a partir d'adjectius,
noms i adverbis
a-2 llatí ad- acord, adduir, aportar altres formes: ad-
a-3 grec an- oposició, privat de aconfessional, anaeròbic, apolític variant contextual: amb mots començats per vocal
s'utilitza an-
ab-1 llatí ab- allunyament, separació abdicar, abducció, abscís, absència altres formes: abs-
ab-2 prefix d'unitats electromagnètiques abampere, abcoulomb, abvolt
amfi- grec amfi- ambdós amfibi, amfibologia
ana- grec ana- a través de, sobre, de nou, enrere, contra anatomia, anagrama, analogia
ante- llatí ante- anterior antediluvià, antepenúltim, anteposar, antesala sin.: avant-; ant.: post-
anti- grec anti- oposat antibiòtic, antiaeri, antidemocràtic sin.: contra-
apo- grec apó apartat de, destacat, independent, mancat de apostasia, apòcope, apoenzim
avant- llatí abante- a l'interior de avantbraç, avantposar sin.: ante-; ant.: post-
arxi- grec archi- que mana, que precedeix arxiduc, arxifonema; arquebisbe, arquitecte variants: arque-, arqui-
ben- llatí bene- bendir, benviure; benefactor, beneplàcit variant: bene-, ant.: mal-
auto- grec autós- un mateix autodidactic, automòbil
bes-1 llatí bis dues vegades besavi sin.:* bi-
bes-2 llatí bis, "dues vegades" valor pejoratiu bescanviar, bescomptar
bi- llatí bi- dos, dues voltes bicicleta, biennal, biplaça altres formes: bes-1, bin- en binaural,
binocular, i bis- en bisanual, di-
circum- llatí circum al voltant circumferència, circumvolució;
circumloqui, circumstància
co- prep. cum amb, en companyia de col·laborar, coincidir, consogre, coparticipant, comportar s'usa co- davant vocal; col- davant l (geminació de la l), cor- davant r; com- davant m i p, con- davant les altres consonants.
cat(a)- grec cata- sota cataclisme, càtode
contra- llatí contra- nocions d'oposició, complementarietat, neutralització, equilibri; duplicació; contraatacar, contradir, contraporta, contraobertura; contraalmirall, contramestre; ant.: pro-; sots-, vice
de- prep. de separació, abaixament deflagració, degradació, deportar
des- prep. en separació; acció contrària; negació desfer, desforestar, deslligar, descansar, desordre;
difusió, disposar
variants.: di-, dis-; antònim de des-: re-
di(a)- grec dia- a través diàfan, diagrama
en- prep. en posar, convertir empobrir, ennegrir; emboçar, enllustrar;
endarrerir, endinsar
actua com a-1;
davant b, m i p la n s'escriu m
en- llatí inde- punt de partida en l'espai o el temps endur-se, enfilar-se, emportar-se (verbs de moviment) altres formes: em davant p
endo- grec endo- dintre, a l'interior endogàmia
eso- grec eso- dins de esotèric, estropia
ex- llatí ex- cap a fora, des de elaborar, emanar, erradicar, exhonerar, expropiar, estirar, eixorellar altres formes: e-; es- (aquest també amb el valor de fer tornar X), eix-; antònim: in-
ex(o)- grec exo- fora, a l'exterior exotèrmic, exocèntric, exoenzim ant.: endo-
extra- llatí extra- fora de; sense, llevat de; molt extramurs, extraordinari, extrapolació
eu- grec eu- bo eufemisme, eufòria
hemi- grec hemi- mig, meitat hemiplegia, hemisferi
hiper- grec hipér- excés, preeminència hipercrític, hipertensió sin.: ultra-; ant.: hipo-
hipo- grec hipo- inferioritat, subordinació, proximitat hipòcrita, hipogàstri, hipoglucèmia, hipòtesi sin.: ante-; ant.: hiper-
fora- llatí foras- a la part exterior foragitar, forassenyat, foravial
in-1 llatí in- privació, absència inhumà, il·legal, innecessari altres formes per assimilació: il·, im-, ir-
in-2 llatí in- dins, que comença imposar, inherent, injecció altres formes per assimilació: il·, im-, ir-
infra- llatí infra- sota, situat fora de infrasònic, infrahumà antònim: supra-
inter- llatí inter- entre, reciprocitat intercel·lular, intercanviar, entremig variant: entre-
intro- llatí intra-, intro- a l'interior de intromissió, intramuscular variant: intra-
macro- grec makrós- gros, gran macroeconomia, macrojudici
mal- llatí male- malament malagraït, malformat, malpensar ant: ben-
mega- grec mega- gran megacòlon, megaconcert
met(a)- grec meta- canvi de, més enllà de metabolisme, metallenguatge, metapsíquic
