Llista de rellotgers catalans

llista de rellotgers catalans o establerts a Catalunya

La fabricació de rellotges mecànics a Catalunya va assolir un gran nivell. Al costat dels rellotges de torre o campanar, hi ha documentada la fabricació de rellotges de petites dimensions amb tota mena d'accessoris i prestacions (campanetes, indicacions de les fases lunars,...).

Rellotge dels flamencs o gran rellotge de Barcelona, 1576

Aquesta és una llista de rellotgers catalans o establerts a Catalunya. Representativa i no pas exhaustiva.

Exemple del segle XIVModifica

El gran nivell dels rellotgers catalans pot deduir-se a partir d'un exemple. Una carta del 6 de febrer de 1376, del rei Pere el Cerimoniós a una de les seves filles, descriu un rellotge amb moltes prestacions que li trametia com a obsequi (pàgines 265 i 266 de la referència).[1]

Les característiques del rellotge eren les següents:

  • Tres campanetes per a tocar les hores
  • Astrolabi giratori en la part frontal (una volta cada 24 hores)
    • Tres làmines per a les latituds dels territoris reials. (NOTA: mal descrites en la carta)
      • Primera (39 graus en una cara i 40 en l'altra cara)
      • Segona (41 en una cara i 42 en l'altra)
      • Tercera (43 graus/44 graus)
  • Indicació del moviment de la lluna
  • Indicació del moviment del sol
  • Representació del zodíac i d'algunes estrelles fixes.

Llista de mestres rellotgersModifica

A continuació es presenta una llista representativa d'alguns artesans rellotgers, ordenada cronològicament. La llista està basada en artesans que fabricaven rellotges mecànics, però inclou altres detalls interessants relacionats amb el tema.

Segle XIVModifica

  • Mosse Jacob (Perpinyà).[2][3]
  • Bernat Fermí.[4]
    • L'any 1332 construí un rellotge per al rei.[5]
  • Joan Alemany. (Joan de Tornay: "Johannes Alemanus magister operis orlogiorum").
  • Nathan del Barri.[4]
  • Isaac Nafucí (Mallorca).[4][12]
  • Bernat Desplà (1382).[13]
  • Antoni Core (de Bolonya).[13]
    • 1390. Rellotge de la Seu de Lleida.
  • Joan Torrent (1394).[13]

Segle XVModifica

  • Joan de la Pedra (Palamós/Vic).[14]
  • Joan Agustí (Girona).[15][16]
  • Jaume Ferrer I.[13]
  • Jaume Ferrer II.[13]
  • Miquel Petro.[13]
  • Jaume Sala.[13]
  • Bertran Soler.[13]
  • Mestre Agustí. Arquitecte.
    • 1479. Encàrrec del rellotge de la Seu de Girona.[17]

Segle XVIModifica

  • Pere Anés (Girona).[15]

Segle xviiModifica

 
Rellotge lluminós. Disseny de Joan Cabrerizo. Via Laietana, 69 (Barcelona). 1936.[20]

Segle xviiiModifica

  • Josep Balí (Mataró).[21]
  • Segimon Noguera.[18]
  • Joan Puigferrat.[18]
  • Miquel Rosals (Manresa).[18]
  • Josep Rosals (Manresa).[18]
  • Antoni Safoy (Girona)

Segle xixModifica

ReferènciesModifica

  1. Documents per l'historia de la cultura catalana mig-eval. Rubió y Lluch, Antonio, 1856-1937.
  2. Documents per a la història de la cultura catalana medieval. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 79–. ISBN 978-84-7283-546-7. 
  3. Gerhard Dohrn-van Rossum. History of the Hour: Clocks and Modern Temporal Orders. University of Chicago Press, 1996, p. 184–. ISBN 978-0-226-15511-1. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Gerhard Dohrn-Van Rossum. L' Histoire de l'heure: L'horlogerie et l'organisation moderne du temps. Les Editions de la MSH, 1997, p. 192–. ISBN 978-2-7351-0741-4. 
  5. Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols. El Col·legi, 2007. 
  6. Wifredo Rincón García. Ayuntamientos de España. Espasa-Calpe, 1988. 
  7. Biblioteca Literaria del Relojero, 1957. 
  8. Antoni Pladevall. L'art gòtic a Catalunya: arts de l'objecte. Enciclopèdia Catalana, 2008. 
  9. Vicente Lampérez y Romea. Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII. Editorial MAXTOR, maig 2012, p. 1–. ISBN 978-84-9001-316-8. 
  10. María Francisca Olmedo de Cerdá. Anecdotario histórico valenciano. Carena Editors, S.l., 2002, p. 162–. ISBN 978-84-87398-58-2. 
  11. Miquel Palau. Rellotges de sol: història i l'art de construir-los, sense mathemàtiques; primer tractat de gnomònica en català. Editorial Millà, 1970. 
  12. E. Michael Gerli. Medieval Iberia: An Encyclopedia. Taylor & Francis, 4 desembre 2013, p. 122–. ISBN 978-1-136-77161-3. 
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 Catàleg de ferrers documentats en les fonts escrites d'època medieval. Luïsa Amenós.
  14. Johan de la Roca, un rellotger palamosí del segle XV a la cort del rei Martí I l'Humà.
  15. 15,0 15,1 Pedres de Girona. Rellotges de la catedral.
  16. José Gudiol y Cunhill; José Gudiol Nocions d'arqueología sagrada catalana: primer volum. Vich. Tip. Balmesiana, 1931. 
  17. Los Reys de Aragó y la Seu de Girona desde l'any 1462 fins al 1482. Col·lecció de actes capitulars escritas per lo doctor Andreu Alfonsello ... publicadas y anotadas per D. Fidel Fita y Colomé ... Segona edició, 1873, p. 1–. 
  18. 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 18,11 Rellotges i rellotgers de la conca del Llobregat. Eduard Farré i Olivé.
  19. El gran rellotge de Barcelona. Martí Vergés i Trias.
  20. Rellotge lluminós.
  21. Serra d'or. Abadia de Montserrat, 1999. 
  22. JOSE DANIEL BARQUERO CABRERO. TODO SOBRE LOS RELOJES DE BOLSILLO: De la decisión de compra a la catalogación. Editorial AMAT, 23 novembre 2005, p. 293–. ISBN 978-84-9735-250-5. 
  23. 23,0 23,1 Rellotges i rellotgers al Montblanc del s. XVIII. Eduard Farré i Olivé.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica