Llorenç Barber i Colomer
Llorenç Barber (Aielo de Malferit, 1948) és un compositor, músic, instrumentista, musicòleg, campanòleg i artista sonor (en els camps de la poesia fonètica i la veu difònica) de renom internacional, va residir a Madrid del 1972 al 2008 o 2009, i que ara torna a viure al seu poble natal. Està casat amb la també artista i cantant d'origen mexicà, Montserrat Palacios, amb qui col·labora en diversos projectes artístics.
 Llorenç Barber als estudis de Burjassot d'À Punt Mèdia abans de ser entrevistat a Territori Sonor. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 agost 1948  (75 anys)província de València (País Valencià) |
| Dades personals | |
| Es coneix per | compositor, músic, instrumentista, musicòleg, campanòleg i artista sonor |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, músic |
 | |
Obra / Carrera modifica
Compositor, instrumentista i musicòleg, des del 1980 practica la veu difònica, la improvisació, la campanologia, la música plurifocal, la poesia fonètica, els concerts urbans amb campanes i la desmesura dels concerts "de sol a sol".
Entre els seus mèrits hi ha el fet d'haver dirigit, entre el 1979 i el 1984, l'aula de música de la Universitat Complutense de Madrid. Tres anys més tard (i fins al 1990) va col·laborar amb el programa "El Mirador" de Televisió Espanyola. De 1990 a 1994 va ser professor de l'Institut d'Estètica de Madrid i, a més, des de 1992 dirigeix el "Paral·lel Madrid" (sèrie de concerts que el "Cercle de Belles Arts" dedica a les músiques no "canòniques"). Des de 1998 organitza les "Nits d'Aielo i Art", això és, un festival celebrat a la seua localitat natal que té caràcter anual i que es dedica a l'art experimental.
Comparteix i complementa la seua activitat musical creant i actuant al costat de Fàtima Miranda en grups com "Flatus Vocis Trio" (Llorenç Barber, Fàtima Miranda i Bartomeu o Bartolomé Ferrando) o el "Taller de música mundana" (segons Robert Ashley: "una de les més importants experiències de nova música a Europa").
Dins els seus concerts, a un costat i a l'altre de l'Atlàntic, destaquen el recital ofert en el "Musikverein" de Viena (octubre de 1990), "La Música per a un trànsit còsmic" oferta en Oaxaca (Mèxic) coincidint amb un eclipsi solar total (juliol 1991), o el concert de clausura dels "Dies mundials de la Música" o "World Music Days" (festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània - ISCM, a la Ciutat de Mèxic, 1993).
Els seus concerts paisatgístics i ciutadans darrerament s'han enriquit amb la sonora inclusió de tambors, sirenes, vaixells, canons, focs d'artifici així com de músics o bandes de música distribuïdes per l'espai. És així com sorgeix "Naumàquia", un "concert-combat", en la primera edició del qual van participar 19 vaixells de l'armada espanyola, o el "Concert dels sentits", sinestèsica composició espacial en què van prendre part uns 1.700 músics.[1]
Els seus diversos concerts de "naumàquia" són descrits pel músic i compositor Roc Jiménez de Cisneros en un article pel MACBA com a "barreges de batalla i concert naval en què es fonen de nou flaixos en el subconscient individual i col·lectiu, tradició, instint i la peculiar manera de concebre i explotar el binomi entorn-so d'aquest valencià universal".[2]
Llorenç Barber ha fet gaudir amb la seua música a més de 150 ciutats a diversos països (entre els quals es troben, a més d'Espanya, Alemanya, Argentina, Àustria, Brasil, Colòmbia, Cuba, Dinamarca, Eslovènia, França, Guatemala, Itàlia, Japó, Mèxic, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit…).