micro- grec mikrós- petit microcircuit, microcirurgia, microprocessador
menys- llatí minus- disminució menysprear, menystenir, menysvalorar; minusvàlid sin.: minus-; ant.: supra-, hiper-
mono- grec monos un monosíl·lab, monòcrom sin.: uni-; i altres numerals
multi- llatí multus- amb molts de multiforme, multimèdia, multinacional sin.: pluri-; ant.: mono-
neo- grec néos- nou neoclàssic, neolític, neologisme
no-[1][2] llatí non- el contrari de no-beligerància, no-intervenció sin.: contra-
pan- grec pan- tots pancromàtic, panteisme
par(a)- grec parà- prop de, cap a, contra paradigma, paradoxa, paramilitar variant contextual: par- davant vocal
pen- llatí pen- quasi península, penombra corr.: quasi-
per- llatí per-, pre, pro- a través de, durant, superlatiu; pervenir, perborat; perjudici, perllongar
peri- grec peri- al voltant periartritis, periflebitis
pluri- llatí plus- amb molts de pluriocupació, plurilingüe sin.: multi-; ant.: mono-
poli- grec poli- amb molts de políclínica, poligàmia sin.: pluri-, multi-
post- llatí post- després, darrere postdata, postoperatori ant.: ante-, pre
pre llatí pre abans preàmbul, preconcebut, premonició sin.: ante-; ant.: post-
pro- llatí pro- abans, davant, a favor de; en representació de prooxidant, procomunista; procònsol ant.: anti-
pro- grec pro- a favor de proenzim, progàmeta
prop- llatí prope- pròxim propdit, propparent, propvinent
proto- grec 'proto- primer, principal protozou, protohistòria
pseudo- grec pseudo- fals pseudònim, pseudoproblema
quasi- llatí quasi- com si fos, en certa manera quasicontracte, quasidelicte
re- llatí re- de nou reconstruir, redefinir, rehabilitació
retro- llatí retro-, intro- darrere, endarrere, enrere retrovenda, retroprojector, rereguarda, reüll variants: rere-, re- (grafia abandonada: rera-); ant.: pro-
semi- llatí -semi mig semicercle, semidesnatat
sin- grec sin- junts síl·laba, sinalefa, simpatia, endogàmia var. contextuals: sil-, sim-
sota- llatí subtus- davall, a sota de sotavent, sotabosc, sotsarrendador, sotsdirector variant: sots-; sin.: vice- i variants, sub-
sub- llatí sub- sota subdesenvolupat, submarí, subestació, subsector; suportar, suspendre, succeir, suscitar, suggerir; socórrer, sostreure variants per assimilació: su- i sus davant p, suc- i sus davant c (llatí [k]), sug- davant g; variants per evolució: so-, sos-; sin.: sots-
super- llatí super- més enllà, en abundància superheroi, sobreviure, superabundància, supermercat variant per evolució: sobre-; sin. ocasional: supra-
supra- llatí supra- sobre suprarenal, supraconductor sin.: ocasional: sobre
sus- llatí sursum- amunt, cap a dalt dessusdit, susdit, suara, suallà, suaquí variant: dessus-, su-
trans- llatí trans-, tra- enllà de, a través de, canvi transatlàntic, transportar, trametre, transmetre; traspassar, traslluir,; travessar, trabucar variant contextual: tras- davant [v], [m], [p], [k], [t] i lateral palatal; tra- davant consonant sonora; ant.: cis-
ultra- llatí ultra- més enllà de, en grau extrem ultrapassar, ultraviolat, ultrasònic; ultraconservador, ultralleuger sin.: super-, supra-
uni- llatí unus- format per un unifamiliar, unidimensional sin.: mono-; ant.: multi-, pluri-
vice- llatí uice qui ocupa un càrrec en absència del detentor vicerector, visrei, virrei, vescomte variants: vis-, vi-, ves-

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Jordi Bruguera: Diccionari de la formació de mots, Enciclopèda Catalana - Barcelona - 2006 - ISBN 84-412-1411-5
  • M. Teresa Cabré Castellví: "La derivació", dins Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries - Barcelona - 2002 - ISBN 84-7596-907-0
  • Carles Duarte i Montserrat Alsina: Gramàtica històrica del català. III', Curial Edicions - 1986- ISBN 84-7256-273-5
  • Lluïsa Gràcia: "Formació de mots: composició", dins Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries - Barcelona - 2002 - ISBN 84-7596-907-0
  • Lluís López del Castillo: Diccionari de formació de paraules, Edicions 62 – ISBN 84-297-5103-3