Algunes de les ciutats o municipis que han gaudit de les seves intervencions sonores han estat Aielo de Malferit, Alacant, Astorga, Àvila, Barcelona, Berlín, Bourg-en-Bresse, Cadenet, Cadis, Caravaca, Cartagena, Cholula, Città di Castello, Ciutat de Mèxic, Como, Copenhaguen, Deltebre, Sant Sebastià, Estocolm, Funchal, Girona, Granada, Groningen, Heidelberg, Hellín, Innsbruck, Pamplona, l'Havana, Las Palmas de Gran Canaria, Lisboa, Liverpool, Llorca, Logronyo, Londres, Lübeck, Lugo, Maastricht, Madrid, Múrcia, Oaxaca, Ontinyent, Oñati, Oriola, Osca, Ossiach, Palma, París, Plasència, Poznań, Puerto Vallarta, Rímini, Saragossa, Salamanca, San Cristóbal de La Laguna, Santo Domingo de la Calzada, Schwäbisch Gmünd, Sevilla, Tàrrega, València, Valladolid, Varsòvia, Viena, Vitòria i Yokohama, entre altres llocs.
A més, ha participat en moltes edicions del Festival de la Bouesia[3] (poesia i música) a la Cava (Delta de l'Ebre), i sovint fa accions musicals al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), entre molts altres llocs.[4]
L'any 2018 va rebre un homenatge a la seua trajectòria d'artistes i investigadors al Centre del Carme amb taules redones, concerts, intervencions sonores i exposicions.[5]
Publicacions modifica
- Músiques d'intempèrie, de Llorenç Barber, traduït del castellà per Carles Hac Mor i Elisabet Bruna (Tarragona: Arola Editors, 2009). Aquest llibre reuneix textos esparsos en revistes i publicacions diverses i que no havien estat aplegats mai en un volum. També conté vuit de les seves partitures experimentals manuscrites desplegables (afegides en una butxaca a la coberta posterior), que es poden considerar obres d'art visuals a més de sonores.
Vegeu també modifica
- Acció artística
- Poesia sonora o fonètica
Notes i referències modifica
- ↑ Biografia professional de Llorenç Barber a Experimenta Club Arxivat 2010-09-27 a Wayback Machine. (en castellà i anglès)
- ↑ Avant #2, Llorenç Barber, a càrrec del músic i compositor Roc Jiménez de Cisneros, Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
- ↑ Vegeu, per exemple, aquest article a Vilaweb, de Jordi Martí i Font, 3 de juliol 2006.
- ↑ Músiques d'intempèrie, de Llorenç Barber, traduït del castellà per Carles Hac Mor i Elisabet Bruna (Tarragona: Arola Editors, 2009), p. 64-67; i "Relación de ciudadanos conciertos de campanas y espadañas y eventualmente sirenas de buques o bandas sinfónicas o fuegos de artificio y otros etcéteras realizados por Llorenç Barber".
- ↑ «Llorenç Barber "enclaustra" el seu univers en complir 70 anys». Levante-EMV.
Enllaços externs modifica
| Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet. |
- Informació sobre Llorenç Barber a la Universitat de Castella - La Manxa Arxivat 2009-12-06 a Wayback Machine..
- Biografia professional de Llorenç Barber a Experimenta Club Arxivat 2010-09-27 a Wayback Machine. (en castellà i anglès).
- Un vídeo a youtube: A symphony of bells
- Podcast monogràfic amb entrevista a Llorenç Barber i una selecció de la seva música al Ràdio Web MACBA, sota la seva línia de programació "Recerca". Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
- Article biogràfic a la mateixa pàgina del MACBA: Avant #2, Llorenç Barber, a càrrec del músic i compositor Roc Jiménez de Cisneros (format pdf).
- "Llorenç Barber presenta la seua ‘Naumàquia’ al Fòrum de Barcelona"[Enllaç no actiu]. Article del 19 juny 2004 a Vilaweb.
- Llorenç Barber a Ars Sonora Arxivat 2009-12-20 a Wayback Machine.: entrevista amb Montserrat Palacios i Llorenç Barber sobre el seu llibre La mosca tras la oreja. De la música experimental al arte sonoro, dintre del programa radiofònic Ars Sonora Arxivat 2010-01-31 a Wayback Machine., dirigit i presentat per Miguel Álvarez-Fernández a Radio Clàssica de RNE.
- "Relación de ciudadanos conciertos de campanas y espadañas y eventualmente sirenas de buques o bandas sinfónicas o fuegos de artificio y otros etcéteras realizados por Llorenç Barber